25 de maig 2010

Motivacions

Miquel
Allò que ens empeny cada dia a llevar-nos, a competir, a ser millors; a ser els millors. N'hi ha de tots tipus: començant per les de supervivència, ambició, orgull, fama, riquesa, èxit o familiars, passant per altruistes, filantròpiques i acabant per les venjatives i destructives, que també hi són. Cada cop tinc més clar que les motivacions que comparteixen els components d'una societat són uns potentíssims indicadors que defineixen molt acuradament el comportament i el tarannà del col·lectiu en qüestió.

Penso en companys generacionals, en les seves aspiracions i els seus objectius personals; què volen fer, què persegueixen? En totes aquestes fites que esdevindran els èxits i fracassos del dia de demà, així com els èxits i fracassos d'avui són producte de motivacions perseguides durant anys per altres. En un món de recursos limitats fins i tot les motivacions s'apareixen més aviat escasses i la mera perpetuació de l'existència s'estableix com una realitat palpable i acceptada. M'agrada visualitzar el concepte de "societat corrompuda", i no perquè em produeixi cap satisfacció, tot el contrari, però si que em permet definir amb la màxima exactitud que m'és possible l'apreciació personal que tinc de l'ambient actual. Corrompuda perquè ens trobem davant uns greus problemes estructurals que posen i posaran en perill l'equilibri i l'evolució que com a societat hem establert amb el pas del temps.

Ben mirat, el principal problema neix encara un pas més enrere: la transmissió dels valors elementals. Aquí sí que hi trobo una profunda crisi. Ens trobem en un període crucial on per primera vegada en segles les generacions que pugen rebutjem frontalment uns valors ben arrelats que han caracteritzat la nostra manera de fer i la nostra percepció del món. Arreu t'adones de la mancança de cordialitat, bonhomia, respecte i disciplina, però també de tolerància, ambició, sacrifici i perseverància. De fet, considero que es tracta d'una crisi social perquè algun dia tots nosaltres serem adults i aquests valors tampoc els sabrem ensenyar als que vindran darrere; i a l'escola, que també ha de col·laborar en aquesta tasca transmissible, aquests valors semblaran antiquats perquè la societat ja farà temps que els haurà abandonat, i així, a la llarga ells també ho deixaran córrer.

En parlo, de valors, perquè són precisament aquests que esmentava, d'entre molts altres, els principals instigadors de les motivacions que ens empenyen als joves a obrir els ulls cada dia i seguir endavant. Si falla aquesta transmissió, que al meu parer ja fa temps que es demostra inefectiva, les motivacions desapereixen, i sense motivacions la nostra societat es converteix en un ens passiu i degradat on, com deia, els objectius no van més enllà de la frívola perpetuïtat dels dies. Un conformisme recalcitrant s'està gestant en tota una sèrie de generacions que tindrà el seu impacte en un futur no gaire distant. Comencem a exigir-nos i albirem de nou cotes més elevades, no fos cas que ja haguem fet tard.

5 Comentaris:

  1. Esperem que aquestes cotes o objectius es puguin arribar a ser aconseguits gràcies al nostre esforç.

    ResponElimina
  2. Crec que aquests valors dels que parles s'han perdut una mica, sí, però a la llarga els acabarem recuperant.

    Aquí la gent viu el dia a dia i a veure què passa en el futur. Hi ha cops que no s'hi pot fer res, però sovint s'hi pot intervenir.
    Adéu!

    ResponElimina
  3. Hola Miquel!
    Valors? mmm...com no sigui pels diners fàcils. S´han perdut (o gairebé tots).
    Salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  4. Vivim en una societat extremadament individualista, en el mal sentit de la paraula. La gent no entén (o no ho vol) que forma part d'una comunitat i que, perquè aquesta funcioni, tots hem de posar el nostre granet de sorra mitjançant el nostre treball i esforç. Això, sumar-li la poca voluntat d'implicar-se en la millora de la societat en general. En canvi, molts s'encanten amb bajanades estil "Gran hermano o Sálvame". Què està passant?!

    ResponElimina
  5. @ Jordi
    Tot ho aconseguirem, n'estic segur.

    @ Albert
    Espero que sí, qui pugui que hi faci alguna cosa.

    @ Albert B. i R.
    No ho sé que està passant... Fallida total del sistema educatiu? Un país que no sap on va? Una societat perduda?

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.