06 de novembre 2009

Matí de Tardor

Miquel
Plou, però no et mulles. En Xaloc, trempat com un all, es lleva d'hora i ja fa de les seves. Les alzines i els roures tenyeixen el matí de bruns i verds foscos mentre protegeixen l'estret viarany que du a l'aula. Les fulles es deixen caure cansades i alguna, encara enjogassada, fins i tot t'acaricia la cara abans de reprendre el camí. A terra, el collage natural s'estén més enllà d'on vols anar i la protegida d'Herse exalta les olors matinals de la gespa. Dominant l'escena, tot just fet el primer badall, el Sol s'ho mira amb posat tranquil; tot plegat és tan bonic que li fa mandra començar a treballar. Al final del caminoi hi ha la facultat de música; passa un cotxe fent anar l'eixugaparabrises: quanta fulla! Com cada matí voreges l'edifici però avui els elements s'han posat d'acord per fer-te la guitza. Un dels aprenents més matiners toca el Preludi de Bach i la música es projecta, i t'impregna, t'eleva, t'arrossega: fulles, vent, arbres. El carrer és desert però hi sou tots. De cop, tot agafa una altra dimensió; l'espetec espontani dels aglans, les branques es sacsegen seguint el violoncel·lista, el vent s'enfurisma per segons i reviu les fulles caigudes com volent-les tornar als arbres; i el millor es deixar-se anar i volar. I voles. Però la música acaba i tornes a on eres, i exhales. Et retrobes. Et poses la mà al pit, descobreixes que algú t'ha rascat l'ànima i no ho entens. Mig empegueït reprens el camí i finalment arribes a classe, cinc minuts tard.

7 Comentaris:

  1. Veig que cada cop més t'agrada gaudir dels petits grans plaers de la vida. Avui dia anem massa esbojerrats i ens oblidem amb freqüència d'aquests. Mengem ràpid, caminem de pressa per els carrers sense adonarnos del nostre entorn... Tal i com esmentaves en un article anterior dedicat a un amic teu, val la pena fer una petita inversio o dedicar-hi 5 minuts, encara que després t'emportis una bronca de la professora.

    Enric

    ResponElimina
  2. Exacte, com ve a dir l'Enric, si tinguéssim temps per fixar-nos en cada detall potser tot seria més bonic.
    Per cert, molt interessant això del Joe Paterno.
    Adéu!

    ResponElimina
  3. Ahhh però vas anar a classe, traidorrrr. Vull dir traidor de les coses belles que no et quedes aturat mirant-les, gaudint del caminoi i te'n vas a classe...quina parula més maca caminoi...saludus crack i bell escrit..

    ResponElimina
  4. No ve al cas i tampoc se si segueixes els mitjans de comunicació catalans. Avui he vist i he estat seguint aquest debat a http://www.elsingulardigital.cat/cat/comentaris.php?IDN=43987 i sorpren la unanimitat dels comentaris. Per desgràcia i pel què sembla aquest mitja a Catalunya no representa la principal opinió pública.

    ResponElimina
  5. @ Noctas
    Quan la màgia s'acaba és millor no quedar-se perquè encara descobriries l'engany i llavors res d'això tindria sentit.

    @ Josep (sl)
    Els mitjans catalans els segueixo tant com puc, que no és tant com voldria. Aquesta entrevista a dues bandes no l'havia llegit i el que esmentes dels comentaris és molt interessant. No puc evitar somriure quan Miralles parla de la "crisi ecològica"per culpa del capitalisme globalitzat.

    ResponElimina
  6. Arribes cinc minuts tard. Probablement els cinc minuts més ben invertits dels últims dies. El romanticisme de la tardor, la sabiesa de la naturalesa,... Com bé diu l'Enric, hem d'apendre a gaudir de les petites grans coses.

    Molt bon escrit, molt poètic.

    ResponElimina
  7. Hola Miquel!
    Caram, estàs fet tot un poeta :)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.