12 de maig 2009

Diàleg intercultural, Israel

Miquel
A l'últim article parlava, de passada, de la conversa que mantenia amb el meu amic del Japó, en Tomo K., i com m'explicava la funció d'aquestes institucions extraescolars que ensenyen als alumnes allò que a l'escola no aprenen. Els que vau llegir l'últim article, ja sabeu com va acabar la conversa. El que realment vull remarcar és com d'enriquidora resulta l'estada a la universitat, on el contacte i el diàleg amb cultures de la resta del món i de tots els continents t'obre els ulls d'una manera sorprenent. Allò que diuen que al campus s'aprèn més a fora de classe que no pas a dins, potser és veritat.

Roy S., és un estudiant d'MBA d'Israel. Aquest semestre hem anat junts a la classe d'administració d'empreses d'àmbit internacional. Des del primer dia vaig tenir una bona relació amb en Roy, que es mor d'enveja quan li dic que sempre que puc vaig a veure el Barça; i tot i que les nostres converses sempre eren de sortida de l'aula i de camí a la cafeteria, van haver-hi dies en que ens paràvem al porxo de l'edifici allargant-les de forma agònica.

Les nostres xerrades, tard o d'hora, sempre acabaven desembocant en temes polítics i a mi em fascinava que m'expliqués el conflicte entre israelians i palestins de primera mà. Personalment, no té res en contra dels pobles musulmans que envolten la seva nació, en Roy sempre m'ha dit que el problema radica en els que manen, els líders militars, els líders religiosos i les organitzacions amb determinat pes social com Hamas o Hezbollah. Aquestes faccions utilitzen l'ajuda humanitària de l'ONU per disposar d'armes i artefactes militars i per formar noves milícies per seguir combatent. Entre altres coses, la utilització d'hospitals per al llançament de coets és una pràctica habitual de la resistència palestina: quan arriba la premsa, el desolador espectacle fa estremir a mig món i tothom condemna la crueltat israeliana. La maquinària manipuladora mediàtica es posa en marxa i tothom ja té identificats els bons i els dolents.

Per part meva, li explico a Roy com es viu la situació on visc jo, i la desinformació sobre el tema, apart de la mala llet que hi ha als mitjans. Li comento la curiosa moda de la hatta: aquesta mena de bufanda palestina que ni abriga ni fa bonic; que molt jovent du i la majoria no sap què significa. Riu. Em comenta que sempre ha sigut així, és una qüestió històrica, l'etern rebuig als jueus. Afegeix que no hi ha problema, han sobreviscut com a poble a les pitjors calamitats de la història i s'han fet forts quan els hi han donat el mínim marge d'actuació i organització. Al cap i a la fi, i ell és més aviat ateu, m'afirma que són el poble escollit. 

Sóc conscient que el debat sobre aquest conflicte és etern i que l'opinió d'en Roy no és la veritat absoluta, ni molt menys. Ara bé, em va cridar molt l'atenció aquesta convicció natural en el destí del seu poble, sense impetuositats, sense intentar convèncer. Potser hauríem de revisar els nostres referents polítics d'arreu i començar de zero, o és que hi ha qui prefereix semblar-se a Veneçuela o Palestina, en comptes dels Estats Units o Israel? 

6 Comentaris:

  1. Hola Miquel.
    Tema espinós. Després de tanta sang només puc arribar a una conclusió: les dues parts són responsables. Sense voluntat per solucionar-lo és impossible aconseguir-lo.
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  2. Hola Miquel, aquí el que passa és que el papanatisme i la ignorància progres no ténen límits. La intoxicació sobre el conflicte que s´ha fet, es fa i es farà des dels mitjans públics és un escàndol. A tots aquests que ataquen a Israel els hi preguntaria si ells no es defensarien quan reps continuament atacs amb míssils, tenint en compte que estant rodejats de milions de radicals àrabs que malden per la teva destrucció. En fi, tema complex i polèmic.
    Salut i Pàtria!

