22 de juny 2009

La tara de Reagrupament

Miquel
Fa dies que li dono voltes a una qüestió que em preocupa, de forma segurament excessiva, sobre l'organització que lidera el doctor Carretero, Reagrupament.Cat. El que veritablement m'estranya, però, és que ningú s'hagi referit encara a la qüestió que jo abordo, encara que potser ho han fet i no ho he trobat. En fi, anem al gra.

A casa nostra entenem generalment com a barbarismes aquelles paraules que han sigut adaptades forçosament de llengües estrangeres i que no acaben de ser admeses com a mots correctes. Així mateix ho defineix el DIEC. Els barbarismes, com la pròpia paraula indica, vénen dels bàrbars, normalment percebuts com a éssers indesitjables i llunyans. Alhora, curiosament, la majoria dels barbarismes utilitzats són d'origen castellà, els bueno, pues, vale o el joder mateix en són els més clars exemples; una prova clara de la tradicional visió que històricament els catalans han tingut dels veïns castellans. 

Utilitzant la web que he esmentat abans, de l'Institut d'Estudis Catalans, i la web de la RAE, la Real Academia Española, descobreixo que el mot "reagrupament" es pot catalogar, sense cap mena de dubte, com un barbarisme més mostra del setge lingüístic castellà a casa nostra. Tan "reagrupament" com "reagrupar" no són paraules correctes en català, és a dir, no apareixen al diccionari català, i en canvi, si que ho fan al diccionari castellà.

Em sembla una mica contradictori que la pretesa regeneració política catalana, que ha de situar el debat en clau nacional per davant el debat ideològic, estigui encapçalada per una organització que per anomenar-se utilitza un mot incorrecte que prové del castellà, pot haver qui digui que aquest fet demostra que ja s'ha fet tard i no hi ha volta de fulla. El primer projecte polític independentista i transversal, des de fa dècades a Catalunya, i amb possibilitats reals d'obtenir representació al Parlament, hauria de tenir cura de les formes que utilitza si realment vol convertir-se en aquest referent polític i social per a tots els catalans que desitgen que la nostra nació sigui plenament sobirana.

_____________________________________________

Gràcies a l'explicació de Reflexions en Català (vegi's el primer comentari) es demostra que la meva reflexió és totalment errònia i el mot "reagrupament" no es pot considerar com un barbarisme provinent de cap altra llengua forana. Feia dies que aquesta idea em rondava pel cap i potser la única manera de treure'n l'aigua clara ha sigut equivocant-me en l'anterior reflexió. A vegades només així es pot avançar. Això també em serveix per entendre una mica millor el que passa al món polític català, ens hem hagut d'equivocar, i més d'una vegada, per adonar-nos que ara per ara no hi ha ningú que ens pugui fer sortir de l'enroc institucional al que hem arribat (vegi's ILP), gentilesa de tots aquells partits que es fan anomenar catalanistes. Demano disculpes si aquest post us resulta una pèrdua de temps. 

11 Comentaris:

  1. Miquel, pixes fora de test, i t'ho diu un lingüista.

    El fet que 'reagrupament' i 'reagrupar' no surtin als diccionaris no vol dir que siguin paraules incorrectes en català. Són mots formats per 'agrupament' i 'agrupar', que són correctes, més el prefix 're-', també correcte. Segons els criteris de formació de mots en català, són totalment correctes.

    Com aquests, hi ha molts exemples més de mots que utilitzem de manera habitual que no són als diccionaris. Normalment, pel fet que no tenen un significat que vagi més enllà de 'regrupar-se', 'tornar a grupar-se'.

    Al 'Gran diccionari de la llengua catalana' (enciclopedia.cat) no hi trobaràs 'reagrupament', però sí moltes ocurrències d'aquest mot a l''Enciclopèdia catalana', que no deixa de ser el mateix. Per exemple, a l'entrada 'anàlisi demogràfica': "la tendència al reagrupament familiar..."

