30 de setembre 2018

El Ramat

Miquel
La contramanifestació d'ahir a Barcelona ha evidenciat les abismals distàncies entre l'estratègia operativa social dels diferents agents que conformen l'independentisme. Com un reflex perfecte de les innegables actuals divergències entre els partits polítics, mancats de full de ruta, almenys públicament, per implementar i instaurar la República, el poble català tampoc és una massa homogènia i compacta, i per tant s'organitza i actua com creu convenient per defensar la seva dignitat. 

Així, ahir a Barcelona es va plantar cara al feixisme disfressat de cossos policials espanyolistes, dispenseu-me l'oxímoron, que reclamaven a Barcelona unes condicions que depenen de Madrid. Ahir a Barcelona es va impedir que els Piolins prenguessin el cor polític del país per commemorar l'atonyinament col·lectiu d'ara fa un any. Ahir a Barcelona el poble va contradir els seus polítics que els advertien del gran "parany" i van doblar en nombre als cavernícoles de Jusapol. Ahir a Barcelona es va tornar a projectar una imatge de violència, ben cert, però també la imatge que els catalans no són un poble mesell que es limita a abaixar el cap i a celebrar les derrotes.

No debades, per una part molt important de l'independentisme, en aquest cas el que òrbita ideològicament al voltant d'esferes més institucionals i que carrega amb més simbolisme el martirologi de presos i exiliats polítics (i ho dic havent ajudat a organitzar un sopar groc i lluint el llaç), s'ha posat el crit al cel per les actuacions de confrontació convocades pels CDRs i Arran. Com si per una raó macabra s'hagués de demanar permís als partits per baixar a defensar els carrers, o com si el fet d'haver plantat cara sense consensuar-ho transversalment amb tots els agents implicats fos un pas enrere; ara que teníem la independència a tocar, oi? 

Els drets d'aquesta foto són del seu autor.
La unitat d'acció política és la clau per conrear el camí cap a la independència i culminar la República, però no podem permetre que aquest desig d'unitat s'empri per condicionar la reivindicació social d'un procés que va néixer des de baix, lluny dels tentacles dels partits. L'última diada n'és un clar exemple. La sensació que em vaig endur aquell 11-S, sense clam unànime ni format clar, va ser la de formar part d'un gran ramat. I tot i que no és necessàriament una apreciació negativa, ja que la unitat d'acció és el múscul de les reivindicacions socials, no és gens encoratjador arribar a la conclusió que any rere any ens convoquem tots plegats per regalar-nos un fantàstic bany de masses mentre cridem consignes, enarborem banderes i coordinem acolorides samarretes i coreografies per canalitzar i expulsar tota la frustració i la ràbia acumulades durant l'any. 

Els partits indepes mai no ens diran que la concentració de la diada és el bàlsam que han utilitzat els últims anys per controlar la part important de l'independentisme que és capaç d'alliberar tota la seva quota reivindicativa en un gran acte anual multitudinari. Ara bé, se'ls està acabant el crèdit i la tensió acumulada de la tardor de l'any passat, la repressió post-u-d'octubre, les flagrants resolucions del putrefacte sistema judicial espanyol, la impunitat amb què el feixisme es passeja per Catalunya, la presó, l'exili o la bel·ligerància de PP i Ciutadans, dins d'un llistat etern de greuges, provoca que cada cop més gent no en tingui prou amb les reivindicacions institucionals de lectura de manifest i cantada dels Segadors. Necessitem lideratge, estratègia, rumb i objectius.

Mentre esperem que els partits es treguin la son de les orelles, podem seguir cultivant la República en cada un de nosaltres, allà on les porres i les sentències no arribaran mai: en les nostres consciències i els nostres cors. Emancipant-nos individualment d'Espanya com a ciutadans, usuaris i consumidors amb les decisions que prenem quotidianament com escollir supermercat o companyia elèctrica, fent pedagogia als indecisos o educant-nos per contrastar les nostres conviccions. Hem de bastir una resistència pacífica, constant i infranquejable, desafiant l'estat en els petits instants de cada dia i en les grans jornades èpiques. Hem de construir una societat tenaç i alliberada de pors exigent amb els seus representats electes i obstinada en defensar la llibertat i la democràcia. Hem d'esdevenir ingovernables. 

