21 d’agost 2009

SOS Turisme

Miquel
A continuació, el segon article que em publiquen els amics del Malgrat Confidencial, aquest data del passat onze d'agost. De passada, agraeixo sincerament l'oportunitat que m'ofereixen des d'aquest diari digital per fer arribar les meves reflexions a la gent de Malgrat.

_____________________________________________

Un dels trets que determina la prosperitat i el creixement d’una societat, ja sigui en l’àmbit local, regional o nacional, depèn molt de la capacitat d’aprofitar les noves oportunitats que s’esdevenen en els mercats  econòmics. Cal, també, adaptar-se a les condicions que exigeix aquest sector i treure’n el màxim rendiment amb els recursos disponibles per assolir, així, un avantatge comparatiu amb la resta de competidors que permeti establir-se de manera ferma en la franja de beneficis de llur activitat econòmica. Dit en altres paraules, l’especialització efectiva és el factor clau que pot consolidar un període de bonança o, en canvi, submergir una economia en un pou estancat i de difícil sortida. 

A Malgrat de Mar, una de les grans especialitzacions municipals que s’ha dut a terme fou a mitjan segle XX quan, sota el règim dictatorial, s’impulsà la indústria turística i el poble va iniciar una ràpida transformació que va alterar completament l’economia local, enfocant-la al lucratiu negoci del turisme del sol i la platja. D’ençà, hotels i càmpings han representat una part essencial del producte econòmic malgratenc fins a dia d’avui.

La situació, però, ha canviat: la globalització i la continua aparició de nous competidors, especialment durant l’última dècada, ha obligat a revisar el grau d’especialització de les empreses de la vil·la dedicades al turisme. Les costes i establiments turístics dels municipis catalans, entre els quals es troba Malgrat, que han sigut referents d’oci i lleure estiuenc durant més de quatre dècades per una gran part d’Europa, han vist reduït l’avantatge comparatiu envers diversos agents emergents en aquest mercat com són, per exemple, Croàcia i Turquia.

A grans trets, els avantatges d’aquests competidors emergents són fàcilment identificables. En primer lloc, trobem l’abaratiment del transport gràcies, en part, a les companyies low cost: avui es més barat que mai desplaçar-se per Europa, especialment dins de la zona euro. Fora del mercat comú, on els països no usen la moneda única, la debilitat de les monedes locals envers l’euro n’augmenten l’atractivitat per als potencials consumidors al trobar-se davant d’un producte més barat;  i curiosament aquest mercat, el de la zona euro i el Regne Unit, són els principals usuaris del servei que s’ofereix a les nostres costes. Finalment, podríem destacar com un vertader handicap per al nostre turisme la relativa antiguitat de la infraestructura que es disposa; si bé a llocs com Santa Susanna gran part dels hotels són nous com igualment ho és el passeig, a Malgrat ens estavellem  amb una situació diferent, on la majoria dels establiments i també el passeig denoten el llast de tants lustres d’activitat frenètica. En canvi, i de forma inherent a la seva qualitat de nous competidors, aquestes zones emergents disposen en general d’una infraestructura molt més nova en comparació a la d’aquí, i per tant, més atractiva. Podem concloure, sens dubte, que la competència d’aquests nous agents és directa i que el marge de beneficis que fins ara gaudia el sector tendirà a la baixa. Es dir, el trosset de pastís serà cada vegada més petit.