    Al Diccionari castellà-català de la maetixa Enciclopèdia:

    "reagrupamiento m 1 reagrupament"
    (Ho pots trobar a l'Optimot)

    Al Termcat, que és oficial, hi ha una entrada per a 'reagrupament', per bé que es referix als esports. Això és el que et deia abans. Quan aquest mot obté un significat que va més enllà de 're-agrupament', necessàriament ha de sortir al diccionari.

    Els diccinaris no recullen tots el mots possibles i correctes. No hi ha entrades per a tots els mots que es poden formar amb prefixos i sufixos, per exemple, cosa que no vol dir que algun dia hi trobem 'reagrupar'.

    Fixa't que un mot tan utilitzat com 'refundar tampoc no surt al DIEC, ni al GDLC.

    Espero que m'hagi explicat bé.

    Salut.

    ResponElimina
  2. @ Reflexions en Català

    Moltes gràcies! En realitat millor que sigui així, no crec que hagués sigut coherent bastir un moviment polític d'aquest tipus al voltant d'un barbarisme. El que a mi m'ha confós és que al diccionari de la RAE si que hi apareixen els mots "reagrupamiento" i "reagrupar" i en canvi en català no.

    Salut!

    ResponElimina
  3. Al diccionari de l'Acadèmia Francesa tampoc no hi surt l'euivalent 'regroupement'.

    Potser en pròximes edicions dels diccionaris catalans hi sortirà. Dependrà de l'ús que se'n faci i de si adquireix significats una mca diferents.

    En castellà la definició no és més que 'tornar a agrupar', cosa que ja fan el prefix 're-' i 'agrupar'.

    Salut!

    ResponElimina
  4. Miquel,


    El qure hauries de fer és associar-te a Reagrupament, hehe, i apuntar-te a Blocs amb estrella, un portal de blocaires que donem suport a Reagrupament.

    Hi esteu tots convidats.

    http://blocsambestrella.cat







    blocsambestrella@gmail.com

    ResponElimina
  5. Amic Miquel. Vaig llegir el teu article l'alte dia i em va semblar collonut i quan volia comentar, vaig veure el comentari del bo del Marc i vaig preferir no comentar. Ara que ha quedat tot aclarit només volia deixar clar que malgrat l'equivocació que al meu entendre no és ni molt menys garrafal el post és molt interessant sobretot perquè hi ha imaginació i aquesta virtut està en perill d'extinció, i després, perquè ha suscitat un debat fantàstic....saludus

    ResponElimina
  6. Tal i com t'havia escoltat dir forces cop de petit... qui té boca s'equivoca. Almenys vas veure un error i vas intentar esbrinar el perquè, cosa que molta gent actúa passivament demostrant una posició ignorant segons el meu punt de vista. Molt al contrari de com t'has mostrat tu encara que t'hagis equivocat. Rectificar és de savis. Una abraçada!

    Enric

    ResponElimina
  7. @ Noctas

    Sí, almenys com a mal menor, i gràcies a en Marc, n'hem pogut treure un debat força interessant de tot plegat.

    @ Enric

    Com deia aquell "cada error és una lliçó apresa"... bé, m'ho he inventat, però més o menys diu alguna cosa semblant. :D

    ResponElimina
  8. És un error és una lecció apresa i error, a més, lleu i sense transcendència.

    Més ridícul va ser el error d'Esquerra a les ultimes locals amb el seu lema de campanya: "Utilitza'ns" en comptes del correcte "Usa'ns". Error imperdonable venint d'un partit de filòlegs.

    PD: ja he respost al teu comentari al meu blog.

    ResponElimina
  9. Només els bons n'aprenen, dels errors. Tots en fem però no tothom els vol veure i els assumeix.

    Que tinguem errors i en traguem profit, tots plegats!

    ResponElimina
  10. "enrocAMENT al quAL"

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.