26 d’agost 2009

L'Àguila de Winthrop

Miquel
A 35 minuts al sud de Charlotte, la ciutat més important de Carolina del Nord, es troba Rock Hill una població de poc menys de 70.000 habitants just a l’altra banda de la frontera estatal, a Carolina del Sud. El poble en si no té cap encant destacable i és bastant ensopit, i si un gran nombre de poblacions de la zona destaquen per haver estat vells enclavament dels primers colons britànics o escenaris d’alguna episodi de la Guerra Civil americana, Rock Hill, fundat al 1852, no sobresurt en cap àmbit històric. La meteorologia local tampoc ajuda a estimar el poble, els estius són sufocants i rellents i els hiverns gèlids però igualment humits: encabat, unes variacions climàtiques un pèl extremes per algú acostumat a la benignitat del Mediterrani.

Enmig d’aquest poblat ensonyat Winthrop University emergeix com un font de vitalitat en aquesta zona del sud-est estatunidenc, una institució acadèmica que fou creada al 1895 per educar a les noies a ser professores i altres feines de l’època, i que fins al 1972 no decidiren ampliar l’oferta educativa i acceptar als nois. Avui dia, Winthrop està considerada una de les 10 millors universitats públiques del sud dels Estats Units per diverses publicacions de prestigi. Gran part d’aquest èxit rau en la proximitat entre l’alumne i el professorat, amb una mitjana de 23 alumnes per classe, la WU es desmarca de les grans universitats americanes on els estudiants no deixen de ser un seient ocupat a l’aula.

Avui, primer dia de classe, he tornat a començar la rutina acadèmica que tan m’agrada. Durant gairebé dues setmanes m’he limitat a entrenar, menjar i dormir, i l’abundància de temps lliure se m’acaba fent sempre excessiva, especialment quan estàs tan cansat de córrer i  la calda de fora et deixa aixaropat. Així, retrobar-me amb l’habitud del dia a dia és una enorme alegria, es restableix l’ordre i l’organització en els meus quefers: matins classe, tarda entrenament i nit lliure. En un parell de dies hauré establert els patrons biològics de la gana i la son, i els ritmes cicardians, que em valdran fins al desembre, quan torni a casa. Mentalitzar-se que la vida és una rutina i que són els petits detalls que fan cada jornada especial és quelcom que crec haver assumit amb força facilitat, i és llavors quan la llibertat de no tenir obligacions per un dia es frueix millor. La rutina és la via que ens marca el camí, ahir igual que avui i avui igual que demà, i els petits excessos i luxes que ens oferim son el greix que fan que el nostre tren no s’acabi oxidant. Evidentment, també necessitem el combustible, la font d’energia, i si el que fem en aquesta seqüència repetitiva és a desgrat no anirem mai enlloc.

Com deia, avui he començat de nou i aquest quart curs l’he encetat a la classe de “Comunicacions Empresarials” i la professora ha resultat ser una hipòcrita. D’entrada ha prohibit les gorres aquestes de beisbol que du el jovent d’aquí i en canvi ella s’ha estat una hora i quart davant la classe amb les ulleres de sol al cap. Al final, després d’exposar llargament i de forma avorrívola fins a quin punt les comunicacions entre membres de les empreses es monitoren, s’estudien i s’aprofiten de les últimes tecnologies per perfeccionar-les, ens ha fet dividir en quatre grups diferents a partir de la nostra personalitat; el millor de tot és que no ha usat cap súper tecnologia avançada que determina el teu caràcter de forma instantània, sinó que s’ha valgut de l’ancestral “Roda Medicinal” que durant segles han usat els indis Lakota, o Sioux, per distingir-se. Jo he resultat ser una àguila, la meva estació és la primavera, el meu color és el groc i la meva principal característica és que sóc un visionari. Ja veurem.

6 Comentaris:

  1. És el primer cop que sento a parlar d'aquesta roda medicinal però no crec que sigui el millor mètode per determinar el caràcter d'algú.
    Que et vagi bé el nou curs!

    ResponElimina
  2. Hola Miquel!
    Que tinguis un bon curs. I mooolta paciència amb els profes!
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  3. Collons Miquel. No sabia que voltaves per aquest mon. En fi, benvingut a la rutina i com molt bé dius, hem de buscar el detall. Aprofita la temporada d'estudiant, que lo bo s'acaba aviat...saludus Carolinenc!!!

    ResponElimina
  4. Això de la rutina també depèn de caràcters. Hi han persones que encara que tinguin una rutina del seu grat estan anhelant canviar de forma de vida, ja sigui perque són poc conformistes o per "inmaduresa?".

    Per cert ja que t'han dit que ets visionari, guanyarem els 6 títols aquest any? jeje

    Molta sort a l'escola crack, ens veiem!
    Enric

    ResponElimina
  5. @ Albert
    Jo tampoc ho crec. Les altres opcions eren el búfal, el cérvol i l'ós...

    @ L'home del Sac
    Gràcies; ara que el més important és el final, quan arriben les notes! :D

    @ Sílvia
    Gràcies! Per sort de profes en tinc molts més de bons que no pas de dolents.

    @ Noctas
    Doncs sí, ara començo el quart any... I els tres primers han passat volant!

    @ Enric
    No sé si ho guanyarem tot o no, però amb en Guardiola i en Laporta al capdavant segur que podrem estar orgullosos del Barça a final de temporada.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.