Comptat i debatut, l'independentisme social sempre ha estat una força plural que s'ha mostrat molt més unida que no pas els partits que la representen, i mentre hi va haver una estratègia institucional coherent l'enorme majoria ens hi hem sentit representats dins de la diversitat, l'1-O n'és l'exemple més clar. La conjunció entre poble i govern no ha sigut mai tan potent com aquells dies d'octubre! El que és inadmissible és que després de trencar-nos la cara pel referèndum, després de la "declaració simbòlica" del 27 d'octubre, després que el 155 s'apliqués sense resistència ni dimissions; ara també s'hagi de demanar permís per defensar els carrers de l'espanyolam. 

20 d’abril 2018

El Nou Passeig Marítim

Miquel
El passat dimarts, 17 d'abril l’equip de govern de Malgrat de Mar, format per JuntsXMalgrat, Esquerra, PDeCAT i la CUP, juntament amb l’arquitecte tècnic encarregat del treball, ens han presentat als representants d'establiments i comerços del Passeig Marítim el nou projecte per a la remodelació d'aquesta via, essencial tant pel sostingut creixement del nostre poble com pel desenvolupament social i econòmic dels malgratencs.

Previ a cap anàlisi, cal reconèixer d'antuvi la tasca ingent que estan duent a terme tant els polítics com els tècnics de l'ajuntament. El Passeig Marítim actual data de 1982 i la seva remodelació és inajornable si pretenem mantenir Malgrat com a destinació turística de referència dins del litoral català. És innegable que en els darrers anys l'atractiu de la nostra façana marítima ha perdut pistonada; ja sigui per l'envelliment d'infraestructures pròpies, com el Passeig dels Pins o la desembocadura de la riera de Palafolls, o per la remodelació d'espais propers, com el Passeig Marítim de Santa Susanna, molt més modern i atractiu que no pas el nostre.


Resultado de imagen de malgrat passeig
Foto: Punt Avui

Reprenent el fil de l'escrit que vaig compartir amb motiu de la Moció de Censura al PSC, és d'agrair que un equip de govern tan divers i policromàtic sigui capaç de complir amb allò que va prometre a l'inici del seu mandat. El projecte de "Nou Passeig Marítim de Malgrat de Mar" és un dels 10 eixos fonamentals que el nou govern es va proposar executar abans de la finalització del curs polític actual. Per oferir una mica de perspectiva, el projecte primigeni de remodelació del passeig es va aprovar al ple d'octubre del 2013...

Entrant en matèria, cal explicar quina és la proposta, a grans trets, del nou projecte de Passeig Marítim que l'executiu malgratenc ha desenvolupat en els últims mesos. A falta de dibuixos i gràfics, que intueixo que ben aviat seran públics, haurem de fer un petit exercici d'imaginació. Una manera clara d'il·lustrar-ho és fent una simple descripció transversal, de mar a muntanya, tant del passeig actual com del projecte presentat:

- Actual: Platja, Passeig dels Pins, via del tren, tanca metàl·lica, vorera, dos carrils de circulació, aparcament en bateria, jardineres i terrasses, Passeig Marítim i façana. 

- Projecte: Platja, Passeig dels Pins, via del tren (cap canvi fins aquí), tanca metàl·lica més alta i moderna, un carril de circulació en sentit sud, dos carrils de circulació de bicicletes, zona enjardinada, Passeig Marítim, terrasses i façana.

