08 d’abril 2010

Diumenge de Pascua

Miquel
Diumenge de Pascua, sóna el despertador a dos quarts de nou. Esmorzem. A les nou en punt sortim de la universitat i anem cap a ciutat. El Time Warner Cable Arena de Charlotte és el nostre destí, el pavelló on hi juguen els Bobcats de la NBA. Un escenari magnífic, inaugurat fa tan sols cinc anys, amb una capacitat per a vint mil persones i escaig. A més a més, ara que l'equip a deixat de ser una banda i es troba en zona de playoffs la ciutat s'ha volcat totalment amb el bàsquet.

Es força aviat i fa bo, només un bunyol de nata i una brisa fresca primaveral que acarona les galtes, com si els cels també celebressin l'efemèride de la resurrecció de Crist. Baixant per l'avinguda que duu al pavelló ja es sent el bram de l'equip de so i la gent s'amuntega a l'entrada principal, on espera ser escanejada pels membres de seguretat.

Un cop a dins, una musica potent t'abraona i un munt de voluntaris s'ofereixen per guiar-te fins a la teva localitat. Pancartes aquí i allà, totes amb proclames positivistes, omplen el trajecte fins als seients. La posada en escena impressiona: canons de llum, efectes de so i musica a tot drap, animació a peu de pista, i a les pantalles gegants del pavelló s'hi veu un compte enrere al que li queden dos minuts de vida.

Finalment el marcador arriba a zero i, per un segon, tot s'apaga; silenci. De cop, unes altres pantalles enormes s'iluminen a l'escenari que hi ha a peu de pista i apareix la silueta d'un grup de rock que comença a tocar amb l'energia d'un moviment sísmic: Comença la missa. Bones Pasqües.

7 Comentaris:

  1. Hola Miquel!
    Una peregrinació que bé podria ser esportiva (dit amb tot el respecte)
    salutacions
    Sílvia

    ResponElimina
  2. Carai, Miquel, quin començament de diumenge de Pasqua més mogut!

    ResponElimina
  3. Les misses podrien ser més originals i incloure partits de bàsquet i fins i tot un concert de rock. Quina sort, m'agradaria veure un partit de la NBA! Bé abans hauré d'acomplir el meu somni d'anar a USA!

    ResponElimina
  4. Jo també opino com tu Noctas. Un dels meus somnis és anar a un partit de la NBA, si pogués ser al Celtic Garden, però clar primer hauríem de poguer anar als EUA. No saps, Miquel, quina enveja em dónes cada cop que expliques les teves peripècies pel "Nou món".

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. @ Sílvia
    Bé, l'única cosa "esportiva" va ser l'escenari on es feia la missa. :)

    @ Ferran
    Tot el dia va ser mogut! Més tard vam anar a cel.lebrar la Pasqua casa d'una família i vam "ajudar" als nanos a trobar els ous que havien enterrat per tot el "backyard". No tenien tortell...

    @ Noctas
    El diumenge vam anar a missa, com que era Pascua es va fer un esdeveniment especial al pavelló dels Bobcats. No hi havia cap partit de la NBA ni res per l'estil, i la música forma part de la missa. Es tracta d'una forma molt més innovadora i "comercial" de promoure la fe, però estic segur que si el catolicisme reaccionari europeu hagués evolucionat en una línia similar, el cristianisme a Catalunya i a Espanya tindria molts més adeptes, sobretot entre els joves. Mira el vídeo i entendràs el que vull dir.
    PS: Les persones que es capbussen a l'aigua s'estan batejant.

    http://www.youtube.com/watch?v=ZZ-NeKAPouM

    @ Jordi
    He tingut la sort de poder anar a uns quants partits de la NBA, però com anar al Camp Nou no hi ha res. Per cert, 11.000 persones combregades per una missa també impressiona bastant. Si pots, mira el vídeo que li he recomanat a en Noctas.

    ResponElimina
  6. Una missa molt especial. Si aquí fos així, possiblement força gent s'hi animaria. Almenys aquests concerts no malmeten la gespa, més que res perquè no n'hi ha...
    Adéu!

    ResponElimina
  7. A les terres de l'Ebre tenen el pare Jony, que crec que ja té un disc: http://www.3cat24.cat/noticia/612165/baixebre/El-Pare-Jony-celebra-una-missa-rockera-a-la-catedral-de-Tortosa :)

    Però, em fa la impressió, que als Estats Units, tot es magnifica, com una Triple Whopper... Aprofita moltíssim l'experiència, Miquel, i ens vas explicant... :D

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.