29 d’octubre 2010

Mid-Terms Americanes

Miquel
El dimarts vinent els Estats Units celebren les seves mid-term elections on es renova part de la Cambra de Representants i del Senat americà. Dits comicis han estat catalogats com les eleccions de mitja legislatura més importants de les últimes dècades, i els analistes consideren que els resultats reflectiran el grau de desencant de la societat americana amb l'executiu d'Obama.

Personalment, conjeturar sobre els resultats i analitzar possibles escenaris en el futur marc polític americà no em provoca cap interès especial, en canvi, el que sí em fascina és la campanya electoral pròpiament dita: les estratègies de campanya, els anuncis electorals, logos i eslògans, les aparicions públiques dels pesos pesants d'ambdós partits, els sondejos, els debats televisius... No hi ha punt de comparació.

Bé, és cert que darrere aquestes macro campanyes hi ha centenars de milions de dòlars dels que els nostres (i no tan nostres) partits no disposen, però més enllà del poder logístic i del ressò mediàtic que s'aconsegueix amb aquestes quantitats monetàries, trobo que el valor del capital humà és comparablement superior. Probablement, part de la culpa que n'obtingui aquesta impressió és responsabilitat de la malgastada imatge dels representants catalans i la "política del cèrcol", com a voltes m'agrada referir-m'hi. Llur tendència consisteix en emprendre grans iniciatives, encetar múltiples projectes i definir nous horitzons per, en acabat, retornar allà mateix, just on vam començar. Un clar exemple n'és el debat anomenat "identitari" (paraula inexistent), que si bé necessari, es converteix en redundant un cop les postures quedaren definides. Un altre agent important que habitualment rebutja assumir cap responsabilitat, tot i tenir un rol fonamental, és l'electorat; sedat pel desinterès que genera l'esmentat cèrcol polític, no és capaç de canalitzar el seu desencant per generar alternatives prou poderoses i tallar d'arrel el corromput sistema actual. Però aquest és un altre tema, i ja en parlarem un altre dia.

Les mid-terms de dimarts tan poden significar un vot de confiança com una dura reprovació envers els demòcrates, en qualsevol cas, la fluctuació de poder polític als Estats Units té una repercussió més aviat minsa a Catalunya. D'altra banda, sí que seria interessant fixar-nos en la qualitat del debat electoral i en la voluntat democràtica del país en qüestió. De fet, aprofitant la jornada electoral, més enllà de decidir els seus futurs representants els votants de Carolina del Sud tindran la possibilitat de manifestar el seu posicionament sobre més de cent qüestions en referèndums varis.

6 Comentaris:

  1. No ho segueixo particularment així que sóc incapaç d'aventurar res, però em fa l'efecte, pel que vaig veient als Tagesschau (els TN d'aquesta part del món on visc), que Obama ho té més aviat fomut.

    La revista política Stern (www.stern.de) publica en l'últim número un article demolidor, sobre la pressió que està rebent Obama per part dels radicals del Tea Party (em té tan enganxat que ahir em vaig passar un parell d'estacions del metro, anant cap a la feina, hehe...).

    Ja veurem què passa, però que el qualifiquin de socialista, marxista, tirà... per voler impulsar mesures com la famosa qüestió sanitària, dóna la mesura del nivell que corre, també, per aquest país que t'acull.

    ResponElimina
  2. Cada dos anys, la majoria de votacions i referèndums són sobre temes locals. Com diuen, "all politics is local". Però a nivell nacional, aquestes eleccions marcaran un punt d'inflexió. Tot un culebró, vaja.

    Martí (@DeLaCeba)

    ResponElimina
  3. Allà sí que hi ha debat de debò.

    ResponElimina
  4. Ha de ser apassionant "viure" una campanya electoral als Estats Units, pel debat, per les estratègies, pels cartells... Les catalanes d'aquest mes s'emmirallen en el 2.0 que l'equip d'Obama va demostrar que funciona per a promocionar el candidat... i crear "hope", que ara sembla que queda en no-res, en el que era, un producte de màrqueting.
    Però estem a anys llum d'USA des del meu humil punt de vista...
    Ja ens faràs de corresponsal, bones les teves reflexions :)
    Salutacions!

    ResponElimina
  5. A mi el que em fa por és que els del PP volen fer Tea-Partys d'aquestes. Així esc remin tots la llengua...

    *Sànset*

    ResponElimina
  6. És un altre món.
    Com dius, els partits d'aquí només fan que mantenir viva la teoria del cèrcol.
    Adéu!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.