11 de juny 2009

El català i els nouvinguts a Malgrat

Miquel
El següent article me'l van publicar al Malgrat Confidencial el darrer 24 de Maig. Tot i que encara em falta la cinquena i última part de l'estudi sobre el catalanisme que estic intentant fer, em vull donar un descans després d'alliçonar els darrers quatre posts sobre política i economia.

_________________________________________

El nostre poble ha sofert importants canvis durant la última dècada. Només cal fer un cop d’ull a les estadístiques i les dades que ens proporciona http://idescat.cat/, el Banc d’Estadístiques de municipis i comarques de la Generalitat de Catalunya, per adonar-se de certs patrons demogràfics, econòmics i socials que mereixen ser analitzats amb una mica de profunditat i cura.

A primera vista sobta el creixement demogràfic que ha patit Malgrat en els últims anys. Agafant com a any base el 2000 i utilitzant les dades de l’any 2008, podem observar que la població ha crescut un 33,43%, de 13.686 persones a 18.621, un augment absolut de 4.575 persones. Alhora, resulta molt destacable l’evolució dels habitants estrangers al nostre poble, si bé al 2000 la població considerada no espanyola representava un 5,85%, 801 persones; en un termini de vuit anys hi ha hagut un creixement espectacular del 209,24%. Segons les dades oficials de la web de la Generalitat, l’any 2008 a Malgrat els estrangers representaven un 13,56% de la població, és a dir, 2477 persones.

Sense cap mena de dubte, un dels principals inconvenients que s’han trobat aquestes 2447 persones en arribar a Malgrat, o a Catalunya, fou l’existència del català, que és el fenomen cultural i social que millor ens defineix com una nació. Més enllà de la necessitat d’aprendre castellà, i tal i com l’Estatut indica, conèixer català és un deure per a tots els habitants de Catalunya, o en altres paraules, una obligació. No obstant, la influencia històrica de la llengua castellana a casa nostra ha fet que l’ús del català a la societat s’hagi anat reduint considerablement amb el pas dels anys, rellevant-lo a un segon pla envers el castellà, només mantenint l’hegemonia a l’àmbit públic. L’erosió sistemàtica de la nostra parla en diversos àmbits, més enllà del públic, és tan crítica que els incentius per aprendre català per part dels nouvinguts, dedicant-hi temps i esforços, han disminuït exageradament. És per això doncs, que l’administració local, comarcal i nacional segueix emprenent mesures per facilitar-ne l’ús i l’aprenentatge als nouvinguts, ajudant a la seva plena integració dins la societat catalana. Però, és suficient?

Fent referència de nou a les dades del Banc d’Estadístiques de la Generalitat, a l’any 2001 de 942 estrangers majors de dos anys, un 29,62% no entenia català, 279 persones. Anant més enllà, al voltant d’un 37% el poden parlar i llegir, unes 345 persones; però només 18,15% el sap escriure, 171 persones. No existeixen dades més recents al respecte, però la informació existent no ofereix indicis per a mostrar-se gaire optimista.

Per fer front a aquesta hipotètica demanda d’aprenentatge de la llengua catalana Malgrat disposa de l’Escola d’Adults situada al carrer escoles, amb capacitat per encabir-hi uns 300 alumnes, tot i que ara només una cinquantena n’estiguin aprenent. També existeix el Consorci de Mataró que ofereix classes a Malgrat i altres empreses i individus que ensenyen català de forma privada, en qualsevol cas, no estan comptabilitzats a cap estadística ni a cap registre. Sembla ser, però, que l’oferta d’ensenyament de català és adequada per a l’arribada mitjana anual de nouvinguts estrangers, 209 entre el 2000 i el 2008, comptant els que es troben en edat escolar, en canvi l’ús que se’n fa d’aquest servei és del tot insuficient com mostren les estadístiques, desaprofitant un seguit de recursos humans i capital significatiu.

