10 de març 2010

Campus Accidentat

Miquel
Aprofitant l'embranzida d'aquest aparent estat de caos degut a la neu, que es percep des de la distància, en el que es troba sotmesa Catalunya, voldria compartir una sèrie d'esdeveniments que també han sacsejat el campus de Winthrop durant aquests dos primers mesos i escaig de semestre.

Per començar, aquest semestre ja ha nevat, ni més ni menys, que quatre vegades. A Carolina del Sud és habitual que hi nevi un cop cada parell d'anys a tot estirar. Les tres primeres nevades van coincidir en tres divendres consecutius i totes van començar al capvespre. Aquesta precisió temporal quirúrgica va impedir que durant gairebé un mes els estudiants poguessin sortir durant el cap de setmana i es quedessin a l'habitació o a casa. El dilluns, però, qualsevol rastre de neu ja s'havia esvaït i tothom tornava a classe religiosament. Diversos professors ja han comentat que la mitjana de notes als exàmens parcials ha sigut notablement més elevada que la de semestres anteriors. Curiós i innovador sistema educatiu. La última nevada, motiu de joia i alegria per a tots, va caure la nit de dimarts a dimecres ara fa set dies; dimecres no va haver-hi classe, i en certa mesura molts es van sentir recompensats per tres caps de setmana d'aïllament dominical.






Divendres passat, l'equip de bàsquet va guanyar la final del campionat de la Conferència contra l'etern rival, Coastal Carolina. Com que no tenim equip de futbol americà els de bàsquet són els que tenen més repercussió mediàtica i el partit fou emès a ESPN per tot el país. La nit del divendres molts estudiants van anar al bar que hi ha prop de la universitat a esperar l'arribada dels jugadors. Abans de sortir a celebrar-ho, però, i un cop hagueren tornat, els jugadors de bàsquet van tenir la fabulosa idea de brindar amb xampany a les dutxes del vestidor esmicolant ampolles i copes per tot arreu. Us imagineu qui comparteix les dutxes amb l'equip de bàsquet? Els darrers quatre dies hem hagut de caminar mig despullats corredor avall per anar a les dutxes d'un altre vestidor del Coliseum. En qualsevol cas, no cal dir que la celebració aquella nit fou força grossa.






L'últim fet extraordinari succeït al campus ocorregué fa tot just tres dies. Una intensa fumera grisosa sorgia del bell mig de la universitat dissabte a la tarda. Consternats, cada vegada eren més els curiosos que s'apropaven al lloc dels fets. Des de la residència, jo en tenia una vista privilegiada. No gaire més tard començaren a baixar camions de bombers i policies fent brogir les sirenes per totes bandes, i ben aviat una capa grisa es va estendre abraçant el campus i rodalies. Owens, l'edifici més nou de tots els de Winthrop s'havia incendiat i els firemen locals van haver de treballar de valent tota la nit i fins diumenge a la tarda per apaivagar completament el foc. Ahir dilluns, totes les classes es van cancel·lar perquè s'havien de reubicar les assignatures impartides als edificis afectats. Avui ja hem tornat a classe, però el desconcert a certes hores del dia ha sigut evident: carrers tallats, edificis tancats, modificació d'horaris...




Lentament tot sembla tornar a la normalitat. Tot i la desgràcia de l'incendi no s'ha hagut de lamentar cap desgràcia major, i aquest sentiment d'unió i camaraderia que s'ha instal·lat en la majoria d'ànimes que pul·lulem pel campus no ofereix cap mena de dubte, tots plegats ens en sortirem endavant.

5 Comentaris:

  1. Aquells que modifiquen el temps de la Xina que comentaves en un post anterior apareixen per tot el món per controlar el temps i ara volen que nevi.

    Enhorabona a l'equip de bàsquet.
    Adéu!

    ResponElimina
  2. Com envejo les infraestructures de les universitats americanes: els seus pavellons, les seves residències... ho envejo molt. Quina sort tens Miquel de tenir-ho. Aprofiteu-ho molt crack que ja et queda menys.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Neu, foc... res que un campionat de bàsquet no pugui superar! Enhorabona per la part que et toca (ho sé, tu no jugues, però bé hi comparteixes campus, no? :)

    ResponElimina
  4. Quin desastre.. menys mal que tot ha tornat a la normalitat..


    M'agrada el nou format del blog!

    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. @ Albert
    A l'equip de bàsquet l'han destrossat a la ronda prèvia dels nacionals. Potser no valia la pena tanta celebració...

    @ Jordi
    Les instal·lacions són impressionants; i perquè no has vist el camp de futbol!

    @ Ferran
    És veritat que hi ha un sentiment molt identitari a la majoria d'universitats. Tothom se n'alegra quan el seu equip guanya.

    @ Dany
    Ara estem de vancances una setmana i estan aprofitant per deixar-ho tot en ordre un altra cop.

    Gràcies pels comentaris!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.