27 de maig 2010

Desafecció

Miquel
Macià Alavedra, Lluís Prenafeta, Bartomeu Muñoz, Pascual Vela, Manuel Dobarco, Luís "Luigi" Garcia, Francisco Correa, Francisco Camps, Luis Bàrcenas, Guillermo Ortega i la seva esposa, Gema Matamoros, Álvaro Pérez, José Bono... El degoteix de noms és incessant. Ja fa uns mesos que algú s'està dedicant ha aixecar velles estores, i tota la pols que hi havia s'està removent amb el conseqüent tuf de podrit. Sí, tots són innocents fins que es demostri el contrari, però si fins ara es deia que "Barcelona és bona quan la bossa sona", almenys per uns quants, potser haurem d'engrair la dita i afegir-hi l'àrea metropolitana.

Després ens preguntarem i debatrem tots plegats les causes de la desafecció política i buscarem mil excuses i els seus mil corresponents culpables. Es tallaran caps, es farà una purga amb el vist-i-plau de ses personalitats més il·lustríssimes i tornarem a començar una altra legislatura, com si res. Observo, mig escandalitzat, que Espanya es situa al lloc 32 del rànking mundial del CPI (Índex de Percepció Corruptiva) amb una puntuació de 6,1 sobre 10. Només en un any l'estat espanyol a baixat 4 dècimes i 4 posicions en aquesta representativa classificació. Serà una eventualitat anual o ens trobem davant una tendència a la baixa? De passada, aprofito per anotar que els altres porquets europeus, els PIGS, curiosament es troben en una situació similar o pitjor. Portugal el trobem tres llocs per sota Espanya, posició 35; Itàlia a la posició 63 i Grècia a la posició 71 amb una paupèrrima puntuació de 3,8.

Més. Avui, de casualitat, he enganxat la intervenció del diputat Jordi Turull de Convergència al Parlament, més enllà d'un discurs al meu parer força dramàtic ha deixat anar unes dades bastant impactants. Poc després d'anunciar-se la retallada del 5% al funcionariat que tan rebombori està creant arreu del país, Turull esmentava com el sou del director de l'Idescat i del director del CEO no només no ha baixat sinó que ha augmentat considerablement; assolint fins i tot les sis xifres en un dels casos, si no ho recordo malament. Desafecció?

Sort en tenim dels pegats de Zapatero. Ara, a part dels pensionistes, els joves, els funcionaris i les noves mares, i hem d'afegir els rics més rics, que també hauran de pagar els plats trencats d'aquesta deficient "gestió" econòmica, perquè "política" econòmica encara han de demostrar que en tenen alguna. Sort, també, d'en Duran i el seu grup parlamentari a Madrid que ha decidit prorrogar el desconcert i la disbauxa política atorgant al PSOE una altra oportunitat per seguir al capdavant del govern tot i haver-se demostrat sobradament incapaços. Ja ens explicarà Duran algun dia què li ha ofert el PSOE a canvi, o no; coses que dèiem de la transparència.

La solució, intentant ser constructiu, sembla complicada. Si la fuita que ha donat llum a les corrupteles estatals: Gürtel, Pretòria, etc, no acaba aviat sembla evident que tots els partits acabarant ben enmascarats per la pols que surt dessota la catifa. La solució, deia, només s'aconseguirà amb una legislació més exigent i dura, i qui sap si ja no només es tracta de tallar quatre caps, com deia al principi, sinó de ser valents i assumir que és hora d'iniciar un relleu generacional a molts nivells administratius.

8 Comentaris:

  1. I si a més es condemna un dels jutges conegut precisament per la seva falta de "nòvies"... quin exemple que donem.

    ResponElimina
  2. Hi estic d'acord, sobretot amb les solucions que proposes.
    Adéu!

    ResponElimina
  3. Epppp nou llibre de Sanchis sobre Prenafeta i la seva innocència i el suposat linxament al què va estar sotmès. La deafecció tb la creen els mitjans de comunicació quan crucifiquen algú que presuntament és innocent.
    Abrazus!

    ResponElimina
  4. El canvi estructural és la única resposta possible. El que passa, és que els polítics -que teòricament l'han de liderar- són als qui menys els interessa iniciar-lo. Les solucions del govern per fer front a la crisi econòmica tenen tan sentit com comparar el porc amb la velocitat.

    Molt de gust, t'aniré llegint!

    *Sànset*

    ResponElimina
  5. Sobre el que comentes d'en Duran. Tú que hauríes fet?. Deixar caure el govern?. No hagués estat pitjor?. El que falta en aquests moments és precisament una nova convocatòria d'eleccions generals?. No sé. Tinc els meus dubtes....Si CIU hagués votat NO, no ens hauríen acusat de nou de fer el joc al PP?. Carai, és difícil fer de CIU. I la gent que s'autoproclama d'esquerres? No li van fer el joc al PP? ....què en penses?. La meva opinió és que el vot d'en Duran ens ha donat aire, però en qualsevol cas em queda el dubte de que calia fer realment. Neus

    ResponElimina
  6. @ Jordi
    La justicia tampoc es salva de tenir les mans netes...

    @ Albert
    Doncs esperem que arribin aviat! :)

    @ Noctas
    Quan més mitjans hi ha més dificil és saber què és el que està passant de debò, és com allò de dur dos rellotges.

    @ Sànset
    Estem d'acord sobre el canvi estructural, i si no s'inicia és perquè ningú no vol renunciar a la seva còmode posició. L'estatisme ha de ser exasperant per aquells joves polítics que volen demostrar la seva vàlua.

    @ Neus
    El govern no hauria d'haver caigut en cap cas perquè si el PP fos un partit amb un vertader compromís pel seu país, Espanya, hagués estés la mà a en Zapatero ja fa temps per col·laborar en sortir de la crisi plegats. En comptes d'això, es dediquen a mantenir una política destructiva contra el govern que l'únic que fa és posar més llenya al foc i intentar treure rèdit electoral de la crisi. Crec que el sentit del vot d'en Duran aquell dia es va veure totalment condicionat per la manca de sentit d'estat del PP. Doncs no hauríen de ser els nacionalistes perifèrics els que salvessin el govern central; ara bé, si això es fa pensant en les futures autonòmiques ja és una altra cosa...

    Gràcies per les aportacions!

    ResponElimina
  7. I això no ha fet altra cosa que començar! Amb el cas Millet, alts càrrecs de l'Ajuntament barceloní i el propi Conseller Castells s'hi han vist emmerdats. Crec que no ens podem fer ni la més mínima idea del que deu haver-hi.
    Amb tot, és la nostra responsabilitat canviar els coses. És tan senzill com no tornar-los a votar i apostar per opcions que proposin un canvi de veritat. Passarà?

    ResponElimina
  8. Hola Miquel!
    Només al lloc 32??? encara hi han possiblitats de pujar ;)
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.