Les claus d’aquest desequilibri, que crea un situació on hi ha un excés de demanda i d’oferta, rau en dos factors essencials, la manca d’informació i la manca d’incentius que els que no parlen català reben tant de l’administració com de la resta de la societat. Per garantir un aprenentatge transversal de la llengua catalana a Malgrat és necessari trobar fórmules perquè el català sigui útil a la vida diària, i això no només s’aconsegueix amb una oferta sòlida de classes de català, sinó amb una societat que l’utilitzi de forma regular i majoritària, i amb campanyes publicitàries efectives i de gran abast. Aquest fenomen s’esdevé a tota Catalunya, és cert, però és en l’àmbit local on s’han de començar a tirar endavant propostes i mesures per aconseguir que aquests dos requisits s’assoleixin. Només llavors serem capaços de crear una societat on l’arribada de forasters no suposi una amenaça per a l’existència de la nostra llengua, i sí en canvi, una manera d’enfortir-la. És complicat, però no impossible.

8 Comentaris:

  1. un bon article, Miquel.

    Gràcies per la citació del confidencial.

    ResponElimina
  2. Com va dir el mestre Joan Solà abans-d'ahir:

    "Les classes de català per a adults només arriben al 2-3% del col·lectiu. I als 15 dies els dos terços se n’esborren perquè veuen que tot és una enganyifa, que no necessiten aquesta llengua. Com que acceptem la submissió política i lingüística, no podem anar mai a fons."

    Salut!

    ResponElimina
  3. Caram, quin creixement per part dels immigrants a Malgrat!
    La veritat és que tens raó. Pels que arriben és molt més senzill aprendre castellà, ja que és més fàcil de parlar i escriure (no ens enganyem)i, a més, els serveix per parlar amb gent de qualsevol lloc d'Espanya. Pel que fa als sud-americans ja no cal ni que aprenguin res perquè ja tiren amb el seu castellà.
    Sens dubte és una cosa a canviar però ho veig molt difícil.
    Adéu!

    ResponElimina
  4. Hola Miquel!
    El problema és que no cal conèixer el català per viure a Catalunya. Trist, però és així.
    salutacions.
    sílvia

    ResponElimina
  5. @ Albert

    Gràcies per la oportunitat, ja estic preparant el proper article.

    @ Reflexions en català

    Això és el que hem de canviar, donar incentius i això ¡ no vol dir facilitar les coses, sinó precisament fer que el català sigui indispensable. És a les nostres mans.

    @ Albert

    Tens raó, es dificil, però si ho deixem còrrer desapareixem. No hi ha alternativa.

    @ Sílvia

    Exacte, i com vinc dient la clau de la qüestió la tenim nosaltres.

    @ Dany

    Aviam si parlem tiu, fa setmanes que no coincidim! Però sí, molta gent del poble que conec el va llegir... :)

    Gràcies a tots pels comentaris.

    ResponElimina
  6. L'immigrant, ni ningú, ha de tenir cap obligació de parlar el català, castellà, xino ni cap llengua. Això que quedi molt clar perquè aquesta obligació jurídica no existeix. Dit això i remarcant que estic molt d'acord en que així sigui, dir que la meva dona està aprenent el català i malgrat que els dos primers cursos són gratuits, quan passes al nivell b et fan pagar. Per altra banda el curs acaba a principis de juny i comença altra vegada a principis d'Octubre. Els mateixos alumnes són els qui diuen que els cursos durin més, almenys fins el mes de juliol, però tot i així no es fa res per remediar la situació. Una miqueta més d'esforç per banda d'aquests mestres no estaria pas malament, però eclar, estan acostumats a fer tres mesos de vacances.
    Saludus crack i molt bon article!!!

    ResponElimina
  7. @ Noctas

    Gràcies Noctas! El teu bloc m'entreté moltíssim.

    Coincideixo amb tu que no s'ha d'obligar a parlar res a ningú, però si a aprendre'l per almenys oferir un servei correcte a aquelles persones que ja viuen aquí, que llavors l'utilitzin o no a casa seva o al carrer ja és una qüestió personal on ningú hi hauria ni podria dir res.

    ResponElimina
  8. Noctas, jo crec què la obligació de conèixer la llengua del seu lloc de residència ha d'existir. No obstant, tampoc això esta en conflicte amb el que tu dius perquè l'us és lliure i voluntari.

    Jo crec que s'ha incentivar als immigrants a acollir-se aquest servei. Això obliga a oferir aquest servei en condicions.

    Però, aquest servei per a ser considerat imprescindible els nouvinguts han de trobar la necessitat d'acollir-s'hi que la societat civil sigui visqui en català.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.