22 de març 2010

Petits Canvis

Miquel
Iniciar-se en el món dels blogs és ben bé com aprendre a caminar. Al principi, vas fent tentines i no saps ben bé on vas, ensopegues, et caus i t'aixeques, encabat per tornar a caure. A poc a poc aprens que per molt que t'ho puguis pensar la Catosfera, o la comunitat blogosfèrica a la que pertanys, no gira al teu voltant, i que tu només ets un petit satèl·lit orbitant al voltant d'aquesta gran estrella intangible. I aquí és on se m'esdevingué la primera realitat del món blocaire: Ets tan sols un més.

No fa gaires dies llegia una breu reflexió, en un blog que parla d'altres blogs, sobre l'èxit. A l'escrit s'hi plantejaven diverses qüestions compromeses a nivell reflexiu: Què és (l'èxit)? Quan pots dir que has triomfat amb el teu blog? Un any i uns quants textos més tard encara m'ho pregunto, però podria dir que he progressat més aviat poquet, i la resposta es manté distant, borrosa. Cadascú té les seves motivacions personals per posar-se a teclejar periòdicament allò que li vingui de gust. La teoria del cost d'oportunitat, però, ens explica que aquesta persona podria estar fent qualsevol altra cosa en aquest moment, però decideix escriure al blog descartant totes les altres opcions. I aquesta premissa econòmica també me l'hauria d'aplicar. Segona realitat: Els consumidors som éssers irracionals.

Encara segueixo buscant el camí que m'indiqui cap a on es dirigeix el Politburó i què em reporta. Quin és el meu objectiu? Què busco? Com comentaven alguns companys catosfèrics aquesta setmana, a voltes ho engegaries tot a rodar, i llavors és quan penso "a qui vols enganyar amb això del Politburó?". Al capdavall, la blogosfera no deixa de ser el gran món de les mentides i perdre-hi el temps és una bestiesa. Però més tard me'n refaig, i acabo pensant que ben mirat tot plegat (futbol, política, literatura, amor... vida?) és una gran mentida i que per enganyar-se a un mateix millor fer-ho amb alguna cosa productiva i ben sana com ara escriure. Tercera realitat: Ets un col·laboracionista com qualsevol altre.

La utilitat final d'aquesta espremuda neuròtica, producte d'un tenesme blocaire, és incerta. El professor de física d'ESO em deia que a vegades la millor fórmula és provar i seguir provant combinacions diverses fins que els números quadren. Així que provo; canvio el format de bloc i li intento donar un aire diferent, tampoc sé quin, però diferent. Les mentides seguiran sent les mateixes, però qui sap si ara seran més creïbles. Desitjo que us agradi.

10 Comentaris:

  1. felicitats pels canvis. Són un veritable encert. I, tens raó: amb això dels blocs no se n'acaba d'aprendre mai.

    ResponElimina
  2. Doncs t'ha quedat molt bé, molt professional! :D Jo el meu el volia passar a Wordpress i canviar-lo una mica d'aspecte... Al juliol el meu ja farà 4 anys, amb més o menys regularitat, ara està una mica aturat perquè el fi de carrera no em deixa veure-hi clar.

    L'èxit d'un blog? És que el seu autor tingui alguna cosa a explicar i que aprengui a la vegada dels qui el llegeixen :)

    Molts ànims Miquel, i molt èxit amb el Politburó, que estic segura que tens molt a dir! Que això és com el camí cap a Ítaca!!! XD

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    Bon canvi. El món dels blocs és molt curiós i el seu "èxit" encara més. Què entenem per èxit? Pot tenir molts significats, tants com la motivació que porta a obrir un bloc i el que esperem d´ell.
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  4. Miquel, jo que et vaig veure com evolucionaves des del principi del teu blog, discrepo amb tu en el sentit de que no has evolucionat. Has evolucionat i molt! i el fet es tradueix en la quantitat de gent que et segueix el bloc (hom, per exemple). No deixis de "politburejar-nos" ja que els teus escrits ens ajudes, almenys a títol personal, a entendre noves coses que abans no entenia o bé desconeixia.

    ResponElimina
  5. @ Albert
    Un aprenentatge constant, tens raó.

    @ Esther
    Vaig provar fins a 15 plantilles diferents i cap m'acabava de convèncer... Jo encara sóc molt lluny dels teus quatre anys, així que a poc a poc i bona lletra.

    @ Sílvia
    Tan curiós com incomprensible!

    @ Jordi
    Gràcies pel suport incondicional. Et regalaré una samarreta oficial del Politburó Capitalista! Fora conyes, merci crack.

    ResponElimina
  6. Els blocs són una eina més de la globalització. Hi ha una grandiosa quantitat d'informació impossible d'assimilar. Per tant cadascú ha d'escollir una mica que l'interessa llegir/escriure i què no.
    A part tens l'oportunitat de que coneguin la teva opinió sobre les teves inquietuts un cercle social molt més ampli.
    No et capfiquis en perquès que no porten enlloc. Tens uns seguidors que estan disposats a (perdre?) un temps tan valiós com el que (perds?) tu quan escrius al bloc. Éstic d'acord amb en Jordi, crec que el nivell ha millorat força, sobretot a nivell reflexiu. A petició personal trobu a faltar una mica de "carnassa" política pero vaja, potser que en xerrem quan estiguis per aquí.

    Salut Miquel!!
    Enric

    ResponElimina
  7. Ja et vaig dir que m'agradava el nou format. Escriure en un bloc jo m'ho prenc com un hobby, però visitar els altres blocs sovint em serveix per informar-me o per aprendre un munt de coses.
    Adéu!

    ResponElimina
  8. En primer lloc, m'agrada molt el disseny del blog. En segon lloc, crec que tens fusta d'escriptor, en el sentit que pots arribar a escriure en premsa escrita i digital i de fet si no m'equivoco ja ho has fet. La teva prosa és acurada, sense cap mena de grumoll que interferixi la lectura, sempre destaca la teva prudència i la teva correcció i mai llences demagogia a l'aire o et poses fet una fúria. En el meu cas el blog es una forma de diarrea i tinc molt clar que no és res més que això. En el teu crec que podria ser una forma d'arribar a la premsa. Això si ho vos, tu, perquè de ben segur tens altres objectius igual d'interssants....saludus crcak!

    ResponElimina
  9. El blog molt ben dissenyat.
    L'escriptura molt clara i l'ortografia gairebé impecable. Una mala ESO (com a model, diuen) es compensa amb una bona educació familiar, suposo. Més de ciències que de lletres, diria ( com a compliment d'un de lletres) Salut i força.

    ResponElimina
  10. @ Enric
    Aviat tindrem "carnassa". A veure quan comences tu el teu bloc i així jo també puc opinar. Jo ja he pensat un títol i tot... Una abraçada!

    @ Albert
    A mi també em passa això que dius, a vegades els blocs són el meu principal mitjà d'informació.

    @ Noctas
    Gràcies per tots els elogis, de veritat. Com dic a l'escrit, no tinc ni idea sobre a on va el blog, però tot allò que arribi benvingut serà.

    @ Jaume Sanz
    Per sort, tan a nivell escolar com a casa el nivell educatiu ha sigut inmillorable (i exigent). L'educació sempre ha sigut una prioritat. I sí, suposo que una mica més ciències... Salut!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.