25 de setembre 2010

Precedents Econòmics

Miquel
D'entre totes les sortides culturals la que més em va impactar fou la visita a la Colònia Vidal a Puig-reig, Bages ja fa uns anyets. Em semblà fascinant el funcionament i l'estructura d'aquell poble/empresa que representava, d'una banda, un dels èxits més evidents de l'emprenedorisme que ha caracteritzat històricament als catalans i, d'altra banda, una organització empresarial única fruït d'un període històric i unes condicions de treball determinades. Eventualment les colònies a la riba del Llobregat, com la de la família Vidal, anaren desapareixent quan altres agents econòmics més competitius dins la indústria del tèxtil foren capaços de superar l'avantatge comparatiu inicial de les tèxtils catalanes. Tota una visió empresarial quedà obsoleta i les colònies deixaren de produir convertint-se en elements pòstums del ric llegat industrial del nostre poble.

Unes quantes dècades més tard, en ple segle XXI i ben entrada l'edat digital, un nou escenari social i cultural està donant peu a una revolució dins del món empresarial reinventant la interacció entre el treballador i l'empresa. Si antany foren les necessitats més bàsiques, fisiològiques, les que empenyeren als treballadors a viure i treballar a les colònies, les causes actuals d'aquesta evolució són clars exemples de les noves necessitats d'ambdós treballadors i empreses. L'elevat nivell d'exigència laboral combinat amb la potent demanda per la compaginació de la vida laboral amb la familiar condueix inevitablement al sorgiment d'estrès i la conseqüent reducció de la productivitat de l'assalariat. Era l'hora de trobar solucions.

Si bé les colònies tenien habitatges, botigues, escoles, esglésies i espais d'oci com teatres o biblioteques, convertint-les gairebé en nuclis autosuficients, les noves empreses punteres d'avui posseeixen campus que ofereixen botigues, restaurants, cafeteries, cinemes, sales de joc, guarderies, servei de rentat de cotxe, bugaderia, rocòdroms, classes de ioga, pilates, i la llista segueix. Ara els anomenen campus i el principal visionari d'aquest projecte és Google i el seu Googleplex.

L'empresa és al cap i al fi un dels sectors més dinàmics que existeix dins de l'economia. La competència salvatge obliga als grans jugadors a cercar noves maneres d'obtenir benefici marginal, i en els temps que corren, on precisament el capital humà és el més valorat dels recursos, les grans multinacionals s'espavilen perquè les seves unitats productives siguin felices, es sentin motivades i produeixin al màxim rendiment. Un concepte empresarial que anys enrere fou referència del nostre país reneix en una versió modernitzada per donar resposta a les demandes d'un dels sectors econòmics més competitius del planeta. Ara que sembla que el país es troba amb l'aigua al coll humils exemples com aquest em fan retornar l'esperança i creure que ens en sortirem. Ens reinventarem, per moltes traves que ens posin, i seguirem endavant. Com ja ha succeït tantes altres vegades.

4 Comentaris:

  1. Això corrobora encara més la teoria del Marxisme de l'apropament progressiu entre les classes.
    Tot i així no ens deixem enganyar. És ben cert tot el que has dit sobre l'empresa de Google, però només cal que mirem al nostre voltant,parlem amb els pocs coneguts que encara treballen, llegim els mitjans de comunicació, etc, per adonar-nos que la realitat és que les condicions de treball han empitjorat força. Més hores, menys remuneració, menys "poder" a l'hora de poder exigir els teus drets (Indirectament). En cap cas vull que se'm mal interpreti i no dic que la culpa d'això la tingui ningú en concret.

    Sense més ànims de crear polèmica només vull afegir que jo també crec que ens en sortirem Miquel, però ni avui, ni al 2011 com diuen.

    Enric

    ResponElimina
  2. Compte que potser anàvem a la mateixa escola. Tot i que jo diria que hi vaig anar a primer d'Eso a la colònia Vidal. Bé, el més normal seria que hi vagin moltes escoles...

    Jo també estic segur que ens en sortirem, i més després d'haver llegit el teu post.
    Adéu!

    ResponElimina
  3. M'ha semblat molt interessant aquesta semblança entre les antigues colònies, tan habituals a les lleres dels nostres rius moltes dècades enrere, i les noves empreses. Un cop més es demostra que ja està tot inventat; només cal que algú sàpiga adaptar el millor del que hi ha hagut als temps que corren, tothom hi surt guanyant.

    Malauradament, i en línia amb el que diu l'Enric, encara hi ha -al menys a Catalunya, moltes dificultats per entendre que un entorn agradable com el del vídeo que ens has lincat, repercuteix en una millor feina i un millor benestar per a tothom, començant per als treballadors. Em pregunto perquè, i espero que això canviï, aviat.

    Bon post, Miquel.

    ResponElimina
  4. No sóc tan optimista. No ho tinc tan clar que ens en sortim. Les PIME's, que han estat sempre el nostre motor productiu, estan amb l'aigua al coll. El model espanyol de creixement es basa en potenciar desmesuradament el centre madrileny menystenint tota la resta, alhora que potencien dos grans sectors, banca i immobiliària, sense importar-los els altres. Això va en contra de tradicional model català, basat en el trebal i esforç dels emprenedors. I això s'està perdent. I l'única manera d'aconseguir recuperar-ho és via un Estat català que realment fomenti aquesta cultura nostrada. Fins que no tinguem això, no ens en sortirem pas.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.