09 de novembre 2010

Normalitat Homosexual

Miquel
El debat sobre l'homosexualitat no ho és per a les generacions joves. Vull dir que si bé els segments socials menys novells, entre ells la classe política, han endegats durant anys iniciatives i moviments per reconèixer col·lectivament als homosexuals com a membres de ple dret en la nostra suposada societat avançada, el vertader canvi d'arrel en la concepció d'aquests individus arribarà amb el temps. És doncs, una mera qüestió temporal, de canvi generacional, en el que l'òbit de gent més gran donarà pas i més pes al pensament de les generacions joves; com sempre ha succeït. Així, arribarà el dia en què les orientacions sexuals de cadascú no seran motiu de discriminació en el món adult quan aquest estigui compost i orquestrat per antics joves que creixeren envoltats d'homosexuals com una variable innòcua de la seva joventut. O més que innòcua, hauria de dir positiva, en el sentit que promou la tolerància envers minories socials.

Dit això, sempre he discrepat del curiós mode reivindicatiu d'aquests col·lectius amb les seves rues i cavalcades transgressores. Tot i que estic convençut que no és l'únic mètode que usen per defensar els seus drets, en segueix sent el més representatiu. Aquesta forma de sortir al carrer i demostrar que són "diferents" i que no se n'amaguen. La concepció jove de l'homosexualitat va lligada a la percepció que, de fet, els gais i lesbianes no ho són pas de diferents a la resta de mortals, sinó que simplement tenen uns gustos particulars, tal com ens pot agradar el color groc, el Barça o l'òpera. En aquest sentit, intueixo les esmentades cavalcades com una reacció al rebuig majoritari que fins ara han obtingut els homosexuals. Ara bé, superada l'etapa conflictiva serà hora que els gais i les lesbianes també facin un pas endavant i acceptin l'etiqueta de la normalitat deixant enrere els rituals visuals i artístics amb els que se'ls identifica. En cas contrari podria arribar a succeir que la manifestació d'orgull podria tenir efectes contraproduents, fins i tot entre aquells sectors socials on predomina l'acceptació o la indiferència, símptoma de la normalitat, al capdavall.

Aquesta reflexió em sobrevé després d'assabentar-me de la mediàtica protesta dels 200 homosexuals petonejant-se davant el Papa. Un comportament reivindicatiu però incorrecte, al meu parer. A un cap d'estat i representant d'una institució tan important com la religió catòlica considero que se li deu un cert respecte, independentment dels postures ideològiques de cadascú. L'opinió de l'església no és precisament nova i els seus valors poden divergir amb els interessos dels homosexuals, precisament per això s'hauria d'haver aprofitat l'oportunitat per realitzar-se, per exemple, unes jornades de debat sobre l'encaix homosexual dins de la religió del s.XXI.

La transició generacional aporta ineludibles canvis estructurals en la forma col.lectiva de percebre l'entorn per part de la societat. Entre llurs canvis de perspectiva, la plena acceptació de l'homosexualitat s'intueix com una fita assolible digna de gents civilitzades; dit això, cal esperar que els col.lectius implicats entenguin i acceptin la seva nova posició dins la normalitat social i actuin -o deixin d'actuar- en consequència.

11 Comentaris:

  1. Al final el temps posarà les coses al seu lloc. Crec que també passarà això que expliques.
    Sobre el tema de les carrosses, tampoc crec que sigui la manera més adequada, però tb estan en el seu dret. El cert és que manifestar-se d'una forma més "quotidiana" els donaria més credibilitat. No crec que els ajudi en res disfressar-se d'aquella manera. Potser en perdre la por a mostrar-se, no ho sé, potser per això tb ho fan.
    Sobre el tema de la reivindicació quan passava el Papa, pel contrari, trobo que no va estar malament. Va ser ràpid, senzill i prou eficient. Una forma molt tranquil·la de mostrar el seu descontentament amb alguna de les barbaritats que el Papa deixa anar de tant en tant. I no crec que li faltessin al respecte. Al contrari, li van deixar anar un missatge prou clar.

    ResponElimina
  2. Mira, per un cop estic bàsicament en desacord amb tu; semblava que no passaria mai! :)

    Vagi per davant que sóc creient, a més podriem dir que convençut; ho estic, que la vida va més enllà de la nostra mort. Tinc un "costat espiritual" molt fort i, per mi, molt important. Vagi també per davant que, posats a ser religiós, abans seria protestant que catòlic; el catolicisme ha quedat ancorat en el passat, no només en el tema de l'homosexualitat, sino en el paper de la dona, en la concepció mateixa de la societat.

