06 d’abril 2009

Desgraciada Ironia

Miquel
Avui, la majoria d'estudiants ens hem llevat sobresaltats. Com sempre fem abans d'anar a classe, comprovem el correu intern per saber si hi ha alguna incidència amb cap professor o qualsevol altre missatge rellevant que pugui alterar la nostra rutina acadèmica. Aquestes alteracions normalment resulten en classes cancel·lades per indisposicions del professorat, que no ens enganyem, provoquen l'alegria arreu del campus. Avui, però, com deia, la notícia tenia un tarannà totalment diferent: una de les professores del departament de llengua anglesa, i la seva filla de dons anys, han resultat mortes en un accident de cotxe.

Personalment no coneixia a la professora Furr, i no puc dir si era molt bona persona o una excel·lent professora, encara que tots aquells que la coneixen admeten que aquest era el cas. A l'aula, al menjador, als passadissos de les facultats i als carrers del campus no es parlava de res més. La pèrdua d'un membre en qualsevol entitat sempre és dolorosa, però en aquest cas sembla ser un sentiment més profund segons he entès pel que m'han explicat alumnes seus. La professora ocupava aquest injust rol en què no s'aprecia el seu esforç i dedicació fins que ja no es troba entre nosaltres. Amarga ironia. 

Irònic també el mode en que s'ha produït tot plegat. Ha mort una dona que ha dedicat la seva vida a educar i a ensenyar, que ha mostrat el camí de la veritat i el coneixement a incomptables joves estudiants; i que els hi ha transmès valors que en un futur els ajudarà a saber-se persones. Ha mort la seva filla. Dos anys. Quants somnis, promeses, aventures, experiències... Pols. L'altre vehicle implicat en l'accident, un Mitsubishi Eclipse, conduit per un vailet de 20 anys que ha resultat il·lès, estava competint, per diversió, contra un amic seu en una cursa urbana. Ara, l'imbècil aquest, ha d'afrontar un cas de doble homicidi que el deixaran entre reixes una bona temporada; potser allà l'espavilen.

Deia irònic perquè un jove desgraciat s'ha endut la vida d'allò que ell mai podrà ser. Si per casualitats de la vida la professora Furr hagués tractat amb el noi, segurament aquest no estaria fent curses al carrer, sinó cercant-li un sentit a la seva existència, buscant una raó de ser; estaria donant forma i profunditat a la seva vida. Malauradament, aquest fet mai es produí i el jove desgraciat va destruir l'antídot que el podia curar de la seva baixesa moral. Un cop es renuncia a l'elixir del coneixement ja està tot perdut; només destrucció. La vida d'aquest mocós no només n'ha costat dues més, sinó que en privarà a moltes d'altres d'enlluernar-se amb els valors que transmetia la professora. 

5 Comentaris:

  1. El meu més sincer condol per la trista pèrdua de les dues vides humanes injustament.

    Malauradament aquest homenet no només no va tindre la sort, que segons ens has transmès, de poder dialogar en vida amb la professora, sinó que a l'internar en presó caurà a la famosa xarxa de "ressocialització". Pot ser aquest és un dels casos en que seria millor una solució alternativa perque aquest bailet l'únic profit que treurà d'allà dintre és la mala influència de la resta dels interns.
    Entra un nano imprudent/inconcient i al cap d'un temps surt un adult convertit en delinqüent potencial. (que consti que no el defenso ni molt menys), pero pot ser que es plantegés un altre sistema de penes privatives de llibertat perque aquesta no és la solució.

    Enric

    ResponElimina
  2. Són tants els casos d'aquests i tants més sense solucionar...

    Però hi ha solució?

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    Trista realitat.
    Una forta abraçada a la comunitat educativa.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  4. Bona reflexió sobre el cas. La vida és injusta moltes vegades i això ho demostra.

    Que descansin en pau.

    ResponElimina
  5. Com bé diria la Silvia, trista realitat.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.