El Nou Passeig Marítim

Miquel
El passat dimarts, 17 d'abril l’equip de govern de Malgrat de Mar, format per JuntsXMalgrat, Esquerra, PDeCAT i la CUP, juntament amb l’arquitecte tècnic encarregat del treball, ens han presentat als representants d'establiments i comerços del Passeig Marítim el nou projecte per a la remodelació d'aquesta via, essencial tant pel sostingut creixement del nostre poble com pel desenvolupament social i econòmic dels malgratencs.

Previ a cap anàlisi, cal reconèixer d'antuvi la tasca ingent que estan duent a terme tant els polítics com els tècnics de l'ajuntament. El Passeig Marítim actual data de 1982 i la seva remodelació és inajornable si pretenem mantenir Malgrat com a destinació turística de referència dins del litoral català. És innegable que en els darrers anys l'atractiu de la nostra façana marítima ha perdut pistonada; ja sigui per l'envelliment d'infraestructures pròpies, com el Passeig dels Pins o la desembocadura de la riera de Palafolls, o per la remodelació d'espais propers, com el Passeig Marítim de Santa Susanna, molt més modern i atractiu que no pas el nostre.


Resultado de imagen de malgrat passeig
Foto: Punt Avui

Reprenent el fil de l'escrit que vaig compartir amb motiu de la Moció de Censura al PSC, és d'agrair que un equip de govern tan divers i policromàtic sigui capaç de complir amb allò que va prometre a l'inici del seu mandat. El projecte de "Nou Passeig Marítim de Malgrat de Mar" és un dels 10 eixos fonamentals que el nou govern es va proposar executar abans de la finalització del curs polític actual. Per oferir una mica de perspectiva, el projecte primigeni de remodelació del passeig es va aprovar al ple d'octubre del 2013...

Entrant en matèria, cal explicar quina és la proposta, a grans trets, del nou projecte de Passeig Marítim que l'executiu malgratenc ha desenvolupat en els últims mesos. A falta de dibuixos i gràfics, que intueixo que ben aviat seran públics, haurem de fer un petit exercici d'imaginació. Una manera clara d'il·lustrar-ho és fent una simple descripció transversal, de mar a muntanya, tant del passeig actual com del projecte presentat:

- Actual: Platja, Passeig dels Pins, via del tren, tanca metàl·lica, vorera, dos carrils de circulació, aparcament en bateria, jardineres i terrasses, Passeig Marítim i façana. 

- Projecte: Platja, Passeig dels Pins, via del tren (cap canvi fins aquí), tanca metàl·lica més alta i moderna, un carril de circulació en sentit sud, dos carrils de circulació de bicicletes, zona enjardinada, Passeig Marítim, terrasses i façana.

La presentació del treball ha estat suficientment tècnica per aprofundir en detalls i permetre valorar fins i tot aspectes decoratius, però prou entenedora perquè tothom concebés de forma diàfana l'abast i l'amplitud dels canvis proposats. S'estima que el cost de l'obra serà d'una mica més de 8 milions i mig d'euros, tot i que no es va concretar el percentatge que aportarà cada administració ni el cost de les contribucions especials. Finalitzada l'exposició, s'ha obert el torn de preguntes pels assistents i el monòleg tècnic s'ha convertit en un debat obert sobre els usos i funcionalitats del nou passeig. El principal punt de dissentiment ha estat la ubicació de les terrasses dels bars i restaurants; mentre que alguns les prefereixen arran de façana, altres es decanten per ubicar-les a l'altra banda de l'espai destinat al passeig, com fins ara.

Més enllà d'aquesta qüestió, tenint en compte que aviat s'iniciarà un període d'exposició pública, en el qual els ciutadans podran presentar al·legacions i suggeriments, enumero un seguit de qüestions que considero rellevants i que s'haurien de contemplar durant aquest període d'aportació i reflexió ciutadana. (Algunes de les quals són ambicioses a nivell infraestructural i, per tant, inviables a curt termini, però posats a imaginar-nos el millor Malgrat possible, pensem a l'engròs!)

