26 de gener 2010

Immigració a Catalunya (2): Des-Integració

Miquel
Seguint amb l'intricat tema de la immigració, reflexionava després de llegir l'article "Ciutadans sense papers" de l'historiador socialista Ferran Mascarell al diari Avui. A l'escrit, entre altres coses, Mascarell destaca la capacitat històrica de Catalunya per integrar i assimilar els nouvinguts forasters. De fet, aquest un concepte molt arrelat en els cercles institucionals catalans; tant que fins hi tot ho van deixar ben clar al preàmbul de l'Estatut, referint-se a la capacitat integradora i els avantatges de la diversitat de la població catalana fins a tres vegades.

Sempre he cregut que els professors d'història o historiadors, o simplements llicenciats en història, que conec o he llegit, tenen aquesta claredat cronològica dels fets i aquesta capacitat per entendre'n el context; d'atra banda, però, en general els trobo bastant desconectats del present, com si el fet d'haver estudiat temps passats els hagués ancorat inamovibles en algun període pretèrit.

Crec que tots coincidirem en dir que les societats són uns ens canviants, la composició de la qual varia notablement amb el pas del temps, i aquest fet, sense anar més lluny, es veu de forma claríssima a casa nostra. Igualment cert és el fet que Catalunya ha rebut grans quantitats de gent forana que amb el pas del temps s'han acabat integrant de millor o pitjor manera. Ara bé, fou voluntat dels catalans l'elevat influx d'estrangers, converteix això a la Catalunya actual en una terra d'acollida?

Suposo que algú dirà que sí, que és obvi, doncs l'Estatut ho deixa ben clar (fins a tres vegades) i fou la voluntat de tot el poble la que ratificà el text escrit pels polítics. Així doncs quedem que Catalunya és terra d'acollida; o no? L'arribada massiva de gent que duia el segell franquista fou rebuda amb aquesta capacitat integradora que esmenta el senyor Mascarell, potser és que hi havia alguna altra opció? L'arribada actual d'immigrants és rebuda amb aquesta capacitat integradora, o és que amb la política actual de trànsit de persones hi ha alguna alternativa?

És realment complicat determinar la voluntat d'una societat com una entitat unida tal i com fa el senyor Mascarell al seu article, però el que em sembla evident és que les etiquetes amb les que sovint s'identifica i es congratula a Catalunya, sempre des de la pròpia Catalunya, per la seva aptitud d'assimilar nouvinguts, són més aviat una manera de negar-se a acceptar el dèficit que històricament ha tingut el país amb la gestiò dels "nous catalans", tan a nivell social com a nivell polític, que no pas una reflex veraç de la realitat catalana. Com s'explica, si no, que en poques dècades el català hagi patit un retrocés tan important a tot el país; és aquesta la nostra manera d'integrar els altres, desintegrant-nos?

(A continuació: Part 3, aquí intentaré trobar una mica l'encaix a tot plegat).

12 Comentaris:

  1. Hola Miquel!
    Un tema complicat. Depèn molt de la voluntat dels nouvinguts però una cosa hem de tenir clara: la seva prioritat (i motiu de ser aquí) es econòmica.
    Salutacions d´una llicenciada en Història :)
    Sílvia

    ResponElimina
  2. Sincerament crec que la inmigració que arriba actualment té més voluntat d'aprenentatge de la llengua que la que va arribar als 60 o 70. M'equivoco o és cert? Potser per aquest motiu el volum de català parlat a Catalunya va baixar. Potser avui en dia es veuria augmentat.

    ResponElimina
  3. hola, Miquel

    visc en un barri farcit de població immigrada: castellans, africans, magribins... com en tot, n'hi ha de millors i de millorables. N'hi ha que "s'integren" i n'hi ha que no ho faran mai. N'hi ha que ho facilitem i n'hi ha que, directament, rebutgen els immigrants. El que cal, penso, és començar a tenir una perspectiva del món actual en el seu únic contexte: l'universal. Tots som part d'un tot, que canvia constantment i que, tot just, es troba en el seu estat embrionari.

    ResponElimina
  4. He llegit els dos articles amb atenció i a banda que són absolutament acurats tant amb l'estil com l'argument, t'he de dir que ojalà tothom tractés el tema amb el mateix criteri, allunyat dels focs artificals als que estem força acostumats. El meu cas és de jutjat de guardia, consti que ho reconec. Pel que fa a la integració és impossible integrar als estrangres sempre i quan ens omplim la boca amb la llengua i després no tinguem els estris adequats perquè els estrangers l'aprenguin. La meva dona aquest trimestre haurà de fer les classes de 15h a 17h. ¿Tu creus que un estranger que treballa, pot fer classes a aquesta hora? Es del tot irracional que hi hagi tanta propaganda catalanitzadora i que després el consorci no dongui opcions reals per aprendre el català....en fi crack saludus!

