05 d’octubre 2009

L'Alcohol i els 21

Miquel
Una de les dates més esperades a la vida d'un jove americà és el vint-i-unè aniversari. Convertir-se en bevedor legal d'alcohol és una fita que molts mai oblidaran. Bé, fins allà on recordin. L'estudiant mitjà s'ha d'esperar entre dos i tres anys, normalment durant l'any de junior, per poder beure alcohol sense fer trampes; fins llavors, les fake IDs (carnets falsos) esdevindran una eina gairebé indispensable per mantenir una vida social d'èxit, doncs molts locals no deixen entrar als menors de 21 els caps de setmana.

L'esforç policial per prevenir l'alcoholisme juvenil és bastant radical, especialment en zones on es concentren grans multituds de potencials bevedors il·legals com poden ser les universitats. Així, la ingestió d'alcohol durant els primers anys de carrera universitària es converteix en un joc entre delinqüents i policies. Molts han sigut els amics i coneguts meus que han passat una nit al calabós per public possession o els famosos MIPs, Minor Alcohol Possession; o encara més freqüents les vegades que s'ha hagut de marxar com un llamp de la casa on es feia la festa al crit de: "Cops!". No fa falta dir que en els pocs casos que m'he vist involucrat en aquestes esbandides furtives m'he sentit força ridícul pensant que des de fa temps sóc major d'edat allà d'on vinc.

El pitjor d'aquesta situació, segons el meu parer, és que en la majoria de casos beure alcohol es converteix en un acte de rebel·lió i no en una activitat més de la nit, atorgant-li un protagonisme que en altres escenaris no tindria. Altres esdeveniments, com l'Spring Break, fenòmen que es mereix un escrit a part, corroboren aquest rol exagerat de l'alcohol a l'etapa universitària. Amb tot això no estic dient que la solució definitiva sigui canviar l'edat als 18 anys ja que apareixerien uns altres tipus de problemes, però sí crec que cal una revisió profunda sobre la legislació actual i decidir quina és l'edat menys perjudicial per permetre el consum d'alcohol.

Aquesta breu reflexió em sobrevé ara, pocs dies després d'haver complert els 21. Encara que a nivell personal aquest aniversari representa el mateix que l'any passat i, segurament, que l'any que vé, sí que noto una incontrolable sensació d'alleujament en pensar que s'han acabat les corredisses i amagar-se de la policia pel fet d'haver begut una llauna de cervesa amb els amics.


L'anècdota: Malgrat que encara no he fet ús de la meva condició de bevedor legal, fa uns mesos vaig trobar una manera de poder "tenir" 21 anys sense infringir cap llei de documentació. El cas és que els americans escriuen la data a l'inrevés, primer el mes i després el dia; així, en comptes de ser del 2 d'octubre durant uns mesos he sigut del 10 de febrer. Al cap i a la fi, tot ha resultat un petita anècdota graciosa més que no pas un fet rellevant.

7 Comentaris:

  1. Tot i així segueixo pensant que el principal problema no és el protagonisme de l'alcohol, sinó la irresponsabilitat de l'us d'aquest. (Beure alcohol i conduïr, no saber controlar i caure en coma etílic o fins i tot la mort, o en general no saberse comportar).
    Tot això no seria un problema si la gent es limités a beure per passar-ho be. Aquí és on entra el dilema de a quina edat és té clar això. I clar, comencem a buscar i ens adonem que casos com aquests hi han a totes les edats. Sense anar més lluny jo treballo en una discoteca els dissabtes on el perfil de la clientela és de 30 anys cap amunt, i potser les baralles no estan a l'ordre del dia però no es possible trobar cap dissabte sense plors, discusions, gent trencant gots al terra i demés actes, dignes dels micos del zoo, que no tindrien sentit sense l'alcohol.(Segurament acompanyat d'altres substàncies també).

    Resumint, segons el meu parer el que canviéssin l'edat legal per començar a beure alcohol no seria la solució. La llei seca està comprobat que tampoc funciona, així que potser que comencem a pensar quina és la manera menys problemàtica en comptes de la més eficaç.

    P.D. Et vaig felicitar pel facebook :P

    Enric

    ResponElimina
  2. Quan vivia a Indiana vaig fer una festa al meu pis amb un centenar de companys de la universitat i un "keg" al mig. Va venir la policia i hi va haver un èxode massiu de la meitat dels convidats per les finestres (sort que vivia a nivell de carrer).

    Regular l'alcohol és una bojeria. El que s'ha de fer és una desregulació total i eliminar límits d'edat per beure.

    ResponElimina
  3. No hi hauria d'haver-hi altre control que el que ha de fer-se un mateix. Aquí, no podem posar una edat inicial per començar a beure legalment. Gent amb 16 anys pot controlar-se i ser molt més madur que una persona de mitjana edat.

    Desregularització i eliminació del límit d'edat com bé diu en Martí. Hem de promoure la sensibilitat de les persones, ja sigui mitjançant xerrades, testimonis o el que faci falta.

    ResponElimina
  4. No sabia que fossin tan estrictes amb aquest tema als EEUU. Però suposo que ho tenen igual de controlat que tot el que es refereix a la seguretat.

    És un tema complicat de debatre això de l'edat, però al cap i a la fi, qui vulgui beure, beurà. La policia no hi serà sempre a tot arreu.
    Felicitats pel teu aniversari!

    ResponElimina
  5. Hola Miquel!
    Doble moral? Bé, més que dependre de les lleis hauria de ser la responsabilitat individual la que marqués quan i com s´ha de beure (si es que cal beure per passar-lo bé).
    Felicitats pels 21!
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  6. Completament d'acirs que la majoruia d'edat siguin els 21 anys. Els divuit és una edat massa temprana per fer segons quines tonteries. Ara bé, qualsevol prohibició crida l'anhel de saltar-se-la i si fossin menys escrupolosos potser el jovent no beuria tan o beuri perquè vol però no per fer-se el "Revelde"., en fi crack un brindis per la teva recent estrenada majoria d'edat!!!!

    ResponElimina
  7. Gràcies a tots pels comentaris, i per les felicitacions!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.