01 de març 2009

Un missatge clar

Miquel
Catalunya no és Espanya. Digué Henry. Madrid, Espanya, trontolla per minuts. La premsa nacional i una quantitat desmesurada de blocs, com aquest mateix, analitzen les declaracions publicades a la Vanguardia i li intenten donar el significat que més els escau a les paraules del futbolista francès. La subjectivitat, que en aquests casos és inevitable, s'apodera del missatge del que escriu i l'acceptació, el rebuig o la indiferència fan acte de presència en el que s'intenta transmetre. 

Mitjans i personalitats unionistes destaquen el poc encert que tenen les paraules del gal i es llancen a l'atac com predadors trets d'un documental del National Geographic a la jugular del francès, que a hores d'ara ja és enemic públic al país de la pandereta; per destacar-ne un exemple, el senyor Arnaut, al seu bloc del diari Marca afirma que "Henry suspende en geografia". D'altra banda, els simpatitzants de la causa catalana també s'han posat mans al teclat per descriure quanta raó tenen les paraules d'Henry, i ara el davanter que mai ha deixat d'ésser criticat pel seu rendiment al camp, des que va arribar a casa nostra, s'ha convertit en heroi nacional. Ni un extrem ni l'altre. En tercer lloc trobem els que no en volen saber res, normalment catalans, que per la seva posició no es volen mullar massa tot i que usant el sentit comú no seria gaire complicat esbrinar l'opinió que tenen de tot plegat. Dins d'aquest últim grup, amb els que no val la pena perdre el temps, Josep Maria Minguella n'és un clar exponent i les seves declaracions a Rac1 així ho exposen, declarant que el futbol i la política no s'han de barrejar mai de la vida. 

Resulta engrescador, en tot cas, saber que si hi ha quelcom que ha quedat demostrat des de principis del segle XX, en el que aquests dos focus de tensió social començaren a agafar protagonisme entre les masses de l'estat, és que els lligams intrínsecs que s'han establert al llarg dels anys són massa forts per intentar obviar-los més de cent anys després. Pels que no em creguin recomano el llibre "Morbo" d'en Phil Ball, millor en versió original; amb aquesta lectura n'hi hauria d'haver prou  per convèncer els més escèptics.

Deixant enrere l'esvalotat panorama estatal, m'agrada distanciar-me i mirar que en diuen a l'estranger de tot plegat. Allí, lluny d'implicacions polítiques, l'exposició que en fan, de les declaracions del futbolista, resulten més convincents si s'intenta cercar el vertader missatge que es desprèn de les seves paraules. I certament, la premsa internacional també se n'ha fet fer ressò. Reconegudes webs esportives com Sports Network, o diaris com el Times Online han comentat la noticia, i resulta agradable observar que el que es diu és que Henry va dir exactament això, "Catalunya no és Espanya"; ni més, ni menys. Cert és que afegeixen que el davanter del Barça simpatitzarà amb les aspiracions secessionistes catalanes i trobarà enemics a terres unionistes; però això ja ho sabíem. Al capdavall resulta que les quatre paraules que Henry digué, literalment parlant, no eren tan difícils d'entendre, i que "blanc no és negre", "clar no és fosc" o "Catalunya no és Espanya" haurien de ser sentències compreses amb la mateixa facilitat. 

Lògicament existiran tots els matisos i diferents punts de vista que es vulguin buscar; infinits. Però en aquest cas matissar és torbar, intencionadament o no, el significat d'unes paraules que no necessiten cap mena d'interpretació. Quatre paraules, cap d'elles excessivament complicada, i un missatge clar: Catalunya no és Espanya.

7 Comentaris:

  1. Hola, Miquel, gracias por tu visita,
    odio que mezclen la política y el deporte, esto fastídia mucho a este bonito deporte.
    ¿crees que el Madrid puede remontar al Barça?
    Contéstame por favor en mi blog,
    futbol-chicks.blogspot.com
    GRACIAS

    ResponElimina
  2. No ens enganyem. Els Barça-Madrid no serien res sense la política. I en molts casos la política ho marca tot i futbol i política es barrejaran sempre.

    Però és que jo crec que Henry simplement ho va dir perquè a Catalunya s'hi parla català, hi ha unes tradicions diferents,...
    A més, el seu amic Giuly és de Còrcega i tinc entès que no els agrada que els hi diguin francesos als d'allà. Si han parlat d'això alguna vegada també pot tenir-hi alguna cosa a veure.

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    hi ha molt poca tolerància amb segons quines declaracions.
    Salutacions i paciència
    Sílvia

    ResponElimina
  4. Aquests dies molts catalans s’han sentit identificats amb les paraules d’Henry, que després algú li ha recomanat que matisés.
    Però com tu ben dius al teu post està ben clar el que va dir, no hi ha dubta en quant a la interpretació de les seves paraules “ Catalunya no es Espanya”. I sincerament crec que té tota la raó.
    Uns podran estar d’acord, altres no. Però per molts catalans, entre d’ells jo mateix pensem que Catalunya no es Espanya.

    ResponElimina
  5. PD jo també t'he posat un link al meu bloc, en la secció enllaços interessants

    ResponElimina
  6. Desde sempre futbol i política han anat lligats i sempre ho estaràn. Barça - Madrid, Roma - Lazio, Celtic - Rangers... les grans rivalitats es fonamenten en alguna rancúnia entre les diferents afeccions ja sigui per termes polítics i/o religiosos.

    ResponElimina
  7. Sento decepcionarte Miquel, però és impossible que la premsa (i molt menys l'esportiva) sigui imparcial i no vulgui donar una interpretació subjectiva. Necessiten vendre i només tenen notícia després de lliga i champions o copa. I al igual que jo, saps que el que ven és el morbo. Per tan era d'esperar que les paraules d'Henry causessin ressò. La llàstima és que hi ha gent que es creu tot el que surt a la "tele" o a segons quins medis. Després passa el que passa, que vas a Madrid i una senyora et pregunta amb tota la inocència del món si ets "Polac".

    Felicitats per l'article. Una abraçada, Enric

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.