La presentació del treball ha estat suficientment tècnica per aprofundir en detalls i permetre valorar fins i tot aspectes decoratius, però prou entenedora perquè tothom concebés de forma diàfana l'abast i l'amplitud dels canvis proposats. S'estima que el cost de l'obra serà d'una mica més de 8 milions i mig d'euros, tot i que no es va concretar el percentatge que aportarà cada administració ni el cost de les contribucions especials. Finalitzada l'exposició, s'ha obert el torn de preguntes pels assistents i el monòleg tècnic s'ha convertit en un debat obert sobre els usos i funcionalitats del nou passeig. El principal punt de dissentiment ha estat la ubicació de les terrasses dels bars i restaurants; mentre que alguns les prefereixen arran de façana, altres es decanten per ubicar-les a l'altra banda de l'espai destinat al passeig, com fins ara.

Més enllà d'aquesta qüestió, tenint en compte que aviat s'iniciarà un període d'exposició pública, en el qual els ciutadans podran presentar al·legacions i suggeriments, enumero un seguit de qüestions que considero rellevants i que s'haurien de contemplar durant aquest període d'aportació i reflexió ciutadana. (Algunes de les quals són ambicioses a nivell infraestructural i, per tant, inviables a curt termini, però posats a imaginar-nos el millor Malgrat possible, pensem a l'engròs!)

1. Ubicació de les terrasses. No he estat capaç de trobar massa informació rellevant ni cap estudi que en tracti, de fet, es poden plantejar arguments a favor i en contra d'ambdues propostes. Tanmateix, el que va comentar una regidora durant la sessió és cert, allà on no hi ha barreres físiques -un carrer o una vorera- la tendència és ubicar les terrasses arran de façana, i així és com ho reflecteix el projecte presentat. Així doncs, sembla que el millor que podem fer en aquest cas és observar models d'èxit en altres indrets i replicar-los. 

2. Continuïtat del projecte. Un aspecte fonamental de qualsevol obra d'aquest impacte i envergadura és la continuïtat del projecte, i d'aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Tindrà res a veure l'estil del nou Passeig Marítim amb el passeig de mar que va de la riera a la plaça de Xesco Boix? Com a poble que es ven a l'exterior, seria positiu oferir una imatge cohesionada de tota la façana marítima, amb una línia arquitectònica i d'estil coherent des de la Tordera fins a l'avinguda Colom.
  • Tindrà res a veure a l'estil del nou Passeig Marítim amb el Passeig Marítim de Santa Susanna? De la mateixa manera que comercialment ens interessa una continuïtat en tot el municipi, no és cap idea forassenyada mantenir una coherència estilística més enllà de Malgrat i que el nou passeig s'assembli al del poble veí, al cap i a la fi, els dos municipis comparteixen visitants, clients i dins del sector turístic sovint es consideren destinacions complementàries.
Estic convençut que a llarg termini un dels objectius per a la nostra façana marítima ha de ser cohesionar tot el tram de costa de Malgrat a Calella, de la Tordera al Far. Aquesta obra milloraria el posicionament comercial de la marca Costa de Barcelona Maresme, actualment minimitzada per la pinça que fan la Costa Brava al nord i la ciutat de Barcelona al sud, dues marques molt més potents i amb més recorregut. En aquest món global de xarxes socials i vols low cost, els de Malgrat ja no competim amb Lloret o Calella, sinó amb Turquia, Grècia, Marroc o la Costa del Sol. Això sí, per començar a dissenyar aquest escenari es requereix unitat dels actors privats que hi intervenen, voluntat política i altesa de mires per part dels batlles i regidors de l'Alt Maresme.  

3. Carril bici. S'observa que el nou carril bici que s'incorpori al passeig tindrà una amplada de dos metres, amb un metre de circulació per a cada sentit. Seguint l'anàlisi del punt anterior, seria convenient estudiar la possibilitat que el carril bici seguís més enllà del límit municipal cap a Santa Susanna. I també que s'estengués per l'altra banda, cap a dins del poble, connectant amb el parc Francesc Macià, o per la costa i enllaçant amb les rutes del Tourdera. Per això, em pregunto si no seria més aconsellable esperar a incorporar el carril bici al Passeig dels Pins, a l'altre costat de la via, quan se'n faci la remodelació prevista. 