1. Ubicació de les terrasses. No he estat capaç de trobar massa informació rellevant ni cap estudi que en tracti, de fet, es poden plantejar arguments a favor i en contra d'ambdues propostes. Tanmateix, el que va comentar una regidora durant la sessió és cert, allà on no hi ha barreres físiques -un carrer o una vorera- la tendència és ubicar les terrasses arran de façana, i així és com ho reflecteix el projecte presentat. Així doncs, sembla que el millor que podem fer en aquest cas és observar models d'èxit en altres indrets i replicar-los. 

2. Continuïtat del projecte. Un aspecte fonamental de qualsevol obra d'aquest impacte i envergadura és la continuïtat del projecte, i d'aquí sorgeixen les següents preguntes:

  • Tindrà res a veure l'estil del nou Passeig Marítim amb el passeig de mar que va de la riera a la plaça de Xesco Boix? Com a poble que es ven a l'exterior, seria positiu oferir una imatge cohesionada de tota la façana marítima, amb una línia arquitectònica i d'estil coherent des de la Tordera fins a l'avinguda Colom.
  • Tindrà res a veure a l'estil del nou Passeig Marítim amb el Passeig Marítim de Santa Susanna? De la mateixa manera que comercialment ens interessa una continuïtat en tot el municipi, no és cap idea forassenyada mantenir una coherència estilística més enllà de Malgrat i que el nou passeig s'assembli al del poble veí, al cap i a la fi, els dos municipis comparteixen visitants, clients i dins del sector turístic sovint es consideren destinacions complementàries.
Estic convençut que a llarg termini un dels objectius per a la nostra façana marítima ha de ser cohesionar tot el tram de costa de Malgrat a Calella, de la Tordera al Far. Aquesta obra milloraria el posicionament comercial de la marca Costa de Barcelona Maresme, actualment minimitzada per la pinça que fan la Costa Brava al nord i la ciutat de Barcelona al sud, dues marques molt més potents i amb més recorregut. En aquest món global de xarxes socials i vols low cost, els de Malgrat ja no competim amb Lloret o Calella, sinó amb Turquia, Grècia, Marroc o la Costa del Sol. Això sí, per començar a dissenyar aquest escenari es requereix unitat dels actors privats que hi intervenen, voluntat política i altesa de mires per part dels batlles i regidors de l'Alt Maresme.  

3. Carril bici. S'observa que el nou carril bici que s'incorpori al passeig tindrà una amplada de dos metres, amb un metre de circulació per a cada sentit. Seguint l'anàlisi del punt anterior, seria convenient estudiar la possibilitat que el carril bici seguís més enllà del límit municipal cap a Santa Susanna. I també que s'estengués per l'altra banda, cap a dins del poble, connectant amb el parc Francesc Macià, o per la costa i enllaçant amb les rutes del Tourdera. Per això, em pregunto si no seria més aconsellable esperar a incorporar el carril bici al Passeig dels Pins, a l'altre costat de la via, quan se'n faci la remodelació prevista. 

Una altra idea relacionada, que proporcionaria als ciutadans de l'Alt Maresme i als seus visitants amb espais de gaudi esportiu, és la creació d'una anella verda al territori: de la desembocadura a Malgrat fins a Calella, tot pujant a Hortsavinyà i sortint a Tordera per completar la ruta circular resseguint el curs del riu. Per assolir aquest projecte es necessita, novament, una apreciació intermunicipal de l'obra de govern dels consistoris implicats -i què millor que des de Malgrat liderem aquest propòsit!

4. Construcció en dues fases. Es contempla que el pla previst s'executi en dues etapes, això és, en dos hiverns consecutius finalitzant-se les obres abans de la temporada 2020. La primera fase abastarà de la plaça de l'Àncora a l'avinguda dels Països Catalans, i la segona de la mateixa avinguda fins a l'avinguda Colom. El dubte, que també va aparèixer durant el torn d'intervencions, és si no es podria realitzar el projecte en una sola fase durant el transcurs d'un hivern. En acabat, es tracta que l'empresa adjudicada disposi de més persones i maquinària i completi les millores en un període de sis mesos. Si bé cal dir que la resposta dels representants polítics no va ser massa convincent, es va accedir a escoltar propostes en aquesta direcció si les empreses aspirants ho veuen factible.

5. Carril de circulació de vehicles. Una de les principals novetats del nou passeig serà que només hi haurà un carril de circulació en direcció sud. L'obertura de l'Avinguda Barcelona en sentit contrari farà efectiva la circumval·lació i  permetrà que el trànsit flueixi en tota la zona turística.

