20 de febrer 2010

Goodwill, o com posar-lo en perill

Miquel
En el món empresarial el concepte de "goodwill" ve a ser un terme general per definir tot allò que té un impacte positiu en les interaccions socials que es desenvolupen en qualsevol àmbit o activitat empresarial. D'exemples n'hi ha molts, les relacions entre els treballadors d'una oficina, o entre els treballadors i el seu cap, o fins i tot entre una empresa i els seus clients. El "goodwill", que traduït literalment significa "bona voluntat", es considera un element indispensable per tenir èxit en tota activitat que s'emprengui i que consti de qualsevol tipus d'interacció entre dues o més persones; i compte, no només es tracta de crear-lo, sinó també de mantenir-lo.

En el cas d'un blog personal, posem per cas El Politburó Capitalista, la quantitat de "goodwill" existent vindria determinada per la relació entre l'autor dels escrits, és a dir jo mateix, i els comentaristes del blog. Així, puc admetre que fins ara sempre hi ha hagut un to molt cordial i enriquidor en totes les opinions i respostes que he obtingut dels lectors del blog, i tot i que tampoc són milers de milions els lectors que em segueixen habitualment, el "goodwill" es manté en constant creixement. Un exemple invers seria el cas del blog d'en Salvador Sostres, un articulista tan polèmic com talentós on els seus seguidors i detractors habituals és barallen diàriament a base de desqualificacions per intentar apoderar-se de la raó. En aquest cas, com us podeu imaginar, el "goodwill" és molt més oscil·lant que en d'altres llocs i aquest fet, òbviament, a llarg termini no pot ser gens bo.

I a que ve tot això, es preguntarà algú. Doncs bé, és una excusa; sí, una excusa perquè avui faré una excepció. Normalment amb els meus escrits intento exposar un tema més o menys interessant que promogui algun tipus de debat o reflexió, però avui no, avui escric per queixar-me, i per queixar-me de les dues coses que menys puc suportar en aquesta vida. Dues manies personals que em sulfuren per dins, que m'enfurismen i que em posen de més mal humor que el lingüista d'en Montilla. Avui el "goodwill" se'n va en orris i per això ho intento justificar abans que se m'escolin el nombre de visites diàries.

La primera cosa que no suporto és que s'entortolliguin els cables de qualsevol tipus d'aparell electrònic. Avui volia fer "reformes" a l'habitació i m'he disposat a canviar l'escriptori de lloc, per darrere però hi passen els cables del portàtil i la seva bateria, tres dels altaveus, els carregadors de dos mòbils, el cable d'Internet, el ratolí, l'antena de la televisió, el llum de taula i el raspall de dents elèctric. Després d'un bon quart d'hora estirant per aquí i per allà i jugant amb el que en argot escalador serien uns deu Prussiks, un sobre l'altre, i també just abans de perdre l'oremus, he desistit exhaust.

La segona cosa que no suporto és que els ordinadors i maquinotes similars em vagin lents. Un cop he assumit que l'escriptori es quedava on era m'he decidit a revisar uns apunts per demà i fer un parell d'exercicis per Internet que el professor d'economia té a la seva web. Però no hi havia manera, la connexió anava i venia i cada vegada que entrava a la web se'm penjava el portàtil de nou, amb les conseqüents lapidacions de converses al Facebook, lectures de blogs a mitges i capítols de Plats Bruts carregant-se al Youtube. Per qualsevol altra persona això segurament serien minúcies sense importància, per a mi, tot un malson en plena tarda d'un tranquil diumenge de febrer.

Al final, he decidit anar-me'n a córrer una estona al centre esportiu del campus per aclarir-me les idees i m'he acabat trobant en Magnus, bon amic i excompany de l'equip. Hem acabat jugant a esquaix i m'ha anat de meravella, perquè un cop he tornat no només se m'ha passat l'emprenyament sinó m'he posat a escriure sobre tot plegat com qui no vol la cosa, rient-me del meu propi dramatisme exagerat. Si és que a vegades no tenim paciència per a res, i el que ens falta es prendre'ns les coses amb una mica més de calma.

