23 de gener 2010

Immigració a Catalunya (1): Xenofòbia?

Miquel
Ja fa dies que no escric, i ho noto. Durant aquesta quinzena n'han passat moltes, de coses, i la tensió se m'acumula fins al punt que ja no sé si escriure sobre la renovació d'Haiti o el terratrèmol d'en Pep... En fi, tinc el cap ben espès.
_______________________________________

El que sí he seguit amb especial interès ha sigut l'inextigible debat sobre la immigració, recentment revifat per la negativa de l'alcalde de Vic a empadronar els estrangers sense papers. Des de sempre m'ha cridat moltíssim l'atenció aquest tema i, per això, més que parlar sobre el contenciós de Vic, m'agradaria fer una reflexió general sobre els processos migratoris que afecten el nostre pais, com ja he fet algun altre cop a nivell local.

La passió que esmento sorgeix bàsicament per tres motius: primerament, es tracta d'un debat perenne i aparentment sense solució; en segon lloc, perquè el problema anirà en augment i es convertirà en una prioritat política i social en qüestió d'anys, i, finalment, perquè en última instància es replantejen vells debats ètics i morals sobre la dignitat humana i els drets de les persones.

Els influxos migratoris que reben tant Catalunya com Espanya estan compostos de forma majoritària per treballadors poc qualificats i de classe baixa. Bé; des d'una perspectiva purament econòmica, on els treballadors són analitzats com a individus homogenis, els únics preocupats per l'arribada massiva de treballadors estranjers poc qualificats haurien de ser els treballadors nacionals poc qualificats, paradoxalment, però, sembla que en termes generals el sistema estigui configurat a la inversa.

M'explico. Tot i l'augment en la competència laboral que representa la contínua arribada d'immigrants poc qualificats, han sigut les esquerres, amb el suport de les classes populars, les que tradicionalment han abogat per polítiques aperturistes i de supressió de fronteres; mentre que les dretes, amb el recolzament de les classes benestants, s'ha mostrat més reticents amb polítiques caractaretizades pel control i restricció.

Aquest escenari només em fa arribar a una possible conclusió: la perspectiva purament econòmica no existeix o té poc pes en la mentalitat ciutadana, i en canvi, amb el que sí que ens trobem és amb un alt grau de xenofòbia col.lectiva. I per xenofòbia no em refereixo a la definició del DIEC: "Odi als estrangers", sinó al seu significat mes etimològic que es refereix a "por" o "temor" envers aquest grup de gent. Al cap i a la fi, és a les nacions amb un gran bagatge històric i cultural on es pot entendre que, més enllà de motivacions econòmiques, també apareixin motivacions identitàries contràries ("por" i "temor") a l'entrada d'elements distorsionadors de la cultura existent.
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.