Un dels dubtes que em genera aquesta acció és la utilitat d'aquest carril de vehicles que només servirà per desplaçar-se, ja que no hi haurà aparcament al passeig i els cotxes no es podran aturar. Com veiem a les grans ciutats europees, les mesures contra la pol·lució són cada cop més estrictes i és qüestió de temps que llurs temptatives per reduir l'impacte atmosfèric dels automòbils arribin a pobles com Malgrat. Una proposta que plantejo, també a llarg termini, és eliminar la circulació de vehicles privats pel passeig i que l'accés es restringeixi a vehicles autoritzats, com els veïns, distribuïdors, serveis i autobusos. Un passeig sense cotxes reduiria la contaminació acústica i ambiental, eliminaria el perill de la coexistència amb el carril bici i convertiria tot el bulevard en una zona molt més amable pels vianants i ciclistes.

Els dos principals esculls d'aquesta proposta són que l'anella de circulació s'hauria de desplaçar un carrer endins i, per tant, allargar el carrer Roger de Flor fins a l'avinguda Colom tal com s'està fent amb l'avinguda Barcelona; i dos, repensar l'ús i accés de tots els carrers perpendiculars en el seu últim tram, entre el Passeig Marítim i l'avinguda Barcelona.

6. El Passeig dels Pins. L'abast del projecte actual no inclou cap acció en relació al Passeig dels Pins. Segons s'explicà, la remodelació d'aquest espai està pendent de la cessió d'uns certs metres per part de les finques privades d'aquell costat de la via. Ja el 2013, després de l'aprovació al ple de l'anterior projecte, la Neus Serra en lamentava alguns punts febles, com que el projecte "ignora la via del tren i l'avinguda dels Pins. Hauria estat important fer aquest projecte tenint molt clar que s'han d'urbanitzar d'una manera conjunta, amb una visió integral, els dos costats de la via, per tal de donar continuïtat a la façana marítima". Doncs això mateix, cinc anys més tard.

La importància d'aquesta obra és cabdal per a la futura competitivitat econòmica del poble. Aquests punts són solament sis qüestions que plantejo per generar debat i discussió entre tots aquells que vulguem aportar el nostre granet de sorra. La participació ciutadana és elemental per imaginar el millor Passeig Marítim possible i que el resultat final sigui una fusió dels objectius polítics, les necessitats tècniques i la voluntat popular; només així podrem dibuixar un passeig amb el qual la gran majoria ens sentim reconeguts. 

A l'espera que es realitzi la presentació pública del projecte i s'iniciï el període d'esmena ciutadana, no podem més que agrair l'empenta i esforç de totes les persones involucrades en la concepció del nou Passeig Marítim. Una obra que servirà per seguir sent competitius i que Malgrat de Mar recuperi part del terreny perdut respecte als seus principals competidors turístics.

La Nostra Eventual Victòria

Miquel
La clau de la nostra eventual victòria rau en el poder de la consciència. Mantenir-nos units, persistents, tenaços i compromesos ens farà guanyar. Ells volen que els odiem i ens esgotem solets, perquè odiar és molt cansat. Però no ho aconseguiran.


No ho han aconseguit mai. En les pitjors situacions, en la tirania més infecte, quan no existia Twitter i l'odi no es podia canalitzar en 140 caràcters, ens hem reclòs en nosaltres mateixos, en les nostres famílies i entorns i ens hem fet més forts allà on no podien controlar-nos.

Per això, els jutges espanyols tenen aquesta determinació inquisitorial perquè els nostres polítics abjurin de la seva ideologia: infundir-nos el temor que poden controlar les nostres consciències -saben que la por bloqueja l'odi. I la por ens fa petits i vulnerables.


En canvi l'odi es pot transformar en amor poderós i abassegador. I ens han regalat pous de manà per anys: l'odi que vam desprendre l'1-O, l'empresonament dels nostres líders polítics i socials, o en el darrer atac a la nostra llengua petita, minoritària, mil·lenària i unversal.

Agafem doncs tota aquesta bilis que portem setmanes disparant a tort i a dret i descomposem-la, processem-la i reciclem-la. Refugiem-nos momentàniament allá on sempre serem lliures i seguim endavant amb pas ferm. No hem de demanar perdó per existir. Som i serem. 

