24 de febrer 2009

Golejador de sobrenom

Miquel
Si hi ha un jugador que serà recordat per sempre als llibres d'història del futbol estatal, aquest serà Rafael Moreno Arazandi. Nascut a Bilbao al 1892 i conegut de ben petit per ser el nebot de Miguel de Unamuno més que per qualsevol altre cosa, arribada l'adolescència va començar a destacar com un futbolista amb una gran facilitat per marcar gols. Aquesta característica tan preuada dins del món del futbol el va dur a formar part de l'Athletic Club de Bilbao amb només 19 anys.

No va ser fins dos anys més tard, el 1913 i contra el Reial Madrid, quan el prolífic golejador va debutar en competició oficial amb l'equip basc, a la Copa del Rey. En total, el davanter va marcar 10 gols en 17 partits a la Copa i 67 gols en 72 partits al Campionat Regional biscaí que el van convertir en una peça clau de l'equip durant la segona dècada del passat segle.

Diverses anècdotes han convertit aquest personatge en un mite a Bilbao; ell fou el primer jugador que va marcar un gol al mític estadi de San Mamés, La Catedral, el dia que va ser inaugurat a l'estiu de 1913 en un partit contra el Racing d'Irún. La seva mort prematura quan era a punt de fer 30 anys, a causa d'un atac de tifus, va enaltir aquest jugador a la categoria de llegendaentre l'afecció bilbaïna, i un bust a la llotja de l'estadi de l'Athletic així ho recorda. La Federació Espanyola de Futbol també li va voler retre el seu particular homenatge pòstum en anomenar amb el seu sobrenom una de les competicions individuals més importants en el món del futbol, i és que pels amics i l'afecció Rafael Moreno era més conegut com a Pitxitxi.

Font: Morbo, Phil Ball.

19 de febrer 2009

Discriminats a Casa Nostra

Miquel
A un poble qualsevol de Catalunya, qualsevol dia, a qualsevol hora.

- Hola, bon dia. –entra una parella. S’asseu.

- Bon dia, ¿qué les pongo? –gran somriure d’orella a orella.

- Una cerveseta, i per ella, un Sprite sense gel. –sense deixar de llegir el diari. Ella juga amb el mòbil.

- Una cerveza y un Sprite...eee...¿cómo dijo? –desconcert.

- L’Sprite, sense gel, si us plau. –arrufant el nas.

- Perdone, es que no hablo vuestra lengua. – irritada.

- Ah, ja...Bé, sense gel vol dir sin hielo. Sense gel, sí? –sarcasme; la tensió augmenta.

- O sea, sin hielo. –¿quiere jugar? Tengo todo el día.

- Exacte, sense gel. –que n’aprengui doncs.

- Sin hielo pues. –¿qué se ha creído?

- Escolti senyoreta, podria atendre’m algú que parli en català? –això és intolerable!

- Ya le he dicho que no le entiendo. –menudo imbécil.

- Me gustaría hablar con el jefe. –m’entens ara?

- Yo soy la jefa. -¿ahora qué?

- Quiero una hoja de reclamaciones. –què dimonis s’ha pensat aquesta?

- No tenemos. –aunque tuviéramos.

La parella cansada de discutir, s'aixeca i se'n va. La cambrera, orgullosa d'haver-se fet respectar per aquesta parella d'intolerants. Ella no ha vingut des de l'altre punta del món per deixar-se trepitjar de qualsevol manera. No fem riure.

18 de febrer 2009

Indrets del Món: Kuwait

Miquel
Enmig d'una terra de contínues agitacions socials, religioses i polítiques ens trobem amb un plàcid racó a l'oest de la península aràbiga, banyada per les aigües del Golf Pèrsic: l'Emirat de Kuwait. 

