01 de març 2010

Lladres 2.0

Miquel
Les anomenades eines 2.0, que ara estan tan de moda, tenen infinitat d'aplicacions i usos per a millorar les comunicacions i els fluxos d'informació arreu del món. No és difícil imaginar-se fins a quin punt han calat aquests elements interactius dins la societat observant els milions d'usuaris de tots els indrets i racons dels cinc continents que ja acumulen aquestes xarxes. De fet, si Facebook fos un país seria el tercer més poblat, que es diu ràpid.

Entre aquests centenars de milions, però, no tothom busca la fruïció personal o el gaudi que busquem la majoria. Obeint aquest patró tan humà que ens diu que sempre ha d'haver-hi una quota d'oportunistes malparits que es beneficia de la bona voluntat de la resta, les xarxes 2.0 també són un cau de potencials delinqüents i transgressors.  

La realitat és que la quantitat de mala fe que campa, o navega, per la xarxa és força considerable. Fa cosa d'una setmana, llegint al Huffington Post, un curiós titular atreia el meu interès. "Els usuaris de Facebook i Twitter podrien trobar-se amb increments a les seves assegurances". 

Anem a pams. El Twitter és una d'aquestes xarxes tan populars que es troben en ple creixement exponencial. Aquesta peculiar xarxa social ha creat, desenvolupat i implantat el concepte de microblogging a Internet, i tot i que al principi, com a moltes altres persones, a mi tampoc m'acabava fent el pes, al final li he trobat el què i m'he acabat unint a la llarga llista de "twittejadors".


El cas és que el Twitter també incorpora una petita opció anomenada geotagging que permet als usuaris identificar les coordenades des d'on hom "twitteja" i localitzar-lo geogràficament. Bàsicament, aquest mecanisme permet a tothom que ho desitgi saber on et trobes en aquell precís instant, i ja han aparegut els primers casos on s'ha relacionat el robatori en algun domicili amb els comentaris que el propietari ha publicat al Twitter. Les companyies asseguradores, que tampoc s'estan per gaires romanços, ja han fet arribar la seva advertència.

Aquests exemples sempre van bé per recordar que tots els progressos tenen els seus inconvenients; i, dins d'aquesta bogeria mundial amb les xarxes socials, mai va malament tenir una mica de cura i procurar protegir la  intimitat de cadascú. Al final, què ens queda si ens ho ensenyem tot a la xarxa?


5 Comentaris:

  1. Hola Miquel!
    Tota innovació te dues cares: la positiva i la negativa.
    Salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  2. L'ésser humà té una gran habilitat en trobar mals usos en aquells invents que en teoria han de comportar grans guanys i beneficis per a tots. Una pena!

    ResponElimina
  3. M'ha agradat el post. L'he trobat molt interessant i aportes dades quie no coneixia en absolut. Facebook el tercer país més poblat del mon?Les companyies volen pujar les primes de les pólisses? En fi internet pot ser una font de problemes i mal de caps...saludus:)

    ResponElimina
  4. @ Sílvia
    Tens raó, normalment però, la cara positiva té més pes que la cara negativa.

    @ Albert B. i R.
    La vella quota. Sempre hi haurà algú disposat a aprofitar-se dels demés.

    @ Noctas
    Serà molt interessant veure com evoluciona tot aquest tema i si ens afectarà algun dia a casa nostra.

    ResponElimina
  5. Osti, Miquel, és excel·lent l'intercanvi "epistolar" que ens ofereixes, extret del Facebook d'alguna bocamolla. Sigui real o inventat (ja sabem com van aquestes coses avui dia), m'he fotut un fart de riure :-)))

    Com a Noctas, m'ha encantat la dada que FB seria el tercer país més poblat del món, cas de ser-ho. Post molt interessant.

    PS: Odio Twitter; hi sóc i el faig servir només per "anunciar" cada post nou que escric, però a banda d'això, no li trobo cap gràcia, la veritat.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.