11 de març 2009

L'infern a la frontera

Miquel
Fa uns anys, travessar la frontera al sud de San Diego, als Estats Units, en direcció a Tijuana era obrir-se pas cap a la diversió i l'entreteniment. Ja siguin joves californians buscant la possibilitat de gaudir de l'alcohol legalment i d'altres activitats nocturnes poc recomanables, aficionats al surf delerosos de fruir de les meravelloses platges de la península de la Baixa Califòrnia o, simplement, mexicans residents als EE.UU. que tornen a casa de visita; la sensació era que deixaves enrere l'ordre i la disciplina americana, i entraves en un món totalment diferent on s'ensumava aquest aire de llibertat. La proximitat amb la frontera americana féu de la ciutat mexicana un dels principals punts turístics dels veïns del nord durant molts anys, així com un dels passos fronterers més concorreguts del món.


La cara amarga però, és que per aquesta porta que transmet i ofereix tanta diversió i llibertat d'una banda, i treball i oportunitat per l'altre, s'utilitza al mateix temps per a traficar il·legalment gran part dels més de 13 bilions de dòlars en drogues que entren anualment als Estats Units o les 2000 armes de foc diàries. Aquestes dades poden fer pensar que la influència de màfies i altres organitzacions amb activitats obscures a la zona és molt elevada, i aquest fet és totalment cert. El cas és que des del 1982 i fins els 2003, una de les organitzacions criminals més poderoses de l'estat centreamericà, el Cartel Arellano Félix, controlat per nou germans, va introduir de manera sistemàtica tones de cocaïna a l'altre banda de la frontera. Finalment, després de dècades d'esforços, infiltracions, espies i tot tipus d'episodis dignes de les millors pel·lícules hollywoodianes, les forces de l'ordre van aconseguir reduir l'organització i desarticular-la definitivament. El que segurament no van saber veure els artífexs de la croada contra el crim foren els pocs factors positius que l'anomenat Cartel oferia a la regió, i és que amb un control tan vast i poderós de tot allò que es coïa més enllà de la llei, poques altres bandes s'atrevien a plantar cara als malèfics germans, i més enllà de les activitats de la família, que tenia molt clars els seus àmbits d'acció, la resta de zones eren força tranquil·les i fora de perill.

Però la família caigué. La família caigué i tots els germans van acabar morts o entre reixes, i en canvi la demanda de cocaïna mai va decréixer. Veient la possibilitat que s'emergia davant d'ells, tots aquells que durant anys van haver de suportar l'hegemonia dels Arellano Félix, com els Cartels Sinaloa o Gulf, es van fregar les mans imaginant-se les suculentes quantitats de diners que es podrien arribar a embutxacar. I començà la guerra. Des del 2006 més de 50.000 efectius s'han desplaçat a les zones més complicades de Tijuana per eradicar el crim, però la resposta ha estat clara: més de 300 agents morts, i només al 2008, 843 persones assassinades. Les dades indiquen que només a Bagdad ocorren més segrests que en aquesta ciutat al nord de Mèxic; aterrador. No fa falta esmentar que les zones d'oci de la ciutat aviat quedaren desolades i les platges, altre dia plenes de banyistes i surfejadors, desertes. 

L'infern empitjora per dies, i ja no és segur per a ningú travessar la frontera en direcció sud. Tot i que les forces de l'ordre han intensificat notablement els efectius, ni amb ells es pot confiar. L'any 2007 es van requisar totes les armes dels agents per saber si s'havien utilitzat en algun cas sense resoldre, i abans de que es retornessin més de la meitat del cos havia abandonat la feina; uns altres 500 policies van ser expulsats. En qualsevol cas, els informes mai van sortir a la llum.

Fa un parell d'anys vaig tenir l'ocasió de visitar la Universitat de San Diego, UCSD, al terme municipal de La Jolla, pocs quilòmetres al nord de la gran ciutat. L'ambient universitari i acadèmic que s'hi respirava era solemne, UCSD és coneguda per ser una entitat impulsora i pionera en la recerca mèdica, i llavors res em va fer pensar que una guerra encoberta s'estigués duent a terme a una relativa poca distància d'on jo era. És complicat saber el que succeirà en el futur, ja que la demanda del mercat negre no sembla disminuir el més mínim; i mentre hi hagi qui segueixi veient possibilitats de treure profit  d'aquesta situació Tijuana no serà un lloc segur.

Font: Men's Health, April 2009

L'anècdota:

La proximitat entre Tijuana i San Diego ha creat un element geogràfic singular i peculiar, es tracta d'una àrea metropolitana que es troba dividida en dos països. A la imatge següent, s'observa ciutat mexicana a la dreta, i la barrera física que existeix entre els dos paísos a l'esquerra. 

5 Comentaris:

  1. Molt interessant l'article, la veritat.
    Neus

    ResponElimina
  2. Ja ho deia Manu Chao en una de les seves cançons més conegudes:

    "Welcome to Tijuana,
    tequila, sexo y marihuana".

    ResponElimina
  3. Hola!
    Si que és molt interessant...i la fotografia el resum.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  4. Quina situació més complicada. La imatge ho deixa tot claríssim.
    M'ha agradat l'article.

    Que vagi bé!

    ResponElimina
  5. Doncs tenies raó. Una mica si que he après amb aquest article. I la imatge m'ha impactat força, quin contrast, i no només físic.

    De pas et recomano una pel·lícula que igual t'interessa "Blow", tracta de com va començar la introducció de la cocaïna als Estats units als 70~. Es real (o això diuen).

    Una abraçada, Enric

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.