20 de setembre 2009

El nostre granet de sorra

Miquel
Durant els anys que porto vivint lluny de casa he descobert altres maneres d’apreciar allò que he deixat enrere, no és el primer cop que ho escric. Hi ha una cura i una sensibilitat que apareix en temes que abans no semblaven tenir importància: tinc uns amics a l’habitació mirant un partit a la tele, de cop, aleatòriament, a l’iTunes em comença a sonar un sardana cantada i engeguen a riure preguntant-se quin tipus de música es allò; jo, escolto la veu del Tiet Josep cantant i m’abraça la nostàlgia, apujo el volum mentre els explico que aquesta veu és el germà del meu avi i que aquest és un tipus de música tradicional a la meva terra. Recórrer a la història en aquest tipus de situacions és gairebé sempre una victòria segura contra els americans.

He tingut la sort de poder fer diversos viatges des de que vaig arribar a l’altre banda de l’Atlàntic, i si hi hagut una cosa que m’ha fascinat des del primer dia es veure com ens projectem a l’exterior. M’agrada percebre l’encara lleuger impacte mediàtic del Barça quan a mitjans d’Agost se’n va a Califòrnia de pretemporada, o la posada en escena d’aquell restaurant de tapes al mig de Washington al que ja li vaig dedicar un escrit. Una de les grans fortaleses d’aquest país és que no tenen passat, i si bé foren uns pocs pares fundadors que van investir al país amb uns fonaments sòlids i robusts, són els centenars de cultures i nacions arribades de tot el món les que n’han mòlt el contingut i la forma engendrant l’actual país; de tots i de ningú. El fet que en pocs segles s’hagin establert al capdavant del món lliure vol dir que alguna cosa han fet bé.

Òbviament, nosaltres també formem part d’aquest gran melting pot, com a ells els hi agrada anomenar-ho, el nostre llegat i les referències a gent nostrada són ben presents en la seva curta vida. El vaig trobar per primera vegada la primavera passada a la capital americana on una plaça i una estàtua li reten homenatge pòstum, empès per la curiositat vaig descobrir que té carrers a Nova York, Filadèlfia, Chicago, Boston, Miami, una avinguda a San Francisco i fins i tot dos pobles, un a Iowa i un altre a Tennessee . Fill de pare menorquí, David Farragut és un dels militars de la marina americana més condecorats i el primer en rebre el rang d’Almirall. Lluità en multitud de guerres com la Guerra Civil Americana o la Guerra de 1812 contra l’imperi britànic.

Malauradament, l’única referència que he trobat de Farragut a prop de la terra del seu pare és un hotel que du el seu nom a Cala en Forcat, Menorca. En qualsevol cas, Farragut és un petit exemple de la desconeguda contribució catalana que abans esmentava , i qui sap si la seva determinació i la seva empenta encara són referents a les escoles navals americanes que duen el seu nom. Fins i tot, acabant amb un altre curiositat, segons la pròpia web del poble, Town of Farragut a l’estat de Tennessee destaca per “ser un poble residencial de luxe sense cap deute, on els propietaris no paguen impostos de successió, on disposen d’escoles privades, una biblioteca pública, parcs bellament dissenyats i encantadores subdivisions residencials. És un lloc ideal per viure, treballar i jugar.” Potser aquesta ha sigut històricament la veritable manera de fer dels catalans, llàstima que entre les intromissions estrangeres i la incompetència política hem acabat per dissipar-nos enmig de la fosca.

L'anècdota: Potser és una impressió que tinc jo, però l'Almirall David Farragut és clavat a Joan Puigcercós.

7 Comentaris:

  1. hola Miquel!
    Un català il.lustre...que realment s´assembla molt a Puigcercós :)
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  2. Jo no trobo cap similitud entre ell i Puigcercós, com a mínim en aquesta imatge.

    No n'havia sentit a parlar mai, així que gràcies a tu ja sé alguna cosa més de la nostra història.

    Per cert, ho pronuncien bé els americans això de Farragut?

    ResponElimina
  3. L'altra anècdota que trobu, encara que ja sigui coneguda per tothom, és la gran paradoxa de que un país engendrat per gent de tot arreu tingui un sentiment patriòtic tan fort. I en canvi, un Estat com el nostre amb llarga història i ric en cultures, ens passem el dia llençant-nos pedres els uns als altres.

    Enric

    ResponElimina
  4. Exemple: A part de David Farragut. Artur Prat, va dirigir la armada xilena en la batalla d'Iquique on va combatre contra l'almirall Peruà Miquel Grau Seminario (també d'ascendència catalana).

    ResponElimina
  5. BÉ, MOLT REBÉ, ALGÚ INTELIGENT FORA DE LES NOSTRES FRONTERES QUE ENSENYI ALS AMERICANS DE QUINA PASTA ESTEM FETS ELS CATALNS. I TAMBÉ QUE ENS RECORDI ALS CATALANS QUE UN CATALÀ VA TENIR UN PARELL D'OUS, QUE SEMBLA QUE EN AQUEST PAÍS SIGUEM TOTS UNS PACIFISTES, COLLÓ!!!! PERDÓ PER LES MAJUSCULES, NO EM FUNCIONA EL TECLAT:)

    ResponElimina
  6. Osti, quin mal rotllo l´assemblança amb el Putxi...
    Salut!!

    ResponElimina
  7. @ Albert
    Home, no ho pronuncien ben bé de la mateixa manera que ho fariem nosaltres, més enllà de que segurament li diuen "Deivid".

    @ Enric
    És precisament el fet que aquest país ha estat engendrat per tothom que fa que tantes nacionalitats i cultures diferents es sentin integrades i compromeses amb la seva terra. Aquí, en canvi, persisteix aquest autoodi incongruent que fa que mai acabem de mirar endavant amb optimisme.

    @ Josep (sl)
    Hi han molts catalans "oblidats" al llarg del temps que han sigut partíceps de gestes històriques. Deu ser la nostra mentalitat de vençuts o de comformistes el que fa que ens oblidem d'aquests personatges tan rellevants.

    @ Noctas
    Precisament se li recorda una frase famosa a l'Almirall Farragut: "Damn the torpedoes, full spead ahead!". I fou gràcies a aquesta maniobra militar que les forces de la Unió van guanyar la batalla de la Badia de Mobile.

    @ Gos Gànguil
    Si tan sols hagués quedat un polsim de la valentia de Farragut en Puigcercós, més enllà de l'aparença...

    Gràcies pels comentaris!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.