25 d’abril 2009

Llum Verda

Miquel
Moltes són les iniciatives que els departaments de recerca i investigació d'arreu del món aborden per aconseguir un tros del pastís de les energies renovables. Aquest mercat emergent serà, sens dubte, una de les grans indústries del futur i és una qüestió de temps que la utilització de recursos renovables en massa deixi de ser una utopia ecologista per convertir-se en una realitat mundial.

A Austràlia, des del 2001, un dels projectes més ambiciosos a nivell mundial segueix covant-se al desert del sud-est del país, i diverses proves pilot han resultat molt satisfactòries. Es tracta de les torres solars gegants que està dissenyant l'empresa EnviroMission. El funcionament d'aquests nous sistemes generadors d'energia és força fàcil d'entendre si no entrem en detalls mecànics ni tecnicismes, es tracta d'una mena d'hivernacle gegant de varis quilòmetres quadrats amb una descomunal torre al centre que conté les turbines on es crea l'energia. Els hivernacles escalfen l'aire que circula per dins la instal·lació fins a nivells elevats, fent servir únicament els rajos solars, llavors, la forma d'embut invertit transporta l'aire calent, que puja, fins al bell mig de l'estructura on es troba la magnànima torre. Dins d'aquesta, com ja he esmentat, s'hi troben un total de trenta-dues turbines igualment gegantines que utilitzen la força de l'aire calent per generar energia de forma continuada. 

La planta pilot a petita escala amb els resultats més satisfactoris es troba a Manzanares, als afores de Marid; la planta, que operà del 1982 al 1989, va produir uns 50kW d'energia anual. Si bé no són unes xifres gaire considerables, l'energia solar encara es trobava en fases iniciàtiques dues dècades enrere. La planta espanyola va demostrar que el projecte a gran escala era factible si s'hi feien els retocs necessaris. 


Avui dia encara s'estan buscant fonts d'inversió, tant públiques com privades, per seguir desenvolupant el projecte a Austràlia, tot i que sembla que la primera planta operativa serà als Estats Units. L'energia creada en aquestes instal·lacions serà totalment ecològica i lliure d'agents contaminants, fet que significarà un gran avenç per la lluita contra el canvi climàtic i per la implantació d'energies alternatives. Ara, és qüestió d'esperar que el projecte es materialitzi de debò i esdevingui una opció energètica real per al nostre futur, i no una idea més perduda dins un calaix d'una oficina qualsevol.

L'anècdota:

Es realment complicat fer-se creus de la mida d'una d'aquestes torres solars. Si finalment s'executa el pla dissenyat per EnviroMission, aquestes noves plantes energètiques esdevindran, de llarg, l'estructura construïda per l'ésser humà més gran que mai s'hagi vist. A continuació un gràfic comparatiu, amb l'Empire State Building o la Torre Eiffel de referències, per tenir-ne una idea aproximada. 


 

7 Comentaris:

  1. Ostres, l'Empire State no és res al costat d'això! Vols dir que és el futur això? És ecològic construir un edifici com aquest?

    El que està clar és que s'han de fer coses per evitar destruir el nostre planeta. No em crec res del que diuen Al-Gore i companyia, però en un futur llunyà, ves a saber com estarà el món.

    Adéu!

    ResponElimina
  2. Fins que el petroli no deixi de ser la principal font d'economia del capitalisme no deixaran pas que s'integrin al mercat les fonts d'energia renovables.

    Es qüestió de temps i d'interessos.

    Enric

    ResponElimina
  3. @ Albert

    Jo crec que sí, això és el futur. Trobar maneres eficients d'utilitzar els elements "inesgotables" del planeta (els economistes diuen que no existeixen) és, com diu l'Enric una qüestió de temps. El dia que els beneficis de processar rajos solars siguin més elevats que els d'extreure petroli ja ens veuràs a tots amb cotxes propulsats pel Sol.

    @ Enric

    Com bé dius és qüestió de temps. Moltes vegades fa la sensació que per molt ecologista i compromès amb l'entorn que es vesteixin aquests projectes, la vertadera motivació són els beneficis. Potser per això no trobarem la sol·lució més adient per conservar la natura, però la que ompli més la butxaca dels directius.

    ResponElimina
  4. No dic que aquests projectes no donin beneficis. Al revés, estem preparats tecnologicament per viure amb energies renovables, però hi ha tanta gent interessada de moment en que el petroli continuï siguent el principal pilar de l'economia actual, que no deixen prendre protagonisme a les altres.

    Enric

    ResponElimina
  5. Hola Miquel!
    Aquestes alternatives energètiques m´intriguen. Semblen una mica de novel.la de ciència-ficció però segurament seran el futur.
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  6. I la massa immensa d'aire calent que genera vols dir que pot ser bona per l'entorn natural?

    ResponElimina
  7. Aquest tipus de instal·lacions les faran al mig del deserts, on la temperatura ja és força alta de per si, i lluny de qualsevol tipus de residència. Home jo prefereixo produir aire calent que CO2, l'aire calent pujarà a l'atmosfera i es barrejarà inoquament sense contaminar, el CO2 empitjora la qualitat del notres oxigen i diuen que escalfa el planeta.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.