19 de febrer 2009

Discriminats a Casa Nostra

Miquel
A un poble qualsevol de Catalunya, qualsevol dia, a qualsevol hora.

- Hola, bon dia. –entra una parella. S’asseu.

- Bon dia, ¿qué les pongo? –gran somriure d’orella a orella.

- Una cerveseta, i per ella, un Sprite sense gel. –sense deixar de llegir el diari. Ella juga amb el mòbil.

- Una cerveza y un Sprite...eee...¿cómo dijo? –desconcert.

- L’Sprite, sense gel, si us plau. –arrufant el nas.

- Perdone, es que no hablo vuestra lengua. – irritada.

- Ah, ja...Bé, sense gel vol dir sin hielo. Sense gel, sí? –sarcasme; la tensió augmenta.

- O sea, sin hielo. –¿quiere jugar? Tengo todo el día.

- Exacte, sense gel. –que n’aprengui doncs.

- Sin hielo pues. –¿qué se ha creído?

- Escolti senyoreta, podria atendre’m algú que parli en català? –això és intolerable!

- Ya le he dicho que no le entiendo. –menudo imbécil.

- Me gustaría hablar con el jefe. –m’entens ara?

- Yo soy la jefa. -¿ahora qué?

- Quiero una hoja de reclamaciones. –què dimonis s’ha pensat aquesta?

- No tenemos. –aunque tuviéramos.

La parella cansada de discutir, s'aixeca i se'n va. La cambrera, orgullosa d'haver-se fet respectar per aquesta parella d'intolerants. Ella no ha vingut des de l'altre punta del món per deixar-se trepitjar de qualsevol manera. No fem riure.

2 Comentaris:

  1. És molt trist però aquesta situació es repeteix diàriament. Però, per què? Almenys en aquest cas van qüalificar el català com a llengua i no com a dialecte. Podem dir llavors que anem guanyant terreny, oi?

    Felicitats de nou per l'article, Enric

    ResponElimina
  2. Si la parella ha arribat al punt de demnanar el llibre de reclamacions i diu que no en té. Es truca pel mòbil a la Urbana o als Mossos i denunciar davant seu que no té el llibre de reclamacions. Una il·legalitat, així se li esborraria de cop el somriure victoriós.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.