20 de maig 2009

L'economia de l'independentisme (1)

Miquel

El meu professor d'economia d'aquest últim semestre és possiblement el millor mestre que he tingut en la meva etapa universitària. Les seves classes, però, són un martiri pels estudiants on la monotonia soporífera de les seves explicacions fa que sigui molt difícil mantenir-se atent, especialment per als que no ens resulta gens difícil distreure'ns. En una de les seves classes magistrals el professor S. ens explicà l'economia de la religió, i com l'oferta i la demanda de les diferents confessions afecten al nombre de devots i practicants, entenent a la religió com un bé consumit en un mercat competitiu.

En l'explicació del meu professor hi vaig identificar una sèrie de patrons econòmics que em van semblar força convincents per extrapolar-los a una exposició sobre la situació de l'independentisme a l'espectre polític català.

Des del restabliment de la democràcia a l'estat espanyol les dues organitzacions que han englobat, de forma majoritària, les aspiracions secessionistes a Catalunya han sigut ERC i CiU. Amb el pas del temps i el succeir de les legislatures, aquestes formacions han aclaparat de forma tan evident el suport nacionalista d'esquerres i de dretes, respectivament, que les reivindicacions en clau nacional han acabat tenint menys incentius electorals que les reivindicacions ideològiques, que han passat al primer pla. 

La competència per garantir el vot d'esquerres o dretes és molt més forta que la competència per assegurar-se el vot nacionalista. ERC i CiU només competeixen entre elles per una part concreta de l'electorat català, en canvi, competeixen en un mercat molt més competitiu i amb més rivals per al vot ideològic que engloba tots els ciutadans i ciutadanes.  Resulta lògic, doncs, que en l'intent de maximitzar els resultats electorals propis els esforços d'ambdues formacions s'hagin centrat, com deia, en la persecució d'objectius més aviat de caire ideològic que no pas nacional. 
continuarà...

9 Comentaris:

  1. Bona relació dels temes. CIU i ERC han de buscar uns objectius més comuns malgrat les seves diferències, ja que al cap i a la fi han de defensar Catalunya.

    Adéu!

    ResponElimina
  2. Hola Miquel!
    CIU és secessionista??? diria que actualment no ho és i crec que mai ho ha estat.
    Curiós plantejament del tema. molt original.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  3. @ Albert

    Com dic a l'article, aquests objectius comuns no oferien suficients beneficis electorals com per perseguir-los. Això, però, està canviant i ho explicaré més endavant als propers articles.

    @ Sílvia

    CiU no és secessionista però això no vol dir que no representi gran part de l'electorat amb representació parlamentaria que sí està a favor de la independència.

    ResponElimina
  4. CiU pot ser no si sigui oficialment secessionista. No obstant, la societat genera pautes que els partits segueixen si volen mantenir l'eix central. quan la qüestió nacional era secundaria els partits busquen ocupar el màxim espai de centre. Però en una situació on el eix central passa a ser preponderant els partits prenen posició sobre aquest eix.

    Si ens remetéssim al Manifest de ESADE en què Jordi Pujol va presentar el seu partit el 1975. I llegíssiu els estatuts arribaríeu a la conclusió que CDC és de centre-esquerra (apart de nacionalista català). Però CiU va acapar l'espai nacionalista català de centre dreta, orfe de representació, gràcies en part al PSC que li va penjar la etiqueta de dreta.

    Que CiU no tingui en els estatuts la paraula independència no té cap conflicte en què un dels partits que la formen, CDC, en el seu últim congrés aproves una ponència favorable al dret a decidir i que part del seu electorat sigui secessionista o de centre esquerra quan és el partit nacionalista que alhora atreu a la dreta nacionalista catalana.

    ResponElimina
  5. @ Josep (sl)

    És evident, aleshores, que cal situar de nou l'eix nacional com a prioritari i deixar el joc de dretes i esquerres que tan els agrada a Espanya.

    ResponElimina
  6. Penso que ERC i CiU ja no tenen res per oferir, s'han quedat sense discurs creïble. El producte que ofereixen abans de les eleccions no té mai plasmació pràctica després. S'imposa retirar el producte i substituir-lo per un de nou que sàpiga on va.

    ResponElimina
  7. PSc i PP estab posant l'ho per davant a Catalanunya defensant que el Castell de Montjuich sigui una Entitat pacifista "kumbaya" sense que defensa en perdi el control.
    Alhora com va apareixer ahir a la Vanguardia. El PSc va pactar amb el PP. Què entre ells és primaria l'eix dreta-esquerra per tapar el nacional.

    ResponElimina
  8. Jo crec que CiU sí esta fent els deures amb la Casa Gran del Catalanisme. Reformulant el catalanisme i adaptant i modernitzant el missatge. I ara amb el canvi de perfil de candidat a les Europees, espero que sigui un canvi de tendència.
    Esquerra crec que avui esta pagant ser incoherent amb l'eix nacional i el problema pot ser agravat si no obté el govern del PSOE un bon finançament.

    ResponElimina
  9. @ Quico Ventalló

    Per molt greu que ens sàpiga s'imposa el que el mercat dels electors marqui. Aconseguir electors de "dretes" o d'"esquerres" és molt més complicat per a CiU i ERC que aconseguir els votants que es consideren catalanistes, perquè com dic hi ha menys competència. Això ho demostren els que situen l'eix nacional per davant l'ideològic però segueixen votant ERC o CiU.

    @ Josep (sl)

    PP i PSOE continuen demostrant que l'eix nacional és molt més important que l'eix ideològic (Euskadi), només aquí a Catalunya ens volen fer creure a l'inrevés (tripartit). La por a que el catalanisme s'uneixi és molt gran. Sobre el canvi d'imatge que esmentes estic d'acord amb el que dius, però serà complicat fer entendre que el catalanisme torna a passar a la primera plana de l'estratègia de Convergència.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.