    ResponElimina
  3. @ Sílvia

    Cert, les dues bandes tenen la seva part de culpa. Almenys però, tots plegats ho podríem analitzar amb una mica més d'objectivitat.

    @ Gos Gànguil

    Estic totalment d'acord, i ho dic al post. La manipulació que se'n fa des dels mitjans a través dels tentacles polítics es vergonyosa.

    ResponElimina
  4. L'actal guerra ha estat provocada per Hamas. està clar. Fa anys que els serveis secrets israelians s'han dedicat a executar els seus líders amb operacions de cap mena de legalitat i van decidir fer saltar la guerra com a últim recurs.

    El que sembla que ningú recorda és que era Hamas als 80's o als 90's. Era na organització amb una forta democràcia de base que lluitava pels drets dels palestins amb un exercici de democràcia com n'hi ha hagu pocs en la hitòria de la humanitat. A partir d'aquí les persones rellevants de Hamas van ser assassinades i d'aquí a radicalitzar-se i agafar-se a les possicions més extremes n'hi ha ben poc.

    2n Considerar que els atacs que fan una colla de desesperats són representatius de palestina és un error. Si jo ara m'inmolés en nom de Catalunya contra el rei, ningú se li acudiria dir que és un acte català. Però en canvi la resposta sí que és de l'exèrcit israelià.

    I en cap cas és poden matar innocents justificant que darrera hi ha terroristes. Ningú és culpable fins que no es demostri lo contrari, no?

    Parlar genèricament de radicals àrabs. Jo tinc 2 amics palestins i 3 amics jueus. I la realitat és que la gent amb més front marxa d'allà. Els israelís estan obligats a fer serveis militars obligatoris llarguíssims i fer de reservistes. És un país fonamentat en les armes.

    Com a dada per reflexionar, sobre la barbaritat àrab. L'ablació del clítoris que és una cosa que als occidentals ens sembla lo pitjor del món. És un costum que fa 100 anys gairebé havia desaparescut. Va ser la invasió per part de nacions europees d'Esgipte, pròxim orient. Argèlia, ... que va fer resorgir aquesta mena d'atrocitat com a forma de resistència. Per què nassos hi van anar els europeus allà fan 100 anys a colonitzar-los. Potser si deixem de mirar el gra en l'ull de l'altre veurem la viga que tenim al nostre.

    Al Congo una de les guerres més cruentes de l'actual història, la guerra és fruit de empreses occidenals que cerquen el control d'un mineral anomenat Coltan. De moment aquesta guerra ha causat 5.000.000 de morts, i ara encara que es volés tirar enrera passaria molt de temps abans d'aconseguir-ho. La fractura i l'odi social s'ho carreguen tot.

    ResponElimina
  5. @ 4t2a

    Hamàs fou creada al 1987 i al seu primer comunicat oficial ja declaraven les seves intencions bel·licistes. No dubto que també tinguessin un cert caire social i d'ajuda al poble, però no crec que aquesta fos la seva principal funció. Estic d'acord quan dius que el culpable no és el poble palestí sinó aquestes organitzacions, així ho exposo a l'article.

    Al Congo i a molts altres llocs es donen aquest tipus de guerres. Recordem que els espanyols carreguen a les seves espatlles el "distingit" orgull d'haver comès el genocidi més gran de la història de la humanitat, exterminant tot un continent com és l'Amèrica del Sud.

    ResponElimina
  6. Malauradament a casa nostra hi ha una majoria que preferiria ser Corea del Nord que Estats Units o Israel.
    Som així d'inconseqüents...

    Sobre el tema de les conviccions, estic segur que sense aquesta força interior el poble jueu no hagués pogut sobreviure.
    A Catalunya precisament som orfes en aquest pilar bàsic. Volem constantment destruir lo vell per fer arribar lo nou i així ens va. Cada cop tenim menys pes, menys importància i menys idea del que volem com a poble.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.