Una altra idea relacionada, que proporcionaria als ciutadans de l'Alt Maresme i als seus visitants amb espais de gaudi esportiu, és la creació d'una anella verda al territori: de la desembocadura a Malgrat fins a Calella, tot pujant a Hortsavinyà i sortint a Tordera per completar la ruta circular resseguint el curs del riu. Per assolir aquest projecte es necessita, novament, una apreciació intermunicipal de l'obra de govern dels consistoris implicats -i què millor que des de Malgrat liderem aquest propòsit!

4. Construcció en dues fases. Es contempla que el pla previst s'executi en dues etapes, això és, en dos hiverns consecutius finalitzant-se les obres abans de la temporada 2020. La primera fase abastarà de la plaça de l'Àncora a l'avinguda dels Països Catalans, i la segona de la mateixa avinguda fins a l'avinguda Colom. El dubte, que també va aparèixer durant el torn d'intervencions, és si no es podria realitzar el projecte en una sola fase durant el transcurs d'un hivern. En acabat, es tracta que l'empresa adjudicada disposi de més persones i maquinària i completi les millores en un període de sis mesos. Si bé cal dir que la resposta dels representants polítics no va ser massa convincent, es va accedir a escoltar propostes en aquesta direcció si les empreses aspirants ho veuen factible.

5. Carril de circulació de vehicles. Una de les principals novetats del nou passeig serà que només hi haurà un carril de circulació en direcció sud. L'obertura de l'Avinguda Barcelona en sentit contrari farà efectiva la circumval·lació i  permetrà que el trànsit flueixi en tota la zona turística.

Un dels dubtes que em genera aquesta acció és la utilitat d'aquest carril de vehicles que només servirà per desplaçar-se, ja que no hi haurà aparcament al passeig i els cotxes no es podran aturar. Com veiem a les grans ciutats europees, les mesures contra la pol·lució són cada cop més estrictes i és qüestió de temps que llurs temptatives per reduir l'impacte atmosfèric dels automòbils arribin a pobles com Malgrat. Una proposta que plantejo, també a llarg termini, és eliminar la circulació de vehicles privats pel passeig i que l'accés es restringeixi a vehicles autoritzats, com els veïns, distribuïdors, serveis i autobusos. Un passeig sense cotxes reduiria la contaminació acústica i ambiental, eliminaria el perill de la coexistència amb el carril bici i convertiria tot el bulevard en una zona molt més amable pels vianants i ciclistes.

Els dos principals esculls d'aquesta proposta són que l'anella de circulació s'hauria de desplaçar un carrer endins i, per tant, allargar el carrer Roger de Flor fins a l'avinguda Colom tal com s'està fent amb l'avinguda Barcelona; i dos, repensar l'ús i accés de tots els carrers perpendiculars en el seu últim tram, entre el Passeig Marítim i l'avinguda Barcelona.

6. El Passeig dels Pins. L'abast del projecte actual no inclou cap acció en relació al Passeig dels Pins. Segons s'explicà, la remodelació d'aquest espai està pendent de la cessió d'uns certs metres per part de les finques privades d'aquell costat de la via. Ja el 2013, després de l'aprovació al ple de l'anterior projecte, la Neus Serra en lamentava alguns punts febles, com que el projecte "ignora la via del tren i l'avinguda dels Pins. Hauria estat important fer aquest projecte tenint molt clar que s'han d'urbanitzar d'una manera conjunta, amb una visió integral, els dos costats de la via, per tal de donar continuïtat a la façana marítima". Doncs això mateix, cinc anys més tard.

La importància d'aquesta obra és cabdal per a la futura competitivitat econòmica del poble. Aquests punts són solament sis qüestions que plantejo per generar debat i discussió entre tots aquells que vulguem aportar el nostre granet de sorra. La participació ciutadana és elemental per imaginar el millor Passeig Marítim possible i que el resultat final sigui una fusió dels objectius polítics, les necessitats tècniques i la voluntat popular; només així podrem dibuixar un passeig amb el qual la gran majoria ens sentim reconeguts. 

