03 de maig 2009

Un dissabte extrany (1)

Miquel
Sempre m'ha intrigat la manera en què tot canvia durant la setmana d'exàmens finals. Aquests dies, al campus, s'hi percep una aureola d'histerisme exacerbat i encomanadís que, sincerament, em posa força nerviós. Especial menció mereixen els de primer, de llarg són els que més s'esveren aquests dies. A la cafeteria, a les classes, a les residències, allà on siguis t'acompanya aquesta sensació d'estrès i desànim que no ajuda gaire a centrar-se en els llibres de text i deixar-se d'altres històries.

Dissabte, per exemple, fou un dia rar des de que em vaig llevar fins a l'hora de dormir. Sabeu aquella sensació incòmoda de despertar-se mentalment, sense encara obrir els ulls, i no tenir ni idea d'on ets, d'estar absolutament desorientat? Doncs això. A ben esmorzat m'endinso de nou a les profunditats financeres que m'intenta explicar, sense gaire èxit, el llibre més "totxo" que he tingut a la meva vida. La classe, finances internacionals, porta fent-me la guitza des del gener i la professora no ajuda gens a facilitar les coses; ans al contrari, acusà a gairebé la meitat de la classe, entre els que m'incloc, de plagiar un estúpid exercici que resulta que val el deu per cent de la nota final, i de regal una carta d'avís al degà d'estudis. Es veu que els delictes contra la propietat intel·lectual són força perseguits aquí; no crec que faci falta esmentar que em considero totalment innocent, però clar, és la meva paraula contra la seva. Així doncs, amb la pressió afegida de necessitar una nota acceptable a la prova final per passar l'assignatura, intento concentrar-me amb la lliçó, però aquesta classe té pensat martiritzar-me fins l'últim dia: l'horari de l'examen coincideix amb el Madrid-Barça. Només vaig poder veure la primera part. 

Durant el test, va passar tot allò dolent que mai esperes que et passi, se'm va morir la calculadora a mig exàmen, em vaig quedar sense mina al llapis i per acabar-ho d'adobar, em va faltar temps per respondre totes les preguntes, i és que "només" ens van donar dues hores i mitja per fer-lo, i l'examen en si no es que fos precisament facilet. En acabar, la professora encara tenia ganes de fer brometes sobre la dificultat de les preguntes, però crec que la meva cara llop furiós li va fer arribar el missatge de forma clara.

Hi han iniciatives per fotre fora a la professora S. a base de pressionar els degans, i resulta que tampoc té gaires amics entre els companys de professió, per tant al suport a la seva persona sembla força escàs entre el professorat. Algú digué que ja havien creat, fins i tot, un grup al Facebook en contra seva, jo, de moment, encara no he vist res. El "millor" de tot, però, és que encara és mitja tarda, i a aquest dissabte extrany encara li queden unes quantes hores de vida...

continuará...

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.