23 d’abril 2009

Un dia d'inspiració

Miquel
Perdut al fons de les carpetes desusades del meu ordinador he trobat, amagat entre treballs de batxillerat de fa un parell o tres d'anys, un curiós document que vaig a escriure al Mundo Deportivo mostrant el meu rebuig per la manca d'una edició en català. Certament, el diari no es va mostrar gaire interessat per la carta ja que ni tan sols em van respondre. En qualsevol cas, però, em va servir per desfogar-me i, siguem realistes, tampoc podia fer gaire més. 

_____________________________________________

Benvolgut Director del Mundo Deportivo,

Per mitjà del present correu els faig arribar la meva disconformitat amb la política lingüística de la seva empresa. Mentre estadístiques recents mostren objectivament el retrocés de la nostra llengua nacional, vostès segueixen limitant la presència del major element aglutinador de la nostra cultura a la secció, més aviat minsa, que li dediquen al futbol d’aquí.

És totalment comprensible que una empresa en el lliure exercici econòmic per assolir els màxims beneficis rebutgi utilitzar determinades estratègies. Ara bé, considerant el ressò que la seva plataforma posseeix dins de tot el principat i els temps que corren, en que cada dia és més difícil viure de forma normal parlant la llengua dels avis dels nostres avis, vostès podrien col·laborar activament en la preservació d’aquest instrument tan diferenciador de la nostra societat.

Gran part de la massa social catalana agrairia que a la seva web poguéssim llegir els seus articles en català, o que disposéssim d’una edició en català cada matí. En qualsevol cas, no em vull posar en boca de ningú més qua la pròpia persona, ja que des de la meva humil posició quelcom seria una gosadia extravagant.

Estic convençut que si tots els elements influents en la nostra societat comencen a protegir la llengua, de forma apolítica, i potenciant-la com a tal, un element de cohesió social d’existència gairebé mil·lenària, la nostra llengua seguirà essent present i nostra i no un record d’un poble que un dia existí.

Moltes gràcies pel seu temps.

Respectuosament, rebi una salutació.

_____________________________________________

Si hom vol copiar la carta i enviar-la a qualsevol dels diaris o mitjans que no usen la nostra llengüa és lliure de fer-ho. Aquest text no té reservats cap tipus de dret d'autor i l'SGAE no us assetjarà si el feu servir. 

10 Comentaris:

  1. Uff Miquel... com diem aquí als Estats Units, "This boat is sailed". A mitjans dels anys '90 vaig trucar a "La Nit Dels Ignorants" de Catalunya Ràdio preguntant perquè el diari Sport era en ehpañó. Era una pregunta a la qual ja tenia sabia la resposta (money, money, money), però només volia centrar l'atenció al diari en qüestió.

    El locutor llavors era el fracassat Carles Cuní (germà d'en Josep Cuní). En Carles era un españolista-sociata fins a la mèdula, però li vaig plantar cara a la ràdio.

    Poc després, vaig trucar-lo en directe durant l'aniversari de la mort d'en Franco per fer una crida al poble català per penjar una senyera al balcó en celebració. Em va intentar ridiculitzar, però tot seguit el vaig ridiculitzar jo a ell. Fracassat miserable...

    Perdona pel missatge tan llarg, però el punt al qual vull arribar és que El Mundo Deportivo seguirà sent en ehpañó pel negoci. Pensa-ho bé: quin segment social de la població que viu a Catalunya és capaç de comprar el "diari" només per llegir notícies esportives, i res d'actualitat del que passa al món? Crec que saps la resposta. És senzillament un tema de marketing.

    ResponElimina
  2. Aquesta setmana hem viscut una de les millors notícies dels darrers temps: RAC1 líder d´audiència!. Es demostra una vegada més que els que diuen que hi ha una manca de mercat pel català s´equivoquen; l´exemple de RAC1 és una vegada més l´exemple a seguir. Una ràdio privada en català per primer cop en la història és líder, sense cap aixopluc del poder públic. Si hi ha qualitat feta en català és sinònim de d´èxit.
    Salut i bon dia de Sant Jordi!!