A l'espera que es realitzi la presentació pública del projecte i s'iniciï el període d'esmena ciutadana, no podem més que agrair l'empenta i esforç de totes les persones involucrades en la concepció del nou Passeig Marítim. Una obra que servirà per seguir sent competitius i que Malgrat de Mar recuperi part del terreny perdut respecte als seus principals competidors turístics.

28 de febrer 2018

La Nostra Eventual Victòria

Miquel
La clau de la nostra eventual victòria rau en el poder de la consciència. Mantenir-nos units, persistents, tenaços i compromesos ens farà guanyar. Ells volen que els odiem i ens esgotem solets, perquè odiar és molt cansat. Però no ho aconseguiran.


No ho han aconseguit mai. En les pitjors situacions, en la tirania més infecte, quan no existia Twitter i l'odi no es podia canalitzar en 140 caràcters, ens hem reclòs en nosaltres mateixos, en les nostres famílies i entorns i ens hem fet més forts allà on no podien controlar-nos.

Per això, els jutges espanyols tenen aquesta determinació inquisitorial perquè els nostres polítics abjurin de la seva ideologia: infundir-nos el temor que poden controlar les nostres consciències -saben que la por bloqueja l'odi. I la por ens fa petits i vulnerables.


En canvi l'odi es pot transformar en amor poderós i abassegador. I ens han regalat pous de manà per anys: l'odi que vam desprendre l'1-O, l'empresonament dels nostres líders polítics i socials, o en el darrer atac a la nostra llengua petita, minoritària, mil·lenària i unversal.

Agafem doncs tota aquesta bilis que portem setmanes disparant a tort i a dret i descomposem-la, processem-la i reciclem-la. Refugiem-nos momentàniament allá on sempre serem lliures i seguim endavant amb pas ferm. No hem de demanar perdó per existir. Som i serem. 

 

17 de febrer 2018

10 Mesures per fer efectiva la República

Miquel
Les 10 mesures per fer efectiu la República Catalana, un fil publicat a Twitter.

La República Catalana, si mai som capaços de consolidar-la, es farà des del carrer i per la gent, la tasca és ingent però els CDRs o el CNI Catalunya en són clars exemples. PERÒ COM? Tots en parlem però ningú no té clar com fer-la efectiva...

Som-hi:

1. Siguem conscients del nostre poder com a consumidors i implementem-lo. Consulteu @consumRepublica per veure quines alternatives compromeses amb el país teniu en banca, energètiques, comunicacions o consum.

2. Apliquem la reforma horària immediatament (a partir del proper curs escolar). La desconnexió social de l'estat espanyol esdevindrà canviant i optimitzant els nostres hàbits socials, allunyant-nos d'Espanya i apropant-nos a Europa.

3. Canviem unilateralment el nostre fus horari, per ubicació geogràfica hauríem d'anar una hora endarrerits. Seria una missatge potentíssim que s'hagués de l'hora quan s'entra al Principat. Les agulles seran sempre nostres!

4. Reactivem les velles lluites que no hem assolit: Corredor Mediterrani, #NoVullPagar, oficialitat de les seleccions esportives catalanes,  #LoRiuEsVida, decret de PPobresa energètica... Deixem el catenaccio enrere i passem a l'ofensiva múltiple, tots els fronts oberts, que el Gobierno no doni l'abast. Ara bé,...

5. Optimitzem els esforços. Les ones xoquen contra els murs cada pocs segons però només un tsunami els farà caure tots. Menys protestes setmanals i més manifestacions multitudinàries quan i on toqui. Un "Brussel·les" té més repercussió que 500 dilluns davant dels ajuntaments. Omplim Madrid?

