Una còpia barata?

Miquel
Advertència: Aquest post és un metàfora.
Pista 1: A les etiquetes de l'escrit hi posa: "Política, Reflexió".
Pista 2: No existeix cap senyor Drwzi, però el nom té un significat.
Pista 3: A ningú no li sona de res el logo de Révolution?
_________________________________________________

Les bosses Louis Vuitton o Chanel falses perjudiquen el negoci a l'empresa Louis Vuitton i Chanel? A priori la resposta és evidentment afirmativa. De la mateixa manera que passa amb els DVD o la música, on la pirateria, any rere any, fa perdre milions a les discogràfiques i als artistes (també a la SGAE), podríem pensar molt coherentment que les falsificacions d'articles de gamma alta perjudicarien als productes legítims.

En general, el perfil del consumidor de bosses de gamma alta és una persona que es pot permetre gastar fins a més de 1000 euros en una bossa, i més important, que està disposat a pagar-los. L'aparició de bosses falses, en canvi, només atrau a un nou sector de consumidors, que atrets pel glamur de la famosa LV o de les C entrellaçades, es llença la compra d'ítems de baixa qualitat però de gran ressemblança amb els originals. Així doncs l'efecte que té la comercialització d'imitacions només satisfà aquells que no poden costejar una bossa origina o no en volen pagar el preu, i l'impacte negatiu del mercat gris envers aquestes marques no és tan acusat.


De cop i volta, però, apareix al mercat la bossa "Révolution". Ningú sap ben bé si es tracta d'una burda imitació o d'un producte original; el cas és que aquesta nova bossa s'assembla en molts aspectes a les que dissenyen les dues marques d'alta costura, ja que al cap i a la fi la funcionalitat és la mateixa, però el seu disseny trencador, un preu molt més moderat i la publicitat que obté del boca a boca de consumidors satisfets atrau tant a un bon grapat de compradors de bosses Louis Vuitton i Chanel originals com a caçadors de gangues.

Però el dubte segueix existint, són les bosses Révolution un producte capaç de competir amb LV i Chanel o són una pobra còpia? Els experts en moda de tot el país no s'acaben de posar d'acord i malgrat la insistència per part dels promotors de la qualitat del seu producte, dóna la sensació que és més l'ímpetu dels consumidors i de la pròpia companyia que no pas un cúmul d'arguments sòlids que en justifiquin la seva compra. Fins i tot, una recent discussió en el sí de la cúpula directiva de Révolution ha fet créixer el desconcert dels usuaris de bosses de tot el país.

Serà Révolution capaç de capgirar el rumb, postular-se com un competidor ferm al mercat i atraure més compradors de Louis Vuitton i Chanel, o d'altra banda, esdevindrà una marca secundària i s'estancarà en la lliga del mercat gris de tristes imitacions? Caldrà veure les noves estratègies que l'empresa posarà en pràctica per convèncer el nombre creixent d'escèptics; de moment, encara és una incògnita per desvelar si el controvertit dissenyador Jan Drzwi entrarà a formar part de l'equip de disseny de la companyia, diuen que ell té la clau perquè les bosses de Révolution tornin a estar plenes d'il·lusió.

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.