11 de novembre 2009

Neu Comunista

Miquel
Dins de l'activitat diària de mantenir-se informat sempre hi ha noticies que per diferents motius em criden l'atenció de forma especial. No són les més rellevants o les que tenen un impacte global més notori, sinó petites informacions de fets puntuals o anècdotes, normalment en mitjans estrangers, que m'empenyen a reflexionar una mica més profundament sobre la qüestió exposada.

En aquesta línia, dies enrere llegia a la xarxa que la primera nevada de la temporada ja havia cobert Pequín de blanc. L'esdeveniment meteorològic en si va ser força rellevant perquè es tractà de la nevada més prematura de la última dècada, tot just un setmana després d'haver encetat la rerevera. No obstant, el fet que les precipitacions fossin induïdes artificialment per la Oficina de Modificació del Temps de Pequín (Beijing Weather Modification Office) fou el que vertaderament em va sorprendre.

Aquest organisme, dependent del Beijing Meteorological Bureau, disposa de 37.000 efectius i entre les seves tasques habituals trobem la injecció de iodur de plata i nitrogen líquid als núvols mitjançant coets disparats des de terra o avions que els sobrevolen. Així, el compost químic modifica la composició dels núvols en funció del temps desitjat per les autoritats xineses, i tot i que alguns científics romanen escèptics sobre l'efectivitat d'aquestes pràctiques, el gegant asiàtic ja fa forces anys que les du a terme amb resultats satisfactoris.

Durant la vigília d'Any Nou del 1997 ja van aconseguir que nevés abundosament creant un ambient nadalenc ideal. Més endavant, en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la capital xinesa, van intentar mantenir Pequín lliure de pluges durant diverses setmanes mentre transcorria la competició. Aquest any, però, sembla que els esforços per controlar la meteorologia s'estan materialitzant: en primer lloc, s'aconseguí un cel totalment serè en motiu de la festa nacional de la Xina el passat 1 d'Octubre quan tots els meteoròlegs anunciaven precipitacions; i en segon lloc, com ja he comentat, l'inesperada arribada de neu als primers dies de Novembre.

Mentre hi ha qui critica el gastament del govern xinés en l'aplicació de tècniques experimentals i la prepotència per voler controlar la natura, l'administració ja ha indicat que pretén ajudar cultius afectats per la sequera i apaivagar els incendis forestals que puguin ocórrer. A hores d'ara és impossible determinar els efectes a llarg termini d'una modificació continua del temps de la zona; potser arribarà el dia que haurem de redefinir els patrons meteorològics i podrem canviar la fesomia de la Terra a la nostra voluntat; d'altra banda, també pot passar que el temps se'ns giri en contra, mai millor dit, i que ho haguem de lamentar per sempre més.


10 Comentaris:

  1. Vaig ser a Beijing i a Shanghai per les Olimpíades i és veritat que no va haver-hi cap pluja artificial provocada. La veritat és que comenten que el soroll és bastant semblant al d'una explosió per bomba.

    Realment si podeu viatjar a la Xina feu-ho. És increïble com diferents en són de nosaltres, tot plegat és genial i màgic, difícil de creure i aplicar als temps d'avui.

    Molt bon escrit que m'ha fet recordar un gran viatge.

    ResponElimina
  2. Bé això fa temps que es fa, i no només a la Xina. El que segons tenia entès només era permès de fer-ho quan perillen els cultius per falta d'aigua. I no per modificar el temps al parer de cap governador. Ni que fos un còmic d'en Mortadelo i Filemon... en fi, així ens va.

    Enric

    ResponElimina
  3. @ Jordi

    No saps com t'envejo. Un dels meus somnis és anar a veure unes olimpiades. Aviam si per les de Londres hi ha sort.

    Enric

    ResponElimina
  4. @ Jordi
    Com et vaig mig prometre fa temps (vegi's el tercer article d'aquest bloc) quan trobi una mica de temps i ganes per fer recerca li dedicaré un escrit a Shanghai.

    @ L'Home del Sac
    Jo mateix vaig tenir aquesta reacció quan vaig llegir la notícia per primera vegada. Sense pensar-ho més vaig decidir que havia d'escriure un petit article sobre el tema.

    @ Enric
    Cert, s'ha fet a d'altres indrets com als Estats Units, Rússia o França, però normalment de forma experimental i no sobre territoris densament habitats. A la Xina s'està fent de forma regular amb finalitats molt concretes i diverses.

    ResponElimina
  5. Gran gran blog el teu, Miquel. He llegit el post en alt a la feina perquè m'ha semblat interessantíssim i perfectament escrit. Hem flipat. Aquest Xinos són la ostia...salud!

    ResponElimina
  6. Ho vaig sentir a la ràdio i no m'ho creia. Vaja, encara no m'ho crec, hehe.

    Això em fa una mica de por, però s'haurà de seguir de prop aquest tema perquè pot representar una revolució (no sé si bona o dolenta).

    Salut.

    ResponElimina
  7. Em temo que a Tomàs Molina i companyia se'ls acabarà la feina aviat amb coses com aquestes...
    Mentre ho utilitzin per coses útils em sembla una bona idea.

    Adéu!

    ResponElimina
  8. Hola Miquel!
    Res. Estic en contra amb aquests fets "anti-naturals". Cap on anem? Volem controlar-lo tot?
    Bon post!
    sílvia

    ResponElimina
  9. Aixo del iodur de plata en avionetes o cremadors es fa a catalunya com a minim dels anys 80 (per evitar les pedregades). A la resta del mon civilitzat deu fer encara molt mes.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.