20 de febrer 2010

Goodwill, o com posar-lo en perill

Miquel
En el món empresarial el concepte de "goodwill" ve a ser un terme general per definir tot allò que té un impacte positiu en les interaccions socials que es desenvolupen en qualsevol àmbit o activitat empresarial. D'exemples n'hi ha molts, les relacions entre els treballadors d'una oficina, o entre els treballadors i el seu cap, o fins i tot entre una empresa i els seus clients. El "goodwill", que traduït literalment significa "bona voluntat", es considera un element indispensable per tenir èxit en tota activitat que s'emprengui i que consti de qualsevol tipus d'interacció entre dues o més persones; i compte, no només es tracta de crear-lo, sinó també de mantenir-lo.

En el cas d'un blog personal, posem per cas El Politburó Capitalista, la quantitat de "goodwill" existent vindria determinada per la relació entre l'autor dels escrits, és a dir jo mateix, i els comentaristes del blog. Així, puc admetre que fins ara sempre hi ha hagut un to molt cordial i enriquidor en totes les opinions i respostes que he obtingut dels lectors del blog, i tot i que tampoc són milers de milions els lectors que em segueixen habitualment, el "goodwill" es manté en constant creixement. Un exemple invers seria el cas del blog d'en Salvador Sostres, un articulista tan polèmic com talentós on els seus seguidors i detractors habituals és barallen diàriament a base de desqualificacions per intentar apoderar-se de la raó. En aquest cas, com us podeu imaginar, el "goodwill" és molt més oscil·lant que en d'altres llocs i aquest fet, òbviament, a llarg termini no pot ser gens bo.

I a que ve tot això, es preguntarà algú. Doncs bé, és una excusa; sí, una excusa perquè avui faré una excepció. Normalment amb els meus escrits intento exposar un tema més o menys interessant que promogui algun tipus de debat o reflexió, però avui no, avui escric per queixar-me, i per queixar-me de les dues coses que menys puc suportar en aquesta vida. Dues manies personals que em sulfuren per dins, que m'enfurismen i que em posen de més mal humor que el lingüista d'en Montilla. Avui el "goodwill" se'n va en orris i per això ho intento justificar abans que se m'escolin el nombre de visites diàries.

La primera cosa que no suporto és que s'entortolliguin els cables de qualsevol tipus d'aparell electrònic. Avui volia fer "reformes" a l'habitació i m'he disposat a canviar l'escriptori de lloc, per darrere però hi passen els cables del portàtil i la seva bateria, tres dels altaveus, els carregadors de dos mòbils, el cable d'Internet, el ratolí, l'antena de la televisió, el llum de taula i el raspall de dents elèctric. Després d'un bon quart d'hora estirant per aquí i per allà i jugant amb el que en argot escalador serien uns deu Prussiks, un sobre l'altre, i també just abans de perdre l'oremus, he desistit exhaust.

La segona cosa que no suporto és que els ordinadors i maquinotes similars em vagin lents. Un cop he assumit que l'escriptori es quedava on era m'he decidit a revisar uns apunts per demà i fer un parell d'exercicis per Internet que el professor d'economia té a la seva web. Però no hi havia manera, la connexió anava i venia i cada vegada que entrava a la web se'm penjava el portàtil de nou, amb les conseqüents lapidacions de converses al Facebook, lectures de blogs a mitges i capítols de Plats Bruts carregant-se al Youtube. Per qualsevol altra persona això segurament serien minúcies sense importància, per a mi, tot un malson en plena tarda d'un tranquil diumenge de febrer.

Al final, he decidit anar-me'n a córrer una estona al centre esportiu del campus per aclarir-me les idees i m'he acabat trobant en Magnus, bon amic i excompany de l'equip. Hem acabat jugant a esquaix i m'ha anat de meravella, perquè un cop he tornat no només se m'ha passat l'emprenyament sinó m'he posat a escriure sobre tot plegat com qui no vol la cosa, rient-me del meu propi dramatisme exagerat. Si és que a vegades no tenim paciència per a res, i el que ens falta es prendre'ns les coses amb una mica més de calma.
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.