6. Aprofitem tots els altaveus internacionals que tinguem, diàspora catalana: escriviu als vostres mitjans locals, impliqueu-vos en el dia a dia de les vostres universitats, participeu en les manifestacions a l'estranger.

7. Seguim afiliant-nos a l'Assemblea Nacional Catalana i/o Òmnium Cultural, les associacions transversals que han acomboiat el procés. Amb els Jordis a la presó l'estat les volia escapçades, però nosaltres ens multipliquem com els caps d'una hidra! ¡Súmate también suma!

8. Practiquem la unitat d'acció digital. Siguem precisos i contundents a les xarxes socials, generem Trending Topics mundials a diferents hores perquè el missatge arribi als EUA o al Japó. Que es produeixin pics de publicacions tan bèsties i concentrats que el món sencer parli de la #CatalanHour.

9. Instruïu-vos en les qüestions elementals que engloben l'emancipació catalana i la configuració de la nova República com ara les pensions, el model educatiu o els recursos post-espoli que tindrem. És ben normal que alguns tinguin dubtes, desactivem-los -fem pedagogia!

10. Finalment, defensem la República quan arribi el moment, talment com vam fer l'1 d'octubre, amb els nostres cossos i la nostra dignitat. Ja sigui a la tornada del president legítim Carles Puigdemont o a la proclamació solemne i oficial de l'Estat Català. Dempeus i lliures.

L'objectiu no es recuperar les nostres institucions ni la llibertat dels presos polítics (que també) sinó aconseguir la sobirania TOTAL perquè el poble català sigui sobirà. No deixem que l'estat espanyol domini el relat i activem la República!

03 de novembre 2017

Guanyem la República

Miquel
L'entrada a presó del Govern legítim de Catalunya ha marcat un punt i a part en el procés, tal com també ho va fer la brutalitat policial de l'1 d'octubre. El dic de contenció "constitucionalista", per no malgastar desqualificacions que ens faran falta més endavant, és cada cop més inestable -la seva vehemència i voracitat només demostra la manca de fonament racional-, Espanya té un problema gros i l'opinió pública europea s'està despertant.

L'engarjolament dels nostres representants polítics ha suposat per a molts la fi de les espelmes, els clavells, les cassoles i tota l'alegríssima gesticulació que tant ens agrada i que tant hem practicat l'últim lustre. Entre tots ens hem cregut que com més acolorides i logísticament enrevessades fossin les nostres performances urbanes millor cauríem a fora, i qui sap si es posarien del nostre costat. Doncs bé, no ha estat així. Com diu Pere Cardús en el seu recent article a Vilaweb, "I si comencem a parlar clar?", ja no fa falta treballar per tenir la raó sinó per tenir una república. 

Però QUÈ podem fer exactament? L'estat ha esgotat la via política; la politització de la justícia i la judicialització de la política són dues cares d'una moneda on encara s'intueix el perfil del Caudillo. I per molta ràbia continguda que tinguem, la violència tampoc no ens durà enlloc, el monopoli de la força també el té Madrid i sempre que ens hi hem posat bé per agafar la pedra, la falç o el fusell n'hem sortit ben escaldats. 

Així doncs, com diu Cardús, hem de concentrar els nostres esforços, hem de ser eficients i hem de ser pràctics. Hem d'aconseguir el màxim impacte i repercussió amb la mínima despesa d'energia, temps i diners. 

Per exemple, posats a tallar carretes l'usuari @OGomis al Twitter ens proposa aquest mapa per entendre a on podem fer mal:

 

Talls continuats i indiscriminats a les entrades de Barcelona i altres ciutats de Catalunya només generaran animadversió i malestar a molta gent del país que entre cassolada i manifestació necessita anar a treballar, estudiar, recollir els nens a l'escola o fer les compres de la setmana. Si concentrem els talls a les principals artèries d'entrada i sortida del Principat el missatge és el mateix, té més repercussió internacional -es generaran cues i malestar a l'estranger- i no s'afecta la circulació interna.

