04 d’octubre 2010

Format i estructura

Miquel
Sempre que escric al blog intento seguir els cànons d'estructura de text que m'han estat instruïts. Introducció, exposició, plantejament, qüestió/refutació, solució, elecció i, finalment, conclusió. La gran majoria dels escrits que he compost en el primer any i mig de Politburó Capitalista mantenen la mateixa estructura i fins ara m'havia mostrat reticent a modificar el format. En gran mesura, aquesta determinació es devia al fet que escriure al blog em serveix de pràctica excel·lent per als treballs i projectes de la universitat. Mantenint l'estructura em familiaritzava amb el format, així, a l'hora de fer els projectes, em costava molt menys cenyir-me a les pautes esmentades.

Ocorre que, a voltes, els temes tractats només precisen un paràgraf, o una breu nota, o simplement una fotografia amb acotació; en aquests casos se'm fa complicat mantenir l'estructura i crear un escrit amb cara ulls sense paraules innecessàries. Per això, a partir d'avui, talment com fan tants altres grans blocaires com el Radar de Sarrià, en Noctas o al Que Tinguem Sort; hi haurà notes breus, els escrits habituals, algun text acadèmic si s'escau i qualsevol altra contingut que em plagui compartir a la xarxa. Avui és el primer exemple; ens seguim veient a la Catosfera.

6 Comentaris:

  1. Hi ha molts formats i estructures... No és el mateix escriure crònica, que una crítica, que una opinió, que quatre pinzellades, o una notícia per a diari imprès (en forma de piràmide invertida) o per un de digital (curta i al gra), que per a la tele, redundant. En els blocs, en canvi, no hi ha res establert. Són potser dietaris? Cròniques? Acadèmics? Depèn de l'ús de usuari. Jo el faig servir per sortir-me de l'establert i publicar el que em dóna la gana :)

    Jo crec que un blog serveix per a escriure, més que per a ser llegit.
    D'opinions en un paràgraf, et recomano les d'Antoni Coll, la Plumilla al Diari de Tarragona.
    Salut!

    ResponElimina
  2. No puc afegir res al que molt encertadament ja diu l'Esther. Odio les cotilles! (també els cotilles)

    ResponElimina
  3. Un bloc és el pensament de cada persona en paraules. Per tant, ha de ser lliure. Aquesta nova etapa que comences, la seguiré com sempre, amb entusiasme. Endavant!

    ResponElimina
  4. Gràcies per la referència! Això de "gran"... exageres! La gràcia del bloc és que ens permet publicar tota mena d'escrits amb total llibertat i amb tota mena de formats. Això, crec, també el fa més dinàmic i imprevisible. I, com sempre, anirem passant per aquí!

    ResponElimina
  5. Hola Miquel!
    Llibertat total
    salutacions

    ResponElimina
  6. Veig que parles del meu blog. M’agrada que se’n parli, encara que sigui a fi de bé. Moltes gràcies.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.