 

10 Mesures per fer efectiva la República

Miquel
Les 10 mesures per fer efectiu la República Catalana, un fil publicat a Twitter.


La República Catalana, si mai som capaços de consolidar-la, es farà des del carrer i per la gent, la tasca és ingent però els CDRs o el CNI Catalunya en són clars exemples. PERÒ COM? Tots en parlem però ningú no té clar com fer-la efectiva...


Som-hi:

1. Siguem conscients del nostre poder com a consumidors i implementem-lo. Consulteu @consumRepublica per veure quines alternatives compromeses amb el país teniu en banca, energètiques, comunicacions o consum.

2. Apliquem la reforma horària immediatament (a partir del proper curs escolar). La desconnexió social d'Espanya esdevindrà canviant i optimitzant els nostres hàbits socials, allunyant-nos d'Espanya i apropant-nos a Europa.

3. Canviem unilateralment el nostre fus horari, per ubicació geogràfica hauríem d'anar una hora endarrerits. Seria una missatge potentíssim que s'hagués de l'hora quan s'entra al Principat. Les agulles seran sempre nostres!

4. Reactivem les velles lluites que no hem assolit: Corredor Mediterrani, #NoVullPagar, oficialitat de les seleccions esportives catalanes,  #LoRiuEsVida, decret de PPobresa energètica... Deixem el catenaccio enrere i passem a l'ofensiva múltiple, tots els fronts oberts, que el Gobierno no doni l'abast. Ara bé,...

5. Optimitzem els esforços. Les ones xoquen contra els murs cada pocs segons però només un tsunami els farà caure tots. Menys protestes setmanals i més manifestacions multitudinàries quan i on toqui. Un "Brussel·les" té més repercussió que 500 dilluns davant dels ajuntaments. Omplim Madrid?

6. Aprofitem tots els altaveus internacionals que tinguem, diàspora catalana: escriviu als vostres mitjans locals, impliqueu-vos en el dia a dia de les vostres universitats, participeu en les manifestacions a l'estranger.


7. Seguim afiliant-nos a l'Assemblea Nacional Catalana i/o Òmnium Cultural, les associacions transversals que han acomboiat el procés. Amb els Jordis a la presó l'estat les volia escapçades, però nosaltres ens multipliquem com els caps d'una hidra! Súmate també val!


8. Practiquem la unitat d'acció digital. Siguem precisos i contundents a les xarxes socials, generem Trending Topics mundials a diferents hores perquè el missatge arribi als EUA o al Japó. Que es produeixin pics de publicacions tan bèsties i concentrats que el món sencer parli de la #CatalanHour.
9. Instruïu-vos en les qüestions elementals que engloben l'emancipació catalana i la configuració de la nova República com ara les pensions, el model educatiu o els recursos post-espoli que tindrem. És ben normal que alguns tinguin dubtes, desactivem-los -fem pedagogia!

10. Finalment, defensem la República quan arribi el moment, talment com vam fer l'1 d'octubre, amb els nostres cossos i la nostra dignitat. Ja sigui a la tornada del president legítim Carles Puigdemont o a la proclamació solemne i oficial de l'Estat Català. Dempeus i lliures.


L'objectiu no es recuperar les nostres institucions ni la llibertat dels presos polítics (que també) sinó aconseguir la sobirania TOTAL perquè el porble català sigui sobirà. No deixem que l'estat espanyol domini el relat i activem la República!

Guanyem la República

Miquel
L'entrada a presó del Govern legítim de Catalunya ha marcat un punt i a part en el procés, tal com també ho va fer la brutalitat policial de l'1 d'octubre. El dic de contenció "constitucionalista", per no malgastar desqualificacions que ens faran falta més endavant, és cada cop més inestable -la seva vehemència i voracitat només demostra la manca de fonament racional-, Espanya té un problema gros i l'opinió pública europea s'està despertant.

