30 de juny 2010

Última Parada

Miquel
Aquesta breu nota resultarà redundant a molts de vosaltres degut a la gran quantitat de companys blocaires que ja s'han referit al contenciós estatutari que ha acabat dilapidant el Tribunal Constitucional, tot i haver estar mutilat per primera vegada, ja fa forces anys, pel Presidente del Gobierno, i malgrat conjurar-se al famós apoyaré. En qualsevol cas, la via estatutària ha resultat morta i ara és l'hora de trobar alternatives.

Feia temps que s'ensumava, l'estatut no encaixa en el marc constitucional espanyol; i per bé que tothom estava esperant una sentència negativa de la caverna jurídica sembla que a tots ens ha agafat desprevinguts. Ja han aparegut les interpretacions de rigor de tots els colors polítics i, de tots, l'argument que em fa més gràcia és aquell que replica que al cap i a la fi el TC només ha tocat un 5% del text. Treu-li un 5% de les peces a un cotxe com podrien ser les rodes i observem si es mou gaire. El símil és força clar.

En un altre escrit vaig comentar que, de fet, considerava poc rellevant la sentència en sí mateixa. El que vertaderament està en joc és el dret a l'autodeterminació d'un grup de gent que resulta ser una nació. Em preocupa més aviat poc si ens prohibeixen aquest article o aquell altre, sinó la capacitat de subjugar la voluntat democràtica d'un poble sencer a favor d'unes lleis que a hores d'ara ja s'entenen foranes és, al meu humil entendre, el veritable problema.

Els catalans vam decidir el que volíem per a nosaltres; el que volíem tenir, el que volíem ser i com ho volíem aconseguir. I ens han dit que no. Reitero, la voluntat dels catalans no té cabuda dins de l'actual marc constitucional estatal, i aquest és un fet inadequadament obvi per Espanya. Arribats a l'última estació només ens queden dues opcions, baixar del tren o tornar enrere. És l'hora de ser valents.

14 Comentaris:

  1. Cada dia anem sumant individualitats a la causa, senzillament perque salta a la vista que això d'Espanya és el pitjor negoci (per a la butxaca i per a l'esperit) que podem fer els catalans. Penso que només falta algú que sàpiga canalitzar totes aquestes individualitats, i convertir-les en un clam poderós i incontestable.

    El símil del cotxe, encertadíssim. És exactament això.

    ResponElimina
  2. És l'hora de cridar als quatre vents aquella paraula que és la única que conforma el nostre camí: INDEPENDÈNCIA.

    El compte enrere ja ha començat.

    *Sànset*

    ResponElimina
  3. L'exemple que has posat de les peces del cotxe ho diu tot.
    Crec que a Catalunya sempre ha estat l'hora de ser valents, però mai ho hem acabat d'aconseguir.
    Adéu!

    ResponElimina
  4. Hola Miquel!
    quatre anys i els nostres polítics encara no tenen un pla conjunt d´actuació :(
    salutacions
    sílvia

    ResponElimina
  5. El símil del cotxe és molt encertat! I sí, patètic sentir tots els polítics dient que no tenen cap "pla B". Cal que els escombrem a tots. Són uns incompetents.

    ResponElimina
  6. Adéu Espanya!

    El problema és que els polítics continuen com si no passés res, o fent propostes que saben que no porten enlloc...

    ResponElimina
  7. El problema és que no hi ha una voluntat popular ferma de ser independents. Aquest és el cony de problema!

    ResponElimina
  8. Noctas, bastanta voluntat em penso que sí que hi és, però no és prou ferma o no hi ha qui la sàpiga aprofitar...

    ResponElimina
  9. Sí, ja era hora que ens toqués decidir què volem ser. Els espanyols ja ens han deixat ben clar què volen de noslatres.

    ResponElimina
  10. Gràcies a tots per les aportacions.

    ResponElimina
  11. Els espanyols ens "expulsen". No ens volen tal com som, ni ens voldran mai, ja siguin de dretes com d'esquerres. Aprofitem-ho!!! Unim-nos els de dretes i d'esquerres catalans i anem tots a una (si és que avui en dia és vigent encara això de dretes o d'esquerres)

    ResponElimina
  12. Has tocat el moll de l'os, que no és l'Estatut. El que aquí ha reventat escandalosament és la llibertat d'expressió, encara que s'exerceixi en l'estricta legalitat vigent. Ha quedat esmicolada la base del sistema democràtic.
    Això no és tan fàcil d'arreglar. Sempre, és clar, que parlem en termes democràtics.

    ResponElimina
  13. Gràcies a vosaltres també, Jaume i Dessmond, totalment d'acord amb els vostres comentaris.

    ResponElimina
  14. Exercici de memòria número 1: Quan l'Estatut fou aprovat pel Parlament de Catalunya alguna formació política reclamà unitat a l'hora de negociar amb Madrid. Quina fou aquesta formació?

    Exercici de memòria número 2: Un lider polític català negocià d'estranquis la retallada de l'Estatut. Quin fou aquest personatge?

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.