08 de setembre 2010

Recomençar

Miquel
Gairebé dos mesos han transcorregut des del darrer escrit que vaig publicar i no ha sigut fins avui, ara mateix, quan m'he tornat a trobar amb ganes d'actualitzar el blog. Moltes coses han canviat des del maig, he pres algunes decisions importants a nivell personal i, sense previ avís, tot ha agafat un caire més rellevant. M'he adonat que escollit un camí determinat significa inevitablement deixar-ne d'altres a banda i cometre un error a aquestes alçades és quelcom que em neguiteja.

Per variar tot ha anat rapidíssim; acabar la carrera la graduació, tornar a casa, l'estiu, encetar diversos projectes, alguns personals, alguns col.lectius; tornar a marxar, començar el Màster... Tants canvis m'han fet reflexionar bastant durant tot l'estiu. Algunes de les conclusions (sense desenvolupar): L'educació és el problema i la solució de l'enorme majoria de deficiències d'un país. Abans de voler escriure amb una mínima ambició s'ha d'haver llegit, i molt. El temps que hem de dedicar a escoltar i parlar respectivament és directament proporcional a l'edat de cada individu. La plena sobirania no arribarà demà ni demà passat, un projecte que entengui la independència com un objectiu a curt termini fracassarà estrepitosament. Les presons són avui en dia un càstig pels que no saben viure en societat; ara bé, seguint aquest ritme de degradació moral els que sàpiguen comportar-se acabaran per tancar-se en centres de civilització lluny de la barbàrie del carrer. El supranacionalisme econòmic i el regionalisme cultural desfasaran el concepte d'estat tal com l'entenem avui en dia convertint-lo en un ens innocu estancat en terra de ningú.

Per sort o per desgracia, les vacances s'han acabat i el presumible últim estiu de disbauxa ja és un record. Personalment, el retorn a la rutina significa reotrbar-se amb l'estabilitat; els horaris definits, les classes i els entrenaments de futbol. Boies que marquen l'itinerari enmig de l'oceà. Sense responsabilitats som bèsties que trontollen de banda a banda, i així no anem enlloc.
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.