L'engarjolament dels nostres representants polítics ha suposat per a molts la fi de les espelmes, els clavells, les cassoles i tota l'alegríssima gesticulació que tant ens agrada i que tant hem practicat l'últim lustre. Entre tots ens hem cregut que com més acolorides i logísticament enrevessades fossin les nostres performances urbanes millor cauríem a fora, i qui sap si es posarien del nostre costat. Doncs bé, no ha estat així. Com diu Pere Cardús en el seu recent article a Vilaweb, "I si comencem a parlar clar?", ja no fa falta treballar per tenir la raó sinó per tenir una república. 

Però QUÈ podem fer exactament? L'estat ha esgotat la via política; la politització de la justícia i la judicialització de la política són dues cares d'una moneda on encara s'intueix el perfil del Caudillo. I per molta ràbia continguda que tinguem, la violència tampoc no ens durà enlloc, el monopoli de la força també el té Madrid i sempre que ens hi hem posat bé per agafar la pedra, la falç o el fusell n'hem sortit ben escaldats. 

Així doncs, com diu Cardús, hem de concentrar els nostres esforços, hem de ser eficients i hem de ser pràctics. Hem d'aconseguir el màxim impacte i repercussió amb la mínima despesa d'energia, temps i diners. 

Per exemple, posats a tallar carretes l'usuari @OGomis al Twitter ens proposa aquest mapa per entendre a on podem fer mal:

 

Talls continuats i indiscriminats a les entrades de Barcelona i altres ciutats de Catalunya només generaran animadversió i malestar a molta gent del país que entre cassolada i manifestació necessita anar a treballar, estudiar, recollir els nens a l'escola o fer les compres de la setmana. Si concentrem els talls a les principals artèries d'entrada i sortida del Principat el missatge és el mateix, té més repercussió internacional -es generaran cues i malestar a l'estranger- i no s'afecta la circulació interna.

D'altra banda, la vaga general com a eina per provocar una sacsejada econòmica pot arribar a ser una mesura de pressió important, així i tot l'estat disposa de molts mecanismes per estabilitzar l'economia. Entre ells, la Unió Europea que, atès el cas, no dubtaria en esmorteir l'impacte financer d'una aturada de país en un estat membre. Si la intenció és fer disparar la prima de risc, val a dir que fan falta molts dies de vaga per arribar als nivells d'incertesa de fa uns anys.

Gràfica extreta de datosmacro.com

Avui 3 d'octubre la prima de risc és de 110 punts, molt lluny dels 650 punts del 2012 en plena crisi econòmica. Podem fer vaga i mostrar el nostre rebuig i desencís amb l'estat espanyol, però és difícil imaginar-se que un moviment de 3 o 4 milions de persones pugui fer trontollar seriosament la setzena potència econòmica mundial. 

Sempre he pensat que si la independència de facto seria la DI; la independència mental, social o com preferiu anomenar-la s'efectuaria en els petits gestos dels ciutadans anònims en els seus quefers diaris. Un bon amic em va fer reflexionar un dia sobre què ens diferenciava dels espanyols a efectes pràctics, i més enllà d'una explicació cultural més metafísica que tangible, més volguda que real, la principal i única diferència és l'idioma en què ens expressem. Cert, darrere la llengua hi ha un substrat mil·lenari que ho condiciona tot, però no deixem de ser espanyols més o menys assimilats que en acabat parlem català. Un català, per cert, cada cop més erosionat per aquesta llengua desprotegida i indefensa a Catalunya que té més de 400 milions de parlants arreu del món. 

Com podem desconnectar mentalment de l'estat espanyol? Se m'acuden dues mesures de desconnexió immediates que amb un petit esforç de tothom i sense que ningú acabi a la presó poden començar a crear un marc social català propi.

La primera és el canvi d'hora i adaptar-lo unilateralment al que ens pertoca per longitud geogràfica. El 1942 Franco va decidir que Espanya havia de tenir la mateixa hora que l'Alemanya nazi de Hitler i es va endarrerir 60 minuts el rellotge. Si Catalunya torna a la seva franja horària històrica, no només trencarem amb les dinàmiques socials d'Espanya (horaris comercials, familiars...) sinó que liquidarem una directriu ordenada pel mateix dictador. Més enllà del simbolisme antifeixista, si cada vegada que els transportistes creuen la Jonquera, els turistes aterren al Prat o els creueristes posen peu al Port de Barcelona, s'ha d'ajustar el rellotge perquè a Catalunya van una hora avançats, la sensació d'haver arribat a un país diferent és indiscutible.