Aquí és on entra en joc l’especialització que anteriorment esmentava; s’ha d’anar una passa més enllà. S’han d’aprofitar les oportunitats que ofereix l’entorn i exprimir-les al màxim, i si per exemple no podem competir en tenir una moneda més dèbil i atractiva, per motius evidents, hem de centrar-nos en actualitzar les noves infraestructures i eliminar aquells elements que col·laborin amb l’estancament del sector. Definir el producte que es ven més enllà del sol i la platja, que ja no només es pot trobar aquí, representa igualment una variable transcendental pel futur del negoci. Ja s’han intentat fórmules com la promoció del turisme familiar o, com hem pogut veure recentment, la declaració de Blanes com a localitat “gay friendly”, tot això encaminat a consolidar un tipus determinat de consumidor i almenys garantir completament el trosset del pastís que parlàvem. Aquest tipus d’iniciatives són positives, però l’esforç de totes les entitats implicades ha de ser total o tot plegat resultarà una pèrdua de temps. Òbviament, el desenvolupament dels establiments dependrà de la iniciativa privava particular, però l’administració també hi desenvoluparà un paper crucial amb les restriccions i regulacions que faci i el compromís que prengui amb la rehabilitació dels espais públics com el propi passeig marítim.

Al cap i a la fi serà aquesta implicació mixta, tant dels governs locals com dels ens privats, que determinarà si es factible una nova especialització del servei que s’ofereix que permeti seguir competint o, si en canvi, hem de mentalitzar-nos que ens trobem davant d’un punt d’inflexió per a l’economia local i ens hem de replantejar el model productiu que volem per a les nostres vil·les. 

6 Comentaris:

  1. Hola Miquel!
    Cal adaptar-se a les noves circumstàncies.
    Enhorabona per l´article i la seva publicació!
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  2. hola, Miquel

    gràcies a tu. Ànims per les amèriques.

    ResponElimina
  3. Un cop més, penso que tens raó. Ja veurem com evoluciona el turisme a Catalunya però és que sovint els mateixos catalans busquem altres llocs més llunyans simplement perquè estan més lluny, quan aquí tenim coses molt similars. Penso que, com en tot, cal més unió entre tots els implicats.

    Adéu!

    ResponElimina
  4. Mentres hi hagi sol i platja i uns preus assequibles seguirà havent-hi turisme. Però és cert que altres paisos amb sol platja i més barats poden fer baixar el turisme a Catalunya i de retruc a Malgrat. L'especialització és essencial. Mira Sitges amb els homosexuals. Allà la cosa rutlla que no vegis!!! saludus

    ResponElimina
  5. La qüestió és trobar el "niu" adeqüat. Una cosa és teoritzar sobre la solució del problema i una altre és trobar concretament aquesta solució. Pel que estic veient, la única solució semblent ser els homosexuals. Però probablement no n'hi haurà per tothom.

    Si es treiés el tren de la primera línea de platja l'aspecte milloraria molt, es podria fer un bon passeig i això potser atrauria visitants. Però quants?

    Una altre solució podrien ser els congressos i les reunions d'empreses. Però els hotels no són potser de suficient qualitat i no hi ha cap local on fer aquest tipus de reunions. Potser el Centre Cultural que es vol fer en seria un, però a quin preu!

    ResponElimina
  6. @ Síliva
    Gràcies Sílvia. Tens raó, aquells que millor s'adapten a les noves circumstàncies acaben vencent, o el transformisme de Darwin.

    @ Albert
    El turisme local és una oferta que també es pot potenciar millor, al cap i a la fi tot són oportunitats que ofereix el mercat i que poden ser estudiades.

    @ Noctas
    En aquest sentit, com bé dius, Sitges a sigut un municipi pioner en l'especialització d'un sector específic del mercat turístic, consolidant un bon bocí del pastís. Suposo que altres pobles utilitzaran aquesta estrategia com a referent.

    @ ssr
    Hi ha molt micromercats per competir més enllà del turisme dirigit als homosexuals; per exemple, adaptar el servei a un perfil nacional definit, com Mallorca amb els alemanys; oferir espais de platja i instal·lacions per als naturistes, com recentment s'ha parlat...etc. El que queda clar és que el "turisme familiar" és un concepte molt ampli i el "turisme de borratxera" que actualment oferim no és precisament el millor reclam per millorar la competitivitat del producte malgratenc.

    D'altra banda estic d'acord amb tu, la via del tren es possiblement un dels el hàndicaps principals que hem d'afrontar com a poble.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.