L'estat monàrquic, que presumeix d'un dels índex de crim més baixos del món, és conegut internacionalment i respectat en el món financer per les seves reserves de petroli que s'estima que oscil·len al voltant del 10% de les reserves mundials. Si bé aquesta avantatjosa distribució de recursos naturals, que proporciona prop del 80% dels ingressos administratius i situa Kuwait com a tercer país més ric del món per capita, ofereix als ciutadans kuwaitians certs privilegis com l'exempció total d'impostos, l'educació gratuïta fins a secundària o una xarxa d'infraestructures viables envejable; la política del país segueix mancant de certs drets elementals per constituir-se com una vertadera democràcia, en part influenciada per la importància que continua tenint la religió i creences islàmiques. L'emir, o Sheik, al capdavall segueix essent el cap d'estat hereditari i designa de forma unilateral el Primer Ministre, tot i que l'Assemblea Nacional té el poder de destituir-lo mitjançant una sèrie de procediments constitucionals. 

En qualsevol cas, es pot considerar que Kuwait es un paradís comparat amb els països que l'envolten si contrastem estadístiques socials i econòmiques: el país és pròsper, la gent mostra alts índex de felicitat, i el més important, els que manen sembla que tenen la intenció de seguir augmentant les llibertats i privilegis dels seus ciutadans aclucant l'ull a l'estil de vida d'occident.

L'estampa:


Les Kuwait Towers es troben al nord-est de la capital de l'emirat, Ciutat de Kuwait; són un dels símbols emblemàtics de la ciutat i un indret d'aturada obligatòria pels visitants. Dissenyades per una empresa sueca el 1975, la torre més alta alberga una cafeteria i un restaurant que disposa d'un observatori rotatori que ofereix un panorama magnífic de la ciutat; d'altra banda, la torre més baixa té una utilitat molt més pràctica, ja que funciona com a dipòsit d'aigua per als negocis i cases del voltant.

L'anècdota:



Les Kuwait Towers es troben a l'extrem nord oriental de la ciutat, encara que el més curiós de tot és que la zona on són ubicades té una interessant forma de cap d'àguila, on per cert també s'hi pot trobar un dels parcs aquàtics de la ciutat.

16 de febrer 2009

L'últim Capítol

Miquel
Kobe i Shaq; Shaq i Kobe. Una de les millors parelles de jugadors de bàsquet de la historia de la NBA va escriure ahir el que podria ser l'ultim episodi de la seva llarga novel·la d'amor i odi.

Després de compartir vestidor durant 8 anys, en el que van conquerir les pistes americanes assolint èxits col·lectius i premis individuals, la fama que els dos havien aconseguit a la Los Ángeles era tan gran que s'irritaven mútuament. En part, la fi de l'amistat fou deguda als debats iniciats pels periodistes esportius que es qüestionaven qui dels dos era més important, o les enquestes que realitzaven als seguidors per saber quin dels dos era el preferit de l'afecció.

Els estira i arronsa van començar amb encreuaments de declaracions a la premsa entre els dos jugadors i, fins i tot, es comenta que van haver-hi discussions portes endins. El rebombori generat durant tota la setmana per ESPN, la cadena esportiva americana per excel·lència, ha sigut brutal i tots els possibles escenaris que es podrien donar foren analitzats fins al més petit detall.

En qualsevol cas, el resultat fou el desenllaç més feliç que el més optimista hagués imaginat mai. La letal conexió entre l'escolta i el pivot va posar-se en funcionament de nou ahir a la nit, fent-nos gaudir amb jugades inversemblants com l'assistència entre les cames de Dwight Howard per part d'Oneal o les esmaixades de Bryant. Així, la novel·la va acabar del millor mode possible, amb els dos cracs compartint el premi d'MVP de l'All-Star. L'ambició i el talent que un dia els va separar ha demostrat que els pot tornar a ajuntar encara que solsament fos per una nit, i els que seràn considerats els millors jugadors del seu temps, en un futur no gaire llunyà, van tornar a exhibir un lliçó de bàsquet.



Inici

Miquel
Com en totes les accions i activitats que s'emprenen sempre ha d'haver una primera vegada en tot, així, aquest és el meu primer missatge del bloc. Després de certs projectes amb amics que no han acabat funcionant com tots esperàvem, enceto un nou projecte que encara estic polint, aquest cop personal, per compartir les meves idees amb tot aquell que vulgui llegir-les. 
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.