Petits Detalls

Miquel
A l'últim post explicava de passada com el retorn a la rutina comporta una sèrie de canvis que, tot i la concepció general de la gent, a mi m'aporten més benestar i satisfacció que no pas mandra i desídia. Com deia, un acolliment sense resignació de la successió repetitiva dels dies col·labora a que el gaudi de les activitats "extrarutinàries", per dir-ho d'alguna manera, sigui complet. D'aquesta manera, els petits detalls es valoren més i al final de cada jornada són precisament ells els que marquen la diferència entre un dia més qualsevol o un dia excel·lent. 

Per a mi, reprendre la rutina sempre ha volgut dir tornar a classe, i aquests últims tres anys, més específicament, tornar a Winthrop. Quan hom te la oportunitat de marxar de casa per un bé propi i decideix aprofitar-la, és conscient de les coses més importants que es deixen enrere: bàsicament la família i els amics; en canvi, no ho és tant de totes aquelles petites coses que no són tan evidents com: l'ús diari de la teva llengua, el menjar de casa, la presència del futbol a la societat, una partida d'escacs a la terrassa amb un got d'orxata ben fresc, no poder passejar per la platja a mitjanit, i un llarg etcètera amb les minúcies personals de cadascú que mai es creu que es poden arribar a trobar a faltar perquè, al cap i a la fi, no són més que petits detallets que adornen la vida. 

Així, podem entendre com no resulta tan complicat acceptar i superar que deixem enrere tot allò important que tenim perquè ja ens hem mentalitzat de bon principi; i d'altra banda, resulta complicadíssim omplir els buits que ens deixen totes aquelles coses que no vam considerar importants per la raó inversa, perquè el forat que deixen ens agafa totalment desprevinguts. 

Tres anys més tard encara puc afirmar que part de la vida que em deixo a Malgrat és irreemplaçable. Ara bé, també puc dir, tancant així la reflexió, que la fruïció de la rutina m'ha permès descobrir i apreciar nous detallets fins fa poc desconeguts, sense anar més lluny, veure els partits del Barça tranquil·lament a l'hora de dinar, poder llegir cada nit el diari amb les notícies de "demà" o, el que ja s'ha convertit en un clàssic personal, llegir l'article d'en Sostres cada dia just abans d'anar a dormir. La salsa de la vida.
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.