18 d’abril 2010

Sentència Inabastable

Miquel
En aquest exercici diari, que ja he comentat d'altres vegades, consistent en mantenir-se informat de l'actualitat política i social del que passa allà d'on sóc, poques vegades m'he trobat amb un tema que acapari tantes opinions i reaccions com la no sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya.

Personalment el que em sembla més greu de tot no és que el veredicte final arribi o no arribi, o que s'especuli sobre l'estripall final que facin les tisores constitucionalistes. Des de ja fa forces anys, el més greu de tot és que Espanya qüestioni la voluntat d'un grup de gent, que resulta ser una nació diferenciada, a decidir lliurement el seu futur i com decideix organitzar-se jurídicament. Em resulta irrellevant el fet que es tracti d'un Estatut (ja d'entrada esquinçat) o d'una llei sobre els processos d'esterilització de la llet semidesnatada a la Vall d'Aran, per dir alguna bestiesa. El fet de retocar una coma en qualsevol text legal aprovat per un ens representatiu d'una nació, com és el Parlament de Catalunya, demostra al meu entendre que, en primer lloc, la potestat d'aquesta institució és limitada i vulnerable a la capacitat i voluntat interpretativa d'un altre òrgan superior com és el TC, i en segon lloc, estableix un precedent perquè futurs episodis on l'escenari polític derivi cap una situació similar, el TC pugui usar l'exemple de l'Estatut per legitimar el seu dret a la modificació.

També hi ha els que diuen que la Constitució és inviolable i així serà perquè es va votar i el resultat fou afirmatiu. Ara bé, dues preguntes; en quin context es va votar? Sortint de 40 anys de dictadura i repressió, una Carta Magna neolítica hagués obtingut un suport semblant. Qui va votar, o més específicament, qui no va votar? D'entrada jo i milions d'altres que mai hem conegut la dictadura, ni la transició, ni res associat amb tots aquests períodes foscos d'una història ja de per si obscura. Un simple càlcul cronològic ens explica com la gran majoria de la població espanyola mai es va manifestar a les urnes en relació a aquest text. Fins quan haurem d'esperar?

Les lleis representen la manera de percebre el món i la interacció de les persones amb el mateix en un període històric determinat. Així, les lleis romanes no servien per als temps medievals, de la mateixa manera que els nostres governants no s'aprofiten del "dret de cuixa". Quan una nació aprova un text i llur acceptació roman a l'espera que un altre òrgan la validi és que alguna cosa falla. No seria convenient, amb els temps que corren, que precisament ara ens quedéssim encallats en la història.

15 Comentaris:

  1. Estic d'acord amb tu amb això que expliques que la gran majoria de la població espanyola -els d'avui- no van votar aquest text. Allà continua, al Congrés dels Diputats, en una urna de vindre inamovible i inalterable.

    Jo ja n'estava segura que no s'acabaria aprovant. No tinc clar si serà abans de les eleccions catalanes o després, però al voltant d'aquest eix temporal. I, de fet, tampoc no ha sorprès a ningú la no-sentència i la no-fumata blanca. És més, el debat estatutari ja s'ha diluït, deien al programa de'n Jordi Basté el matí de divendres. Interessa que ens cansem del debat a Catalunya? No sé exactament a què estan jugant, però sí que és joc brut.

    ResponElimina
  2. Espanya repeteix, malaltissament, el mateix argument un cop i un altre: la Constitució ja es va votar, el poble va dir sí i -s'itueix que volen dir- una cosa sagrada no es toca.

    El teu post és impecable, Miquel. No només cap constitució no és "sagrada", és que a més una bona part dels ciutadans de l'estat no la vem poder votar. Sembla impossible que una obvietat com aquesta pugui intentar ser discutida per part de tants salvadors de la pàtria.

    A la Constitució, les modificacions que els calgui; i a les institucions com el Parlament, el respecte que se'ls deu. Com als mateixos catalans!

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    El que penso del TC no es pot escriure. Podria tenir problemes legals...
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  4. Tens raó, ja va sent hora que se celebrin uns comicis per decidir això de la Constitució. Fins aleshores, tot el que es decideixi fer a Catalunya no serà del tot vàlid.
    Adéu!

    ResponElimina
  5. La metròpoli mai farà les lleis a favor de la colònia. Espanya mai farà cap llei a favor de Catalunya. Cal, doncs, deixar de ser Espanya per tenir lleis justes

    ResponElimina
  6. Pel que tinc entès hi ha un bon merder amb la mort i no substitució d'un dels membres del TC. També es veu que sis o set acaben el seu període en aquest tribunal i també s'haurien de renovar les seves posicions. És tan complex el problema, i és tan fàcil perdre-s'hi... només espero una sentència, ja no dic quan.

