11 de juny 2009

El català i els nouvinguts a Malgrat

Miquel
El següent article me'l van publicar al Malgrat Confidencial el darrer 24 de Maig. Tot i que encara em falta la cinquena i última part de l'estudi sobre el catalanisme que estic intentant fer, em vull donar un descans després d'alliçonar els darrers quatre posts sobre política i economia.

_________________________________________

El nostre poble ha sofert importants canvis durant la última dècada. Només cal fer un cop d’ull a les estadístiques i les dades que ens proporciona http://idescat.cat/, el Banc d’Estadístiques de municipis i comarques de la Generalitat de Catalunya, per adonar-se de certs patrons demogràfics, econòmics i socials que mereixen ser analitzats amb una mica de profunditat i cura.

A primera vista sobta el creixement demogràfic que ha patit Malgrat en els últims anys. Agafant com a any base el 2000 i utilitzant les dades de l’any 2008, podem observar que la població ha crescut un 33,43%, de 13.686 persones a 18.621, un augment absolut de 4.575 persones. Alhora, resulta molt destacable l’evolució dels habitants estrangers al nostre poble, si bé al 2000 la població considerada no espanyola representava un 5,85%, 801 persones; en un termini de vuit anys hi ha hagut un creixement espectacular del 209,24%. Segons les dades oficials de la web de la Generalitat, l’any 2008 a Malgrat els estrangers representaven un 13,56% de la població, és a dir, 2477 persones.

Sense cap mena de dubte, un dels principals inconvenients que s’han trobat aquestes 2447 persones en arribar a Malgrat, o a Catalunya, fou l’existència del català, que és el fenomen cultural i social que millor ens defineix com una nació. Més enllà de la necessitat d’aprendre castellà, i tal i com l’Estatut indica, conèixer català és un deure per a tots els habitants de Catalunya, o en altres paraules, una obligació. No obstant, la influencia històrica de la llengua castellana a casa nostra ha fet que l’ús del català a la societat s’hagi anat reduint considerablement amb el pas dels anys, rellevant-lo a un segon pla envers el castellà, només mantenint l’hegemonia a l’àmbit públic. L’erosió sistemàtica de la nostra parla en diversos àmbits, més enllà del públic, és tan crítica que els incentius per aprendre català per part dels nouvinguts, dedicant-hi temps i esforços, han disminuït exageradament. És per això doncs, que l’administració local, comarcal i nacional segueix emprenent mesures per facilitar-ne l’ús i l’aprenentatge als nouvinguts, ajudant a la seva plena integració dins la societat catalana. Però, és suficient?

Fent referència de nou a les dades del Banc d’Estadístiques de la Generalitat, a l’any 2001 de 942 estrangers majors de dos anys, un 29,62% no entenia català, 279 persones. Anant més enllà, al voltant d’un 37% el poden parlar i llegir, unes 345 persones; però només 18,15% el sap escriure, 171 persones. No existeixen dades més recents al respecte, però la informació existent no ofereix indicis per a mostrar-se gaire optimista.

Per fer front a aquesta hipotètica demanda d’aprenentatge de la llengua catalana Malgrat disposa de l’Escola d’Adults situada al carrer escoles, amb capacitat per encabir-hi uns 300 alumnes, tot i que ara només una cinquantena n’estiguin aprenent. També existeix el Consorci de Mataró que ofereix classes a Malgrat i altres empreses i individus que ensenyen català de forma privada, en qualsevol cas, no estan comptabilitzats a cap estadística ni a cap registre. Sembla ser, però, que l’oferta d’ensenyament de català és adequada per a l’arribada mitjana anual de nouvinguts estrangers, 209 entre el 2000 i el 2008, comptant els que es troben en edat escolar, en canvi l’ús que se’n fa d’aquest servei és del tot insuficient com mostren les estadístiques, desaprofitant un seguit de recursos humans i capital significatiu.

Les claus d’aquest desequilibri, que crea un situació on hi ha un excés de demanda i d’oferta, rau en dos factors essencials, la manca d’informació i la manca d’incentius que els que no parlen català reben tant de l’administració com de la resta de la societat. Per garantir un aprenentatge transversal de la llengua catalana a Malgrat és necessari trobar fórmules perquè el català sigui útil a la vida diària, i això no només s’aconsegueix amb una oferta sòlida de classes de català, sinó amb una societat que l’utilitzi de forma regular i majoritària, i amb campanyes publicitàries efectives i de gran abast. Aquest fenomen s’esdevé a tota Catalunya, és cert, però és en l’àmbit local on s’han de començar a tirar endavant propostes i mesures per aconseguir que aquests dos requisits s’assoleixin. Només llavors serem capaços de crear una societat on l’arribada de forasters no suposi una amenaça per a l’existència de la nostra llengua, i sí en canvi, una manera d’enfortir-la. És complicat, però no impossible.

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.