20 d’abril 2009

Quina hora és, Piqué?

Miquel
M'ha sobtat considerablement la indiferència amb què s'ha rebut  la notícia publicada a l'Avui en relació al suposat acostament de Josep Piqué a Convergència, i el poc ressò que aquesta ha tingut a la Catosfera. Des d'aquí, sempre em resulta una mica més complicat percebre amb profunditat l'impacte mediàtic que té una notícia, però basant-me en els blocs i els mitjans comunicació que segueixo periòdicament, m'hi jugaria un pèsol que la nova ha passat força desapercebuda.

Intueixo que durant la reunió amb Piqué, més enllà de l'intercanvi habitual de visions particulars sobre l'actualitat, Mas obrí de bat a bat les portes de la Casa Gran a l'ex-líder dels populars catalans fruint només amb pensar les repercussions que això generaria. Piqué representa l'enganyifa popular a Catalunya. Un polític culte, eloqüent i respectat que va intentar materialitzar diversos girs catalanistes dins del PP català, però Madrid mai li va oferir un marge d'actuació suficientment ampli. Totes les garanties d'Acebes i Zaplana resultaren paraules buides, la vella retòrica de l'espanyolam. Fracassats els intents, Piqué dimití i el PPC s'ha establert en aquesta deriva oportunista políticament poc influent.

Piqué, seguint la metàfora de l'article anterior, sempre tingué dos rellotges (o més) des de ben jove. La militància comunista i socialista, el posterior pas per Unió, recalant finalment al Partit Popular, demostren que amb el pas del temps s'ha anat formant com a polític i persona intentant encaixar-se allà on més còmode es sentia. I ara, després d'esvair-se totes les possibilitats per fer entendre Catalunya des d'una òptica distinta a ulls dels populars espanyols, el polític vilanoví s'apropa al catalanisme convergent. Aquest moviment pot ser entès fàcilment com la culminació política d'un personatge que va intentar propagar una idea moderada d'una Catalunya dins d'Espanya, però el reaccionarisme recalcitrant centralista popular mai va voler fer l'esforç d'entendre-la.

A diferència de Guardans, que s'allunya, i fins i tot renega de la política "excessivament" catalanista de Mas, Piqúe sembla que s'assabentat finalment del rellotge que sí funciona i està decidit a implicar-se de nou en política, aquest cop en la seva versió més catalanista. L'únic que cal esperar ara és que es desempallegui definitivament de la resta de rellotges, esgotada la opció col·laboracionista, i es centri exclusivament en Catalunya. 


8 Comentaris:

  1. Exacte, o una cosa o l'altre. Ja n'hi ha prou de vendre's al millor postor.
    Bon post.
    Adéu!

    ResponElimina
  2. Hola Miquel!
    Aquest home és capaça de tot. Quan sigui un respectable vellet signarà manifestos independentistes?
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  3. Diuen que als 20 anys si no ets d'esquerres no tens cor, i als 50 que si no ets de dretes no tens cervell.

    Enric

    ResponElimina
  4. Abans de res, Miquel, dir-te que l'enllaç sobre aquest llogaret prop de Manresa on vius, està esconyat...o sigui que ja el pots anar posant correctament que sinó no podem xafardejar una mica :)
    Tema Piqué: doncs mira, que ja tenim prous desubicats i desballestats a la política catalana amb el Carod, Duran, Puigcercós i companyia com per afegir-ne algún més. Massa naftalina a l'armari!. Cansen i embafen i viceversa.
    T'has eixat en el currículum que Piqué va entrar d'alt càrrec a la Generalitat de la mà d'ERC (Hortalá).
    Piqué no interessa gens al poble català, humil i senzill. Prou problemes tenim com per contemplar l'il.lustre vilanoví.
    Crec que Piqué hagués triomfat com a lider del centre-esquerra català. És anglesat i això a Catalunya fa bonic; aquest anglesament és incompatible amb el nivell basicament cutre de la militància del PPC i amb els aires de neo-rics antiquats i casposos dels dirigents peperos. En conclussió: l'estètica dels populars catalano-espanyols era manifestament incompatible amb el bon gust de Piqué i era presagi de la inviabilitat convivencial d'ambdós actors polítics.
    Conclussió: Piqué vs Casa Gran = tema menor.

    ResponElimina
  5. Gràcies, com sempre, pels comentaris.

    @ Enric

    Als 20 anys no tenim res, repartir és una bona idea.
    Als 50 anys el que tenim ens ho hem treballat solets, repartir-ho amb nanos de 20 anys no és gaire temptador.

    @ Quico

    El link que suposo que has vist no està espatllat, estic passant una temporadeta fora de casa per això no estic 100% al cas del que passa a Catalunya. (Has confòs Malgrat per Manresa?)
    Amb Piqué tinc dubtes de si realment hi ha una evolució ideològica o simplement segueix les tendències del moment, però si resulta que vertaderament busca una Catalunya més sobirana, doncs endavant. Aquest concepte de l'anglesament no l'havia sentit a dir, però hi estic d'acord; ara bé, això de líder d'Esquerra tampoc ho tinc tan clar. Empresaris i economistes no acostumen a associar-se gaire amb l'esquerra i crec que això Piqué ho va experimentar ben aviat entrada la seva etapa post-universitària.

    ResponElimina
  6. EL Piqué és molt bo. Format, llest, capaç... Llàstima que va anar al Pepe. Jo crec que si s'ha rebut amb fredor és justament per que molts convergents han pensat que la imatge de un Peperiano entrant a la casa Gran no aporta gaire, hi han uun cert complexe injustificat residu del Magestic. En canvi, als sociates tampoc s'han esgarrifat en veure un convergent com el Guardans a cal ZP...

    ResponElimina
  7. Afegeixo: Quico. La teva reflexió de l'anglesament del Piqué i el nivell ranci de ric cutre o nou ric del PP és francament encertada.

    ResponElimina
  8. Miquel, això de Manresa era una broma, que jo ja entenc, però ara no sé explicar-la :)

    Referent al link, en meu bloc t'he contestat el següent:
    "He mirat Rock Hill pel google...vols dir que no és bastant avorrit aquest poble?. Jo sempre miro com són els cementiris de un lloc per fer-me una idea de com és el poble o ciutat en qüestió. Doncs bé, el de Rock Hill és dels més sosos que he vist. Hi has estat?. sembla una granja de gallines; una reixa de corral i quatre pedres mal posades. Això no és Paris, he pensat! :))

    http://www.rootsweb.ancestry.com/%7Etxhender/Cemeteries/Ro

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.