07 de febrer 2010

Una còpia barata?

Miquel
Advertència: Aquest post és un metàfora.
Pista 1: A les etiquetes de l'escrit hi posa: "Política, Reflexió".
Pista 2: No existeix cap senyor Drwzi, però el nom té un significat.
Pista 3: A ningú no li sona de res el logo de Révolution?
_________________________________________________

Les bosses Louis Vuitton o Chanel falses perjudiquen el negoci a l'empresa Louis Vuitton i Chanel? A priori la resposta és evidentment afirmativa. De la mateixa manera que passa amb els DVD o la música, on la pirateria, any rere any, fa perdre milions a les discogràfiques i als artistes (també a la SGAE), podríem pensar molt coherentment que les falsificacions d'articles de gamma alta perjudicarien als productes legítims.

En general, el perfil del consumidor de bosses de gamma alta és una persona que es pot permetre gastar fins a més de 1000 euros en una bossa, i més important, que està disposat a pagar-los. L'aparició de bosses falses, en canvi, només atrau a un nou sector de consumidors, que atrets pel glamur de la famosa LV o de les C entrellaçades, es llença la compra d'ítems de baixa qualitat però de gran ressemblança amb els originals. Així doncs l'efecte que té la comercialització d'imitacions només satisfà aquells que no poden costejar una bossa origina o no en volen pagar el preu, i l'impacte negatiu del mercat gris envers aquestes marques no és tan acusat.


De cop i volta, però, apareix al mercat la bossa "Révolution". Ningú sap ben bé si es tracta d'una burda imitació o d'un producte original; el cas és que aquesta nova bossa s'assembla en molts aspectes a les que dissenyen les dues marques d'alta costura, ja que al cap i a la fi la funcionalitat és la mateixa, però el seu disseny trencador, un preu molt més moderat i la publicitat que obté del boca a boca de consumidors satisfets atrau tant a un bon grapat de compradors de bosses Louis Vuitton i Chanel originals com a caçadors de gangues.

Però el dubte segueix existint, són les bosses Révolution un producte capaç de competir amb LV i Chanel o són una pobra còpia? Els experts en moda de tot el país no s'acaben de posar d'acord i malgrat la insistència per part dels promotors de la qualitat del seu producte, dóna la sensació que és més l'ímpetu dels consumidors i de la pròpia companyia que no pas un cúmul d'arguments sòlids que en justifiquin la seva compra. Fins i tot, una recent discussió en el sí de la cúpula directiva de Révolution ha fet créixer el desconcert dels usuaris de bosses de tot el país.

Serà Révolution capaç de capgirar el rumb, postular-se com un competidor ferm al mercat i atraure més compradors de Louis Vuitton i Chanel, o d'altra banda, esdevindrà una marca secundària i s'estancarà en la lliga del mercat gris de tristes imitacions? Caldrà veure les noves estratègies que l'empresa posarà en pràctica per convèncer el nombre creixent d'escèptics; de moment, encara és una incògnita per desvelar si el controvertit dissenyador Jan Drzwi entrarà a formar part de l'equip de disseny de la companyia, diuen que ell té la clau perquè les bosses de Révolution tornin a estar plenes d'il·lusió.

12 Comentaris:

  1. Podríem comparar Jan Drzwi amb Steve Jobs i Apple. Es coneix que quan aquest últim va estar malalt de càncer i va deixar la cúpula directiva d'Apple, les ventes dels seus productes van baixar notablemente. Moltes vegades associem una marca a un líder o a una persona que ens la recordi. Després, quan Jobs va tornar, les ventes van tornar a augmentar.

    ResponElimina
  2. Hola Miquel!
    Capitalisme en estat pur.
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  3. Com dius, ara és una incògnita això de Revolution, així que haurem d'esperar una mica.

    Tot i això, crec que és bo per les empreses que totes les marques caríssimes tinguin el seu "producte barat". Per exemple, les pilotes de la Lliga (són Nike, que tampoc és exageradament car) costen uns 100€, però per 20 o menys en pots trobar unes que són exactament iguals per fora, però diferents per dins.
    Adéu!

    ResponElimina
  4. Els de Révolution hauran de traçar una bona estratègia de de RRPP si volen fer ombra a Chanel o a Louis Vuitton i construir i consolidar la seva marca, i que es diferenciï d'aquestes, hehe! Perquè no pagues per la bossa, sinó per aquesta marca, que és l'intangible de l'empresa que realment val alguna cosa. Fa poc vaig estar a París i déu n'hi do quin munt de bosses venien a les Galeries Lafayette, la crisi no feia acte de presència, mentre jo em mirava de lluny els preus xD

    Jo crec que les imitacions sí que fan mal a les empreses. No tant perquè s'arribin a vendre més imitacions que productes originals, sinó per la imatge dels consumidors. Per exemple, algú que es va gastar 120 euros en una bossa d'aquelles quadrades de Tous, al cap d'un parell de mesos va veure com tothom portava la mateixa falsificació que es venia per 15. Els potencials compradors no veuran la marca igual, i la imatge de l'empresa se'n ressentirà.

    Molts voldrien saber (i pagarien!) per la clau de l'èxit de les marques!

    ResponElimina
  5. Que en aquests temps de dificultats una marca hagie stat capaç de diferenciar-se i aconseguir unnom front unes tan assentades té molt de mèrit. Potser finalment decidiran dirigir-se a un públic d'una gamma no tan alta com els esmentats i buscar una classe mitjana acomodada que els pugui aportar prou vendes.

    ResponElimina
  6. Advertència: Aquest escrit és una metàfora. Algú ha trobat "Révolution" o el senyor Drzwi al Google?

    ResponElimina
  7. Fins i tot les còpies barates afavoreixen les marques cares, perquè les afiancien com a tals. Si no t'imita ningúm, estàs perdut. Això és com l'art., artista no imitat, artista que en principi no val res....saludus!

    ResponElimina
  8. Jo ho vaig buscar a Google i ja m'ho vaig pensar que era una metàfora...! El logo, molt reagrupat, jo ho anava a dir...! Si vaig buscar les bosses Révolution, a veure què tal estaven, si eren de bona qualitat per comprar-me'n una, que m'agrada tot el que és nou XD

    ResponElimina
  9. Interessant post. HI ha un 3r. fenotipus a més a més dels que expliques: el qui compra molt barata una bossa de marca "original" ja que sap que hi ha bosses de la mateix qualitat, idèntiques, que en la cadena de distribució es "perden".Li és necessari, però, explicar que ha comprat la bona a preu d'imitació.

    ResponElimina
  10. Josep Puigvert Coll11/2/10 15:47

    Podria ser que els de la companyia Révolution hagin vist que hi ha molta gent que no els agraden ni les bosses de LV ni les de C, i que per això es deixaven de vendre moltes bosses.

    ResponElimina
  11. Joan Carretero i Reagrupament, potser? Crec que arribo tard.

    ResponElimina
  12. Com deia, en aquest escrit el mercat de les bosses és només una excusa. De fet, en Jordi i l'Esther no van gens mal encaminats amb els seus comentaris, tot i que "Dwrzi" no vol dir "Carretero". Intuint, però, que "Révolution" no és precisament una marca de bosses, crec que els paral·lelismes són evidents.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.