    ResponElimina
  7. Tot plegat és un problema de base democràtica. Els dirigents polítics espanyols els espanta aquesta paraula, i més quan es tracta de qualsevol assumpte que afecti a Catalunya. El silogisme del Quico Ventalló ho deixa prou clar.

    ResponElimina
  8. @ Esther
    Jo crec que ho tenen calculadíssim. Ja saben el que faran amb l'estatut, simplement ho anunciaran quan menor sigui l'impacte de la sentència, així no passarà res gros i tot seguirà igual.

    @ Ferran
    Gràcis Ferran, precisament l'Alícia Sanchez-Camacho sortia avui s TV3 amb la mateixa cançoneta de la Constitució i que també la van votar els catalans.

    @ Sílvia
    A vegades per evitar problemes és millor estar callat...

    @ Albert
    Em sembla que la reforma de la Constitució ens queda lluny, lluny...

    @ Quico Ventalló
    Un cop quedi demostrat que la nació catalana i la espanyola sota el sistema jurídic actual són incompatibles, tal com diu l'estatut, em pregunto quins seran els arguments des de Madrid.

    @ Jordi
    Fan la viu-viu tant com poden i, marejant el personal, ja són gairebé quatre anys...

    @ Albert B. i R.
    d'acord amb tu i en Quico. La democràcia que espanta. Aquest seria un bon titular.

    ResponElimina
  9. Espanya no té solució...
    La bona notícia és que a la pròxima anirà la vençuda. Els magistrats conservadors faran una bona sentència que destrossarà aquest estatutet i arribarà el moment en que tothom, sobretot tots els partits, s'hauran de mullar i decidir quin camí agafen.

    ResponElimina
  10. Nano! les vacances de conya, llàstima del mal temps i alguna historieta que ja t'explicaré... avera si et deixes veure més per les xarxes socials eh! jaja, una abraçada... tot bé¿

    ResponElimina
  11. Jo espero amb delit el gran moment. Patètics els intents per renovar el TC! No se´n adonen que això és igual? No és un problema jurídic, és un problema polític i els senyors de CiU sembla que encara no se´n han enterat (dels sociates i la crossa non comment); ara volen fer de pont entre el PSOE i PP!!!! Jo flipo...Amb Ecspanya ja no hi ha cap solució ni pacte possible, que no segueixin enganyant al poble.

    ResponElimina
  12. És que aquest, el de Camacho, sembla ser l'únic "argument", repetitiu, ridícul argument, dels espanyols. És agobiant sentir-los, una vegada i una altra, dient les mateixes estupideses. Déus, quin país!

    ResponElimina
  13. fa un any, vaig fer un petit estudi que algú amb més temps i millor organització hauria d'ampliar:

    D'una passada ràpida per Idescat, descobreixo que ara mateix hi ha a Catalunya aproximadament 1.200.000 joves en edat de votar, que ni tan sols havien nascut en el moment del referèndum. Hem d'afegir unes 1.500.000 persones que sí havien nascut però que no podien votar perquè eren menors d'edat electoral, entre ells jo mateix. He de recordar també, que han mort més d' 1.000.000 de persones que sí van poder votar en aquell referèndum. Entre els que sobrevieun, hi ha una part que va votar que NO. I hem sumar el joves que d'aquí al referèndum accediran a la majoria d'edat (i restar els qui no hi arribaran).

    Què us fa pensar que no guanyarem?

    ResponElimina
  14. disculpeu, em referia al post anterior, al referèndum per la Constitució Espanyola de 1978

    ResponElimina
  15. @ Home del Sac
    Doncs sí, sembla que el millor que pot passar és que ens tombin l'estatut. Tot; sencer.

    @ Jordi
    A l'escrit d'avui (29/04) intento explicar una mica aquesta absència.

    @ Gos Gànguil
    La renovació només servirà per justificar un cop més aquest òrgan obsolet, i allargar un procés amb un desenllaç sabut.

    @ Ferran
    Al meu entendre, ja fa anys (des del famós "apoyaré") que no ens podem creure cap argument ni promesa ni solució que ens arribi d'allà.

    @ Jaume Sanz
    Ja es va dir en el seu moment, crec que va ser Pasqual Maragall i un pèl tard, que hauríem aconseguit més maquillant uns quants articles de la Constitució que no pas redactant un nou estatut. I vet-ho aquí.

    Gràcies a tots per les opinions!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.