06 d’octubre 2010

Conflicte a l'Empresa

Miquel
Com és ben sabut, el món de l'empresa gira al voltant d'incomptables variables que determinen la progressió d'aquesta dins del mercat en què competeix. D'entre tots els factors, n'hi ha varis que destaquen per la seva importància i a la que els mànagers eficients hi presten especial atenció per l'impacte que pot provocar en els seus equips de treball. Analitzant el grup reduït de variables vertaderament rellevants, una d'elles passa massa sovint desapercebuda sota d'altres amb denominacions més ampul·loses: el conflicte.

El conflicte és un escenari inevitable en qualsevol àmbit de l'empresa i, m'atreviria a dir, de la vida. Discutim a la feina, a casa, al bar, a classe, al metro i, a vegades, fins i tot discutim sols. Vaja, crec que no és cap mentida afirmar que el conflicte és una part important de la nostra rutina i constitueix una part essencial de la naturalesa humana. Conseqüentment, dins del món empresarial, el que avui ens interessa, els modes de resolució de conflictes prenen importància al identificar-se aquesta variable com a summament rellevant.

Hi ha cinc comportaments que hom pot utilitzar per resoldre conflictes, tots ells vàlids si s'empren en la situació ideal. A la gràfica següent és poden observar aquestes cinc conductes:


- Molta Assertivitat / Poc Cooperativisme: Dominador. Comportament competitiu i agressiu; usat quant tens poder i saps que tens raó.
- Poca Assertivitat / Molt Cooperativisme: Acomodador. Contrari al competitiu, comportament passiu; usat quan saps que no tens raó.
- Molta Assertivitat / Molt Cooperativisme: Col·laborador, comportament cooperatiu i sinergètic; entens els objectius de les altres parts implicades.
- Poca Assertivitat / Poc Cooperativisme: Esquivador, conducta de laissez-faire i fuig del conflicte; usat quan necessites més informació o quan saps que no obtindràs el que persegueixes.
- Assertivitat Mitjana / Cooperativisme Mitjà: Compromès, comportament de mediador; usat quan et trobes dues parts importants amb objectius no complementaris. Busques un punt intermedi.

Tot això està molt bé, però serveix de ben poc si no s'aplica a una situació real on podem observar-ne els efectes. Un cas particularment exagerat i representatiu del que avui exposo és el que succeí fa pocs dies a can Barça. La premsa de Madrid ataca, difama i es mofa de Guardiola altra volta. Fins no fa gaire a l'entrenador blaugrana el recolzava un potent escut en la forma del president que s'enduia tots els cops, assumim que pensant en el bé de l'equip. Nogensmenys, la situació actual és ben diferent i el nou president no apareix quan Guardiola és atacat i s'intenta desestabilitzar, per enèsima vegada, el vestidor català. Rossell, que no és precisament una persona poc preparada, manifesta de manera evident un comportament esquivador en aquest tipus de situacions: no defensa l'entrenador i evita el conflicte amb els mitjans qualsevol cost.

Aquesta conducta s'usa, recordem, quan necessites més informació o quan estàs convençut que no aconseguiràs els objectius que t'has proposat. Llavors en quina d'aquestes situacions es troba Rossell? Li falta esbrinar com defensar l'equip dels atacs de la premsa, o és que sap que per molt que digui no se'n sortirà? En qualsevol cas, la postura del president del Barça no és gens aconsellable en aquest tipus de situacions, i, com en qualsevol altra empresa, els empleats se'n poden cansar i fotre el camp.

6 Comentaris:

  1. Bon exemple el del Rosell. Li manquen moltes coses, entre elles tant assertivitat com cooperativisme. Potser convindria que li paguessin un curset d'aquells que ens fan fer a molts. Així almenys en coneixeria la teoria...

    *Sànset*

    ResponElimina
  2. En el cas d'en Rosell, potser el problema és que pretén sortir indemne de qualsevol situació que el pugui posar contra algú. Hi ha persones (no només caps) que anteposen la seva imatge a qualsevol altra cosa: embrutar-se les mans per defensar l'entitat que presideix (i això passa, en bona mesura, per defensar l'entrenador més exitós i apreciat pels seguidors!) pot ser que no entri dins dels seus plans.

    Sempre dic que per ser cap, hauria de ser obligatori fer un curset previ.

    ResponElimina
  3. En el cas concret del Rosell, el problema rau que el seu objectiu no és defensar el Barça. N'és un altre, concretament atacar al màxim possible el Joan Laporta per a intentar posar el màxim d'impediments al seu salt al món de la política. Tots els grans grups que li van donar suport el van promocionar justament per això. I ell segueix fidelment les seves ordres.

    ResponElimina
  4. Crec que és un dels millors escrits que has fet al politburó~ Miquel.
    Respecte al contingut sóc dels que pensa que no es pot acontentar a tothom. A la vida s'han de prendre decisions, i quan prens una decisió col·lateralment quedes malament amb algú. El que importa, tal i com diu en Ferran molt encertadament, és tindre clar uns objectius i defensar-los incondicionalment. Faci el que es faci sempre sortirà gent que es queixi.

    Enric

    ResponElimina
  5. Bé, jo això de "poca assertivitat/poc cooperativisme" ho havia associat més a l'autogestió de Frank Rijkaard al vestidor blaugrana, que a la llarga va acabar provocant el conflicte Eto'o-Ronaldinho i, en conseqüència, una moció de censura contra Laporta.

    És cert que Rosell no ha sortit en defensa de Guardiola; potser el míster li ha dit que no feia falta. Això no ho sabrem.
    Adéu!

    ResponElimina
  6. @ Sànset
    M'estranyaria molt que Rossell no conegués la teoria, ha estudiat i ha tingut èxit en el món professional. No crec que no estigui capacitat per ser president del Barça, però potser l'estratègia no és la més adient.

    @ Ferran
    Sí, dona la sensació de voler mantenir una equidistància constant amb tothom, quan tenir a tots contents és impossible.

    @ Albert B. i R.
    Cada vegada és més evident la presència que tenen diversos col.lectius de pressió en les actuacions de Rossell, ara bé, d'aquí a que el seu principal objectiu és atacar en Laporta crec que potser és una mica temerari.

    @ Enric
    El que dèiem de l'equidistància, mai tindras a tothom content.

    @ Albert
    Crec que Rijkaard possiblement es trobava al bell mig de la gràfica en matèria de resolució de conflictes. Tenia diversos fronts oberts dins del vestidor i estic segur que va intentar trobar solucions. Potser va ser la seva capacitat de lideratge i no l'estratègia que va usar el que el va condemnar.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.