Resultat d'imatges de europe time zone

La segona mesura, relacionada amb la primera, i àrduament treballada a casa nostra pels seus promotors, és la reforma horària. Juntament amb el canvi de fus horari, l'aplicació immediata de la reforma horària seria la segona iniciativa per acabar de marxar mentalment i consolidar a la consciència col·lectiva majoritària de Catalunya una República socialment diferent. L'adaptació a l'horari proposat per Fabian Mohedano i els seus acòlits ens permetria allunyar-nos d'Espanya i apropar-nos a Europa, excloure'ns de l'"Spain is Different" i vendre el "Catalonia is just like you". Quina gràcia que els espanyols sopin a les 22 h i siguin tan poc productius, no?

Aquestes són algunes de les coses que podem començar a organitzar per solidificar una República que no necessita més somriures ni voluntaris de l'ANC impedint enganxar cartells a la Subdelegació del Govern a Girona, com ens hem trobat sovint. Amb els Jordis i mig govern empresonat, els catalans ens hem de guanyar el nostre estat allà on no podran colonitzar-nos mai, en les nostres consciències i les nostres maneres de fer i de ser. Que sigui aquest el mandat del futur Govern independentista sorgit el 21-D; els nostres parlamentaris ja van votar que Catalunya fos un país lliure, actuem doncs com a llurs ciutadans. 

Neix el PAM

Miquel


Ha passat desapercebut pels mitjans locals del Maresme septentrional un acte prou important per a fer-ne esment i comentari. Els fets van tenir lloc el passat 14 de maig al Local Social Sant Andreu al barri homònim de Tordera; la Plataforma Alt Maresme, o PAM, es va presentar en societat en un acte amb poc més de 30 persones que conformen els signants del manifest fundacional. 

El PAM s'ha constituït com a partit polític amb un àmbit d'actuació geogràfic que comprèn "els sis pobles que conformen la subcomarca de l'Alt Maresme o Maresme Nord" -això és: Calella, Pineda de Mar, Santa Susanna, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera. Així ha quedat definit als estatuts del partit, com també l'estructura interna, essent-ne el Consell Intermunicipal el màxim òrgan executiu, compost per set persones: un representant de cada poble i un Coordinador Intermunicipal, elegit en primàries entre els propis membres del partit.  

Aquest novell i humil projecte, per bé que encara es troba a les beceroles de la seva expansió i implementació territorial, ja compta amb representants dels sis pobles i ha començat a dissenyar una campanya d'actes per donar-se a conèixer i teixir complicitats entre la població local per cercar persones interessades en el projecte i formar-ne part a les llistes electorals pel 2019. Més enllà d'explicar l'organització interna i el funcionament del partit, a l'acte del proppassat 14 de maig es van presentar els sis primers representants locals i l'ideari polític, fonamentat en tres eixos principals que de seguida desgranaré. 

Els representants locals són Àngel Gómez de Calella, Jesús "Txetxu" Corbella de Pineda, Juli Pineda de Santa Susanna, Jaume Fontrodona de Malgrat, David Torres de Palafolls i Marc Palacios de Tordera, finalment, el primer Coordinador Intermunicipal és Manel Recio, de Pineda, elegit durant el mateix acte fundacional. 

Fou el mateix Recio qui explicà el plantejament polític de l'entitat, "el projecte neix de la constatació que l'Alt Maresme és una realitat econòmica i geogràfica molt ben definida, que nosaltres ara volem explicar en termes polítics. Hem creat un partit que aspiri a marcar el compàs de la política municipal dels nostres sis pobles i que més enllà d'introduir grans plantejaments o objectius faraònics vol reordenar les prioritats de moltes coses que en el seu moment se'n va parlar però que han quedat guardades en algun calaix administratiu."