9 Comentaris:

  1. Crec que has dit dues de les coses que més poden molestar a les persones.
    Els cables entortolligats són el pitjor. A darrere l'ordinador ni tinc tants que tinc una feinada cada cop que he de apartar-lo per algun motiu i tornar-lo a connectar.
    Després d'això, encara em posa més nerviós que vagi lent. Fins fa poc tenia una cafetera que em posava dels nervis.

    ResponElimina
  2. Per cert, la manera d'identificar-te al teu blog és un pèl complexa.

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    Avui en dia costa molt tenir paciència...i més amb la tecnologia. Què no és representativa de la modernitat i els avanços? Per tant hauria de ser ràpida. Contrasentits que té la vida.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  4. Goodwill, no coneixia aquesta paraula! Fa falta molt de goodwill en aquest món, i més a can Sostres!

    I amb els endolls i els adaptadors aquests també, més goodwill. L'any passat, que vivia en un pis d'estudiants, en tenia dos així darrere l'escriptori a la meva habitació, amb la ràdio, els carregadors del mobil, la càmera, l'ordinador, el wifi... Uf! T'entenc perfectament, hahaha! Molt de goodwill, doncs!

    ResponElimina
  5. El goodwill és molt necessari en aquesta societat, però potser un excés significaria una mica d'hipocresia. Sabeu per què el Barça triomfa? La resposta al títol del bloc del gran Miquel, concretament a la seva primera paraula.

    ResponElimina
  6. @ Home del Sac
    No acabo d'entendre el que vols dir amb això d'una identificació complexa, en qualsevol cas, gràcies. :)

    @ Sílvia
    Doncs sí, ordinadors cada dia més potents que cada cop sembla que vagin més lents.

    @ Esther
    Jo tampoc la coneixia fins l'any passat quan la vam aprendre a classe de Comunicació Empresarial. Més que la paciència amb els cables el que importa és el sentit del missatge. Sempre intento ser positiu i optimista, però avui que em volia desfogar he preferit justificar-ho per conservar el goodwill del Politburó! :D

    @ Jordi
    Totalment d'acord. En Pep és un exemple claríssim de com promoure el "goodwill" que tan ha faltat en moltes altres temporades. Encara que per coneixements futbolístics i tàctics siguis un dels millors entrenadors, sense un bon ambient pocs èxits assoliràs, o que li preguntin a en Van Gaal. Per cert, no fa falta això del "gran Miquel" eh... haha.

    Gràcies a tots i totes per les vostres opinions!

    ResponElimina
  7. Sempre molesta que la connexió vagi lenta (i més si és per llegir blocs com aquest o mirar Plats Bruts) i que hi hagi un autèntic embolic de cables, així que les teves manies les comparteix força gent, penso.

    No coneixia això de "Goodwill", gràcies per l'explicació.
    Adéu!

    ResponElimina
  8. Bona tarda Miquel,
    Qualsevol persona que hagi portat un grup de gent, ja sigui a nivell laboral o lúdic, sabrà fins a quin punt és important el concepte que bé defineixes.
    Crec que fas bé en aprofitar ara afer un "break" temàticament parlant perque a partir de dilluns que ve em sembla que era, tindràs força carnassa per analitzar. Si estic parlant de l'anunci de l'orientació política del senyor Laporta (cap a reagrupament el més segur). Pero tal com he dit avui no toca, ja tindrem temps per parlar-ne.

    P.D. Trencant una mica el to formal del blog aprofito per recordarte que el proper diumenge 28 és el meu aniversari i m'enfadaré molt i molt si no em dius res :P Ah! i tens un nou David Hasselhoff per l'estiu. Cuida't crack!

    Enric

    ResponElimina
  9. @ Albert
    El cert és que la connexió a la residència deixa molt que desitjar. Sobre el "goodwill" intueixo que tard a d'hora acabarà fent al salt a casa nostra.

    @ Enric
    Ja saps que m'agrada tocar diversos temes al blog, i sembla que sí, que aviat tindrem molt material per comentar en aquest aspecte. Ja t'he felicitat per l'aniversari però ho torno a fer aquí, felicitats company!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.