Balanç Nadalenc 2010

Miquel
A l'estil de la secció "m'ha agradat/no m'ha agradat" que feia Xavier Bosch fa uns anys en el seu programa esportiu nocturn a Rac1 "Café Baviera", voldria fer un petit balanç de les vacances de Nadal d'enguany i les valoracions que n'extrec. Per evitar malentesos, les meves vacances foren d'un mes exacte, de l'11 de desembre a l'11 de gener.
  • M'ha agradat:
  1. Els referèndums per la independència de Catalunya. Més enllà del ball de números i valoracions diverses que s'han fet al voltant de les consultes populars, el fet que la societat catalana tingui aquesta enorme capacitat per mobilitzar-se demostra que queda un llarg camí per recórrer, alhora que serveix per fer un toc d'atenció molt important a l'estament polític del país.
  2. El Barça de les 6 Copes. Pels culés que no vam viure-ho, que ara ja devem ser majoria, el Barça de les 5 Copes ha sigut sempre un referent històric del club; ara nosaltres som els privilegiats que d'aquí molts anys explicarem la gesta del "Pep Team" amb orgull.
  3. El Catalunya - Argentina. No havia anat mai a cap partit de la selecció i realment va ser una festa tan al camp com a la grada. L'organització va preparar un espectacle molt elaborat a l'estil NBA i fou una llàstima que hi anessin 53.000 persones que, d'altra banda, haguessin rebentat qualsevol altre camp del nostre país. No entenc perquè la selecció no disputa els seus partits a l'estadi Lluís Companys, especialment ara que no hi juga ningú.
  4. Avatar. Dins de l'actual món cinematogràfic on pràcticament només triomfen les seqüeles del Harry Potter o el Batman de torn, l'aparició d'aquesta superproducció és una alenada d'aire fresc. Tant bons han sigut els resultats que James Cameron ja ha anunciat que es farà la trilogia...


  • No m'ha agradat:
  1. La Cimera de Copenhagen. L'anunciada conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic a la capital danesa resultà ser un fracàs rotund. Les classes polítiques de tot el món, especialment els representants dels països desenvolupats, han ofert una imatge pèssima tan en l'organització de l'esdeveniment com en l'assoliment d'acords, més enllà de l'obvia despesa econòmica que ha comportat la reunió. En qualsevol cas que ningú s'esparveri, el proper Conferences of the Parties (COP) tindrà lloc a Mèxic aquest 2010.
  2. El missatge de Nadal del President de la Generalitat. El Molt Honorable no és precisament el paradigma de la retòrica i de l'elaboració oral, però això ja ho sabíem. El que no sabíem és que Montilla usaria el missatge nadalenc de rigor per encetar la campanya electoral des d'una òptica tan remarcadament partidista.
  3. El Barça-Sevilla. Pocs dies s'aconseguirà reunir tanta gent davant de les pantalles com la Nit de Reis a les 10, després de la cavalcada. Els de la FEF són un colla de bandarres per deixar-se manar pels interessos de les teles, igualment pocavergonyes. Al final, ja sigui per motius d'horaris televisius o per temes de seleccions nacionals, els que sempre en surten perden són els clubs.
  4. La Copa d'Àfrica. Per aspirar a organitzar qualsevol esdeveniment de la volada d'aquest campionat, la primera condició que s'hauria de complir és que la integritat física dels participants estigués 100% garantida. L'atac a la selecció de Togo és un fet menyspreable que va en contra dels valors globals que promou el futbol. Espero que el bon futbol substitueixi aviat el mal record amb el que ja sempre es recordarà la Copa d'Àfrica 2010.

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.