    ResponElimina
  3. Fer un diari en català seria una ruïna. Els diaris estan perdent diners i fer una edició d'aquest tipus seria suicidar-se.

    Això sí, a la web de Mundo Deportivo, si vas a baix de tot (de tot!) hi ha uns cartellets grisos i en un d'ells posa "traducido". I pots traduir la pàgina al català o a l'anglès.

    En qualsevol cas, estic d'acord que la llengua catalana s'hauria de defensar millor. Però mira "El 9 Esportiu"...

    Adéu!

    ResponElimina
  4. Gràcies per les opinions.

    @Martí

    Veig que no sóc l'únic al que li han entrat dèries puntuals i han intentat rebelar-se contra el "sistema", encara que només fos per descarregar tensions. Almenys ara sembla que la societat s'està organitzant millor i així sí que es pot fer mal de debò.

    @Gos Gànguil

    També celebro que RAC1 sigui líder d'audiència, però sembla que això ha succeït més per demèrit de CatRàdio (i els que manen) que pels mèrtis de RAC1. En qualsevol cas no escolto massa la ràdio, així que tampoc en podria fer-ne una val·loració massa justa.

    @ Albert

    Crec que gran part de l'èxit en el futur dels diaris passa per adaptar-se a les noves tecnologies i oferir productes interactius de qualitat i ràpids. Crec que s'hi s'utilitzen els recursos que existeixen de manera eficient, i amb una mica de suport publicitari, es pot crear un diari esportiu de referència i qualitat que comepeteixi a Catalunya amb els que ja existeixen. Fixa't que a la ràdio i a la tele els mitjans catalans gairebé sempre han sigut capdavanters.

    ResponElimina
  5. El que no acabo d'entendre és per què en segons quins àmbits són tan severs en el sentit de regular la nostra llengua i en d'altres són tan permissius. M'explico:
    Si tens un bar/restaurant has de tindre exposats les begudes i els menjars en ambdós idiomes (català i castellà), sinó et pot caure una multa considerable.
    En canvi un diari imprès aquí a Catalunya pot escollir el que li convé més. (Tots sabem que els hi convé). Per què aquestes diferències?

    Enric

    ResponElimina
  6. @ Enric

    Un diari pot ser que sigui imprès a Catalunya però el seu àmbit d'activitat és estatal, per tant una mesura d'aquest tipus resultaria il·legal, més enllà de la injusticia que això representaria pel mercat dels diaris. En canvi, un restaurant només ofereix els seus béns i serveis a Catalunya i no fora d'ella, per tant és lògic que serveixin el seu producte almenys en la llengua pròpia. No és que hi hagin diferències, és que en aquest cas estem comparant peres amb pomes.

    ResponElimina
  7. Per tant segons el teu raonament si jo tinc una cadena de restaurants estatal, podría tindre la carta de menús en castella tan sols, incloent els restaurants ubicats a Catalunya. (Indiferentment si em convingués o no).

    Enric

    ResponElimina
  8. @ Enric

    Segueixes confonent els termes. Per molts restaurants que tinguis, cada un d'ells actua como una entitat diferent amb un àmbit d'actuació local. Tampoc conec la llei fil per randa, per tant, no crec que valgui la pena capficar-s'hi gaire. :)

    ResponElimina
  9. Hola Miquel!
    Tots som molt catalans fins que ens toquen les butxaques.
    Si algun dia tradueixen el diari al català serà gràcies a una subvenció de la Generalitat. Molt trist, però la nostra Catalunya és així.
    malauradament, aquesta visió romàntica del tema queda en una reflexió teòrica.
    Salutacions.
    sílvia

    ResponElimina
  10. El que es fa palès i evidentíssim és que sense un estat propi que faci radicalment obligatori el català no anirem enlloc. Fins ara no fem altre cosa que demanar almoina. Anem, doncs, a l'arrel del problema. Exigim, no demanem.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.