    ResponElimina
  5. Tothom ha de posar-hi la seva voluntat. Si els immigrants veuen que els donem facilitats per aprendre català segurament faran un esforç per integrar-se més.
    El problema és que amb el castellà ja n'hi ha prou per fer-se entendre i els que procedeixen de sud-amèrica segurament ja estiguin prou integrats parlant només la seva llengua natal.
    Jo també crec que els professors d'història estan un pèl desconectats.
    Adéu!

    ResponElimina
  6. Jo crec que a diferència d'altres temps parlem de una concentració d'immigració en quantitat, temps i espai que mai haviem vist.
    Com més gran és la massa migratoria més difícil que s'integri i encara menys si es concentra en el mateixos espais en un temps curt.

    ResponElimina
  7. @ Sílvia
    La prioritat seva és econòmica per això s'ha de treballar perquè també entenguin que si s'integren millor tindran mées possiblitats.

    @ Jordi
    Si una part de la immigració que va arribar als 60 no es va integrar, la que arriba ara ho farà? Potser és precisament per aquesta gent encara no integrada que els que vénen avui dia no troben cap necessitat d'identificar-se amb tot allò que representa Catalunya.

    @ Anònim
    Aquesta és la visió idealista del món, i tan de bò fos així, però fins al dia que no desapareixin totes les fronteres i vivim en un món totalment cohesionat i unit no serà possible. I això, fins ara, ha demostrat ser contari a la naturalesa de l'home.

    @ Noctas
    Les classes de català, un altre tema per llogar-hi cadires. Més o menys diem el mateix, ens posem totes aquestes medalles per considerar-nos el paradigma de la integració, quan a l'hora de la veritat poca cosa.

    @ Albert
    Incentius econòmics Albert. El dia que siguem capaços de demostrar de forma fàacil i evident que parlar català a Catalunya només reporta beneficis haurem fet un gran pas endavant.

    @ Josep (sl)
    Tens tota la raó, per això l'esforç que hem de dedicar a la integració d'aquestes persones ha de ser proporcional al nombre de nouvinguts. Només hem de mirar a Europa i el creixement que estan tenint els extremismes.

    ResponElimina
  8. Tens tota la raó. Cal dedicar tots els esforços per la integració. Però tenim a part una dificultat; la necessitat de seducció. Perquè a diferència de la integració en la cultura castellana no tenim el element coercitiu que significa tenir un Estat al darrera i el fet què encarà que l'ultraespanyolisme afirmi el contrari a Catalunya pots viure ignorant o desdenyant la existència d'un cultura catalana.

    Sobre els creixement dels extremismes simplificant. Jo crec més en causes econòmiques i de competir per la mateixa proporció del pastís ja sigui laboral com social entre autòctons, immigrants residents i il·legals. I què les classes baixes urbanes es senten orfes d'un discurs afí tret del de l'ultradreta. Que aboga per l'eliminació de la seva competència.
    Sincerament trobo que trobaràs més gent "pijoprogre" defensora del discurs de papers per tothom en barris alts que en barris baixos.

    ResponElimina
  9. Noctas tens tota la raó. De fet ens donem compte que per integrar sovint pesa més la voluntat dels catalans i la societat civil que la administració que no disposa del recursos per atendre a les necessitats que genera la massa de nouvinguts ni té la flexibilitat necessària per actuar amb eficàcia.

    Crec què a la pràctica són les accions i individuals i les entitats (jo formo part de la colla castellera) són qui genera el clima i/o dóna una flexibilitat que facilita a molta gent la integració, i aquesta no hauria tingut una eficàcia molt menor si haguéssim de confiar exclusivament amb la administració.

    ResponElimina
  10. Fa poc vaig llegir la "Crònica de la Independència", de la Patrícia Gabancho, i insistia molt en aquesta capacitat integradora i d'acollida de la societat catalana en un futur proper -tot i que tot el que es relata al llibre és ciència ficció-, i en certa manera, així és. Aquest que toques és un tema complicat, canviant, que no s'ha de perdre de vista, i molt interessant. Des-integrar-nos nosaltres? No pas. Cal buscar polítiques integradores, que maximitzin els beneficis d'aquest contacte de cultures. I crec que no és gens fàcil.

    Jo estudio Periodisme, i és al contrari que els historiadors: nosaltres ens desconnectem del passat. Però cada vegada caldrà sumar esforços per a traçar anàlisis de cara al futur!

    Salutacions!!!

    ResponElimina
  11. La gran pregunta sobre la integració és integrar-se a què? A Catalunya, a diferència de qualsevol altre país, la resposta és molt dífícil. Aqui no hi ha una llengua i cultura hegemòniques, com a tots els països d'Europa, que faci de referent clar per a tothom. Des del punt de vista de l'immigrant, que arriba per guanyar-se la vida, aquesta situació afegeix dificultat i confusió.

    ResponElimina
  12. Gràcies a tots per les aportacions.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.