D'altra banda, la vaga general com a eina per provocar una sacsejada econòmica pot arribar a ser una mesura de pressió important, així i tot l'estat disposa de molts mecanismes per estabilitzar l'economia. Entre ells, la Unió Europea que, atès el cas, no dubtaria en esmorteir l'impacte financer d'una aturada de país en un estat membre. Si la intenció és fer disparar la prima de risc, val a dir que fan falta molts dies de vaga per arribar als nivells d'incertesa de fa uns anys.

Gràfica extreta de datosmacro.com

Avui 3 d'octubre la prima de risc és de 110 punts, molt lluny dels 650 punts del 2012 en plena crisi econòmica. Podem fer vaga i mostrar el nostre rebuig i desencís amb l'estat espanyol, però és difícil imaginar-se que un moviment de 3 o 4 milions de persones pugui fer trontollar seriosament la setzena potència econòmica mundial. 

Sempre he pensat que si la independència de facto seria la DI; la independència mental, social o com preferiu anomenar-la s'efectuaria en els petits gestos dels ciutadans anònims en els seus quefers diaris. Un bon amic em va fer reflexionar un dia sobre què ens diferenciava dels espanyols a efectes pràctics, i més enllà d'una explicació cultural més metafísica que tangible, més volguda que real, la principal i única diferència és l'idioma en què ens expressem. Cert, darrere la llengua hi ha un substrat mil·lenari que ho condiciona tot, però no deixem de ser espanyols més o menys assimilats que en acabat parlem català. Un català, per cert, cada cop més erosionat per aquesta llengua desprotegida i indefensa a Catalunya que té més de 400 milions de parlants arreu del món. 

Com podem desconnectar mentalment de l'estat espanyol? Se m'acuden dues mesures de desconnexió immediates que amb un petit esforç de tothom i sense que ningú acabi a la presó poden començar a crear un marc social català propi.

La primera és el canvi d'hora i adaptar-lo unilateralment al que ens pertoca per longitud geogràfica. El 1942 Franco va decidir que Espanya havia de tenir la mateixa hora que l'Alemanya nazi de Hitler i es va endarrerir 60 minuts el rellotge. Si Catalunya torna a la seva franja horària històrica, no només trencarem amb les dinàmiques socials d'Espanya (horaris comercials, familiars...) sinó que liquidarem una directriu ordenada pel mateix dictador. Més enllà del simbolisme antifeixista, si cada vegada que els transportistes creuen la Jonquera, els turistes aterren al Prat o els creueristes posen peu al Port de Barcelona, s'ha d'ajustar el rellotge perquè a Catalunya van una hora avançats, la sensació d'haver arribat a un país diferent és indiscutible.

Resultat d'imatges de europe time zone

La segona mesura, relacionada amb la primera, i àrduament treballada a casa nostra pels seus promotors, és la reforma horària. Juntament amb el canvi de fus horari, l'aplicació immediata de la reforma horària seria la segona iniciativa per acabar de marxar mentalment i consolidar a la consciència col·lectiva majoritària de Catalunya una República socialment diferent. L'adaptació a l'horari proposat per Fabian Mohedano i els seus acòlits ens permetria allunyar-nos d'Espanya i apropar-nos a Europa, excloure'ns de l'"Spain is Different" i vendre el "Catalonia is just like you". Quina gràcia que els espanyols sopin a les 22 h i siguin tan poc productius, no?

Aquestes són algunes de les coses que podem començar a organitzar per solidificar una República que no necessita més somriures ni voluntaris de l'ANC impedint enganxar cartells a la Subdelegació del Govern a Girona, com ens hem trobat sovint. Amb els Jordis i mig govern empresonat, els catalans ens hem de guanyar el nostre estat allà on no podran colonitzar-nos mai, en les nostres consciències i les nostres maneres de fer i de ser. Que sigui aquest el mandat del futur Govern independentista sorgit el 21-D; els nostres parlamentaris ja van votar que Catalunya fos un país lliure, actuem doncs com a llurs ciutadans. 
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.