23 de gener 2010

Immigració a Catalunya (1): Xenofòbia?

Miquel
Ja fa dies que no escric, i ho noto. Durant aquesta quinzena n'han passat moltes, de coses, i la tensió se m'acumula fins al punt que ja no sé si escriure sobre la renovació d'Haiti o el terratrèmol d'en Pep... En fi, tinc el cap ben espès.
_______________________________________

El que sí he seguit amb especial interès ha sigut l'inextigible debat sobre la immigració, recentment revifat per la negativa de l'alcalde de Vic a empadronar els estrangers sense papers. Des de sempre m'ha cridat moltíssim l'atenció aquest tema i, per això, més que parlar sobre el contenciós de Vic, m'agradaria fer una reflexió general sobre els processos migratoris que afecten el nostre pais, com ja he fet algun altre cop a nivell local.

La passió que esmento sorgeix bàsicament per tres motius: primerament, es tracta d'un debat perenne i aparentment sense solució; en segon lloc, perquè el problema anirà en augment i es convertirà en una prioritat política i social en qüestió d'anys, i, finalment, perquè en última instància es replantejen vells debats ètics i morals sobre la dignitat humana i els drets de les persones.

Els influxos migratoris que reben tant Catalunya com Espanya estan compostos de forma majoritària per treballadors poc qualificats i de classe baixa. Bé; des d'una perspectiva purament econòmica, on els treballadors són analitzats com a individus homogenis, els únics preocupats per l'arribada massiva de treballadors estranjers poc qualificats haurien de ser els treballadors nacionals poc qualificats, paradoxalment, però, sembla que en termes generals el sistema estigui configurat a la inversa.

M'explico. Tot i l'augment en la competència laboral que representa la contínua arribada d'immigrants poc qualificats, han sigut les esquerres, amb el suport de les classes populars, les que tradicionalment han abogat per polítiques aperturistes i de supressió de fronteres; mentre que les dretes, amb el recolzament de les classes benestants, s'ha mostrat més reticents amb polítiques caractaretizades pel control i restricció.

Aquest escenari només em fa arribar a una possible conclusió: la perspectiva purament econòmica no existeix o té poc pes en la mentalitat ciutadana, i en canvi, amb el que sí que ens trobem és amb un alt grau de xenofòbia col.lectiva. I per xenofòbia no em refereixo a la definició del DIEC: "Odi als estrangers", sinó al seu significat mes etimològic que es refereix a "por" o "temor" envers aquest grup de gent. Al cap i a la fi, és a les nacions amb un gran bagatge històric i cultural on es pot entendre que, més enllà de motivacions econòmiques, també apareixin motivacions identitàries contràries ("por" i "temor") a l'entrada d'elements distorsionadors de la cultura existent.

6 Comentaris:

  1. Sí, és curiosa aquesta paradoxa que esmentes sobre l'obertura dels partits més d'esquerres i el bloqueig per part del sector més conservador. Possiblement sí que es tracti de xenofòbia, doncs.

    Veurem com evoluciona aquest tema al llarg dels anys.
    Adéu!

    ResponElimina
  2. Més que xenofòbia, que segurament sigui un dels motius. Jo crec que el principal temor que té la gent és que en època de crisis on els ciutadans estan sense feina, vinguin de fora i els hi treguin les oportunitats de treball als locals.

    Per mi aquest és el concepte que fa que tot això generi tanta polèmica. Més que res, falta d'informació o de cultura?.

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    Reconec que no he seguit massa el tema de Vic però el que sembla és que la xenofòbia no coneix de suposats ideals polítics.
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  4. Amb tot el respecte, discrepo, les classes "populars" mai estan a favor de la immigració. És l'esquerra pija qui en fa bandera. I fins ara, al seu electorat poc li importava la immigració (molts d'ells mateixos eren immigrants) perquè no els afectava. Passaven. Ara, però, la veuen com una competència, i és quan, ai, les esquerres il·lustrades no saben què fer per mantenir el seu electorat. Salut i independència.

    ResponElimina
  5. @ Jordi
    En qualsevol cas, la gent que vé de fora el que faria seria augmentar la competitivitat dels treballadors i fer que el país fos més eficient. Però clar, és més fàcil tancar fronteres i que tot segueixi igual, i anar fent.

    @ Jaume Sanz
    En primer lloc, benvingut al Politburó Capitalista. Tens tota la raó, però jo no he usat la paraula "mai" sinó "tradicionalment". El que és cert és que en política la dicotomia dreta-esquerra es troba cada dia més caducada.

    Gràcies a tots pels cometaris.

    ResponElimina
  6. Crec que sobre el tema tenim el problema d'estar sota la dictadura del pensament únic políticament correcte. La gent no gosa fer un pensament crític què no és l'oficial i els què ho fan són assenyalats.
    Però quan hi ha anonimat els resultats de les enquestes queden. Per exemple fa uns dies al món a rac1 va guanyar aclaparadorament la opció en contra de l'us del Burka en espais públics.

    Ens ho hem de fer mirar i obrir el debat.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.