El primer dels tres pilars d'actuació del PAM es basa en la pacificació de "les tres cicatrius que tenallen els nostres pobles", en referència a la via del tren, l'N-II i la C-32. Volen que els nord-maresmencs no hagin de pagar més per usar l'autopista mentre no hi hagi una via principal alternativa a l'N-II, tot i que aquesta proposta es podria fer efectiva amb l'esperada fi de la concessió el 2021. En relació a la carretera, el PAM proposa crear un comitè d'experts, amb el suport d'altres administracions, que presenti alternatives viables a l'actual i insostenible sobresaturació de la via, sobretot al seu pas entre Pineda i Calella. En darrer lloc, Recio ha explicat que la viabilitat del sector turístic a la zona, tan dinàmic i competitiu durant dècades, a més de ser una reconeguda destinació turística en l'àmbit internacional, està condicionada per l'inevitable soterrament de la via del tren per garantir-ne un futur pròsper, "el metro de Barcelona té 146 quilòmetres de via subterrània, amb algunes zones com Drassanes o la Barceloneta molt a prop del mar, nosaltres demanem que es tregui la pols del pla per soterrar la via des del túnel del far de Calella fins a la bifurcació abans d'arribar al Pla de Grau a Malgrat; estem parlant d'uns 10 quilòmetres de via. El nostre territori no es pot quedar enrere!"
El territori que comprèn l'Alt Maresme dins de la comarca del Maresme

El segon eix programàtic del PAM s'edifica al voltant de la mancomunització de serveis, emfasitzant en una disposició pragmàtica i utilitarista dels recursos sanitaris, esportius i d'emergències. Recio ha explicat que "la consolidació d'uns serveis mancomunats va molt lligada a la reinterpretació de les estructures abans comentades, és essencial disposar d'una bona connexió entre els sis pobles per dibuixar un projecte d'equipaments compartits, més eficient i més assequible pel contribuent".

El tercer i darrer eix desgranat pel coordinador alt-maresmenc no es tracta tant d'una proposta concreta sinó d'un canvi de mentalitat que ofereixi un relat per promoure i desenvolupar tot un seguit d'iniciatives i idees. "Aquest punt de vista que els pobles de la nostra zona competeixen entre si per ser la "capital" de l'Alt Maresme s'ha d'acabar. Seguint el fil de la mancomunització de serveis, impulsarem iniciatives que englobin els sis pobles i en requereixin la seva entesa i participació. Plantejarem l'arranjament d'un passeig marítim lineal i cohesionat, des de la punta de la Tordera fins al far de Calella, o la creació d'una anella verda que contornegi el nostre territori, prenent de model el "Tourdera". Busquem teixir complicitats dins del territori i trencar amb dinàmiques de manca de col·laboració i diàleg que només s'expliquen perquè els governs locals de cada poble són de partits diferents amb interessos divergents. Nosaltres no volem estar pendents dels tripijocs polítics i d'intercanvis de butaques a consells comarcals o diputacions, ni de doctrines imposades des de Barcelona o Madrid. Som lliures per actuar exclusivament en benefici de l'Alt Maresme, i així ho farem". Per acabar d'exposar el canvi de paradigma que proposa el PAM, Recio va explicar que existeix un cas recent d'èxit en l'àmbit associatiu en el qual vol emmirallar-se el partit com són els Castellers de l'Alt Maresme, la colla castellera que engloba els mateixos sis pobles, i que en volen replicar la voluntat de convertir-se en dignes representants del territori, l'esforç col·lectiu i el treball pel bé comú. 

Al final de l'acte, Txetxu Corbella, representant de Pineda al Consell Intermunicipal, ha explicat que des que es va començar a parlar del PAM els paral·lelismes amb Independents de la Selva són inevitables, fins i tot es va esmentar, més amb to de gresca que altra cosa, que qui sap si en un futur aquests dos projectes municipalistes podrien buscar punts d'entesa per bastir i promoure una nova comarca a banda i banda de la conca del Tordera, "fent que la Tordera passi de ser una frontera del segle XX a la columna vertebral d'una comarca del segle XXI." 

Per acabar, Recio va afegir que tot i que les eleccions municipals del 2019 encara queden molt lluny són optimistes en relació a les possibilitats d'obtenir representació als consistoris dels sis pobles. Encara no han començat a treballar en clau electoral però no descarten presentar-se amb l'eslògan "Alt Maresme, Lliure i Tropical!", segons va explicar el coordinador del partit amb un somriure els llavis. Aquesta, precisament, fou la consigna que van cridar entre aplaudiments els assistents a la cloenda de l'acte de presentació del PAM; un partit fictici, que no existeix, però que donaria molt de joc als nostres pobles. 
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.