11 d’octubre 2010

Trobades Multiculturals

Miquel
Una de les experiències més valuoses que extrec de marxar lluny de casa és que coneixes a gent de tot el món. I quan vull dir de tot el món em refereixo als cinc continents i als indrets més recòndits que hom pugui imaginar-se. De fet, en els darrers cinc anys he compartit pis amb americans, ugandesos, un alemany, un irlandès, un francès i un guatemalenc. Per fer-ne un acudit d'aquests tan llargs i dolents.

Aquest semestre he començat a treballar al Centre Internacional del campus, on s'hi ofereix ajuda i suport a totes les qüestions burocràtiques i personals dels estudiants no americans: visats, permisos de treball, conflictes acadèmics, etc... Els primers mesos de feina m'han servit, entre altres coses, per poder conèixer personalment a molts estudiants que fins ara només tenia vistos.

Un cas ben curiós és el dels estudiants de l'Aràbia Saudita. Generalment, els joves d'aquest país de l'Orient Mitjà estan becats al 100% pel seu govern i reben grans quantitats de diners a règim mensual per a les seves despeses personals. El compromís del govern saudita amb l'educació és absolut, i gràcies als beneficis que reporten les exportacions d'or negre es poden permetre el luxe d'enviar els millors estudiants a centres educatius de reputació dels Estats Units.

El xoc cultural amb alumnes procedents d'aquestes latituds es potent. Al principi, i com es obvi, mostren marcades influències de la seva procedència: obligacions religioses, tracte diferenciat entre homes i dones, preferències alimentàries, mètodes de discussió i expectatives, i un llarg etcètera de trets culturals que els defineixen. Passades unes setmanes, en canvi, l'estil de vida de la societat occidental els convida a formar part d'un espai més liberal i menys autoritari, i el seu comportament es modula en conseqüència: "Pensava que no podíeu veure alcohol?"- pregunto, murri. "C'mon, si al-kuhul es una paraula d'origen àrab!"- picant l'ullet.

Una situació prou interessant des del punt de vista cultural ocorregué la setmana passada quan ens visità el pare de Nasser, que no havia sortit mai d'Aràbia Saudita. Es presentaren pare i fill al Centre Internacional i la coordinadora sortí a rebre'ls. Nasser la saludà efusivament però el pare rebutjà encaixar-li la mà a la senyora com tan bonament pogué, mantenint-se fidel a les seves directrius culturals. La meva mirada i la de Nasser es van creuar i ell va esbossar un somriure entremaliat que per poc el seu pare no va enxampar. Només si el progenitor sabés que els diners del seu país financen setmana rere setmana les llegendàries bacanals que fill i col·legues organitzen estic convençut que la família el deportaria al desert d'Aràbia a pasturar camells, tal i com comenten entre rialles els propis estudiants.

Bromes a part, el tracte amb gent jove de tot el món ajuda a ser optimista i a veure que no tot està perdut, que podem conviure tots junts. El tancament ideològic, l'aïllament cultural i, sobretot, la pobra educació són factors que creen discrepàncies entre races, cultures i ètnies; ara bé (havia de sortir l'expressió!), si ens barregem abans que religions, tradicions i prejudicis ens hagin acabat de rentar el cap completament ens adonem que som tots ben iguals, sense haver de furgar massa fons.

9 Comentaris:

  1. Enviar els estudiants fora del país, així com fas tu, així com fan, per exemple, tants Erasmus, hauria de ser assignatura obligatòria a les escoles i universitats. En un món ideal, esclar, però hauria de ser-ho. No crec que hi hagi gaire coses més enriquidores que barrejar-se amb gent de quants més llocs, llengües i cultures, millor. Sense dubte, un complement imprescindible a les tantíssimes hores de formació acadèmica, per formar persones.

    Excel.lent post, Miquel.

    ResponElimina
  2. Potser interessen aquestes discrepàncies a nivell internacional. Si no hi haguessin guerres a qui es vendrien les armes? si no hi haguessin països explotats per altres com podria haver riquesa?, etc...
    Tanmateix 100% d'acord amb tu. Molt ben explicat Miquel.

    Enric

    ResponElimina
  3. Suposo que en veure i entendre el règim de major llibertat que gaudim aquí acaben trobant que algunes actituds que es prenen als seus països d'origen són absurdes.
    Ara bé, ara em pregunto: com es sentirà aquest noi que comentes quan hagi de tornar al seu país?

    ResponElimina
  4. Segur que estàs gaudint de l'experiència de viure lluny de casa.

    Sobre això de l'àrab, comprenc que es comporti així, tot i que com dius, si els seus familiars s'assebentessin del que fa, tindria problemes.
    Adéu!

    ResponElimina
  5. Ja ho hem parlat moltes vegades, quina sort que tens! En menor mesura, jo vaig estar 1 mes i mig a la Xina estudiant i també vaig conèixer a gent de tots els països, encara me'n recordo dels mexicans, russos, koreans, els de hong Kong, italians...

    ResponElimina
  6. Sí, tens tota la raó amb el que comentes amb els estudiants d'Aràbia Saudí! Aquest estiu vaig estar a Canadà i anava a classe amb un parell de nois de South Arabia, eren molt jovenets, tenien uns 17 anys però parlaven molt i molt bé l'anglès, deien que havien après mirant els Simpson (tan occidental i nord-americana que és la família Simpson... i idolatrada a orient) i ens van explicar aquest sistema de beques del seu país.
    Amb beques jo m'he estat tres estius a l'estranger, però m'ha faltar fer un Erasmus. Ja ho diuen els Manel a "la Gent Normal": "havia après que era tan important viatjar..."
    Aprofita moltíssim la teva estada! :D

    ResponElimina
  7. Doncs sí, suposo que quan surts d'un ambient tan tancat, fàcilment t'hi acostumes, però també hi ha casos de persones amb molta formació i cultura que havent viscut molt de temps als Estats Units, han acabat preparant atemptats o immolant-se...
    Com han comentat més amunt, el problema potser el tindran aquests nois quan tornin al seu país, si és que hi tornem...

    ResponElimina
  8. Veure món és ben bàsic, i deixar-se estar de clixés també.

    Comparteixo fil per randa la teva conclusió. M'agrada la multiculturalitat, però la ben entesa. Per res m'agrada una globalització que massa sovint se'n vol disfressar.

    *Sànset*

    ResponElimina
  9. Gràcies a tots per les aportacions!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.