    Sóc creient, jo, i espiritual, però la cúria vaticana em fa molta angúnia. Crec molt en la feina que fan els "soldats" religiosos, els capellans que realment ajuden els necessitats; hi crec molt perquè n'he conegut, i quan amics meus d'esquerres critiquen "els religiosos", així, en general, els foto a caldo i els dic que criticar "en general" no és tolerant ni progressista...

    L'acció de petonejar-se de l'altra dia, com a l'Albert, a mi també em sembla bé. Molt bé, de fet. Va ser pacífica, va ser una forma de dir-li al Sr. Benet XVI que obri la seva ment d'una vegada, que es relaxi i que entengui que els homosexuals també som fills de Déu, o com es digui el que regeix les nostres vides abans, durant i després del nostre pas per la Terra.

    El tema "carrosses" dóna per un post. Te l'estalvio ;)

    ResponElimina
  3. Jo els veig com unes persones més, els que a vegades sembla que no s'hi veuen són ells mateixos, entestats en donar la nota una i altra vegada fins al final fer-se pesats pels altres per les seves extravagàncies públiques.

    ResponElimina
  4. Jo crec que hi ha moltes maneres de reivindicar-se (Crec que és trist que s'hagin de continuar reivindicant i que encara hi hagi gent que no els accepti). Jo no sóc creient, però no vaig veure del tot bé que la gent es petonegés davant del Papa. Hi han més formes de reivindicar-se, potser la ignorància faria pensar més al Papa. És una opiníó.

    ResponElimina
  5. Com més d'una vegada m'has dit no s'ha de generalitzar. I crec que el desacord que tenim en Ferran i jo amb tu és en bona part per això. No poden pagar justs per pecadors. Per que amb un altre tòpic et diré que no hi han religions dolentes sinó gent que les aplica malament.

    El tema de les carrosses crec que esta massa ple de prejudicis. Jo vaig estar present al pride de Barcelona de l'any passat i puc assegurar que ho tenen muntat com una festa popular, plena de tot tipus de gent (Homosexual, heterosexual, families amb nens, tot tipus d'ètnies, etc...). La concepció que em vaig fer d'aquell esdeveniment és com: reivindicar els drets dels homosexuals amb una festa que s'hi pot unir tothom i passar-s'ho bé. Que en el fons la integració és del que es tracta.

    Enric

    ResponElimina
  6. @ Albert
    Entenc el teu punt de vista i òbviament el respecto. Ara bé, el ressò internacional dels fets ha estat, en general, en clau negativa. No estic del tot convençut que la manifestació dels “petons” li hagi fet un favor a la causa de la normalització homosexual.

    @ Ferran
    Ja és bo que per una vegada no estiguem d’acord. Això de donar-nos sempre la raó pot arribar a avorrir-nos! Jo no tinc unes conviccions religioses gaire profundes, però sí que crec que el respecte i la tolerància han d’estar per sobre de tot. Intentar fer-li entendre a Benet XVI que és hora que l’església catòlica es modernitzi és perdre el temps, i ho sabem tots. Per això proposava altres mètodes com l’organització d’unes taules de debat on entesos d’ambdós bàndols poguessin discutir l’encaix dels homosexuals en el catolicisme del s.XXI. Un tema que sens dubte donarà molt de si en les properes dècades.

    @ Home del Sac
    Aquest era en part l’incís que volia fer entendre. Un cop assolida la normalitat s’ha d’assimilar com a pròpia o quedar-se’n al marge. És qüestió de temps.

    @ Jordi
    Una opinió ben respectable com la de tots els altres comentaris. Com tu, penso que no s’ha de ser creient per tenir-li el màxim respecte a una autoritat com el Papa.

    @ Enric
    No estic segur que ens hem acabat d’entendre. Precisament per evitar caure en l’error elemental de les generalitzacions he puntualitzat al text: “Tot i que estic convençut que no és l'únic mètode que usen per defensar els seus drets, en segueix sent el més representatiu.” És més, seria un greu error desqualificar tot el col•lectiu homosexual quan la reivindicació davant del Papa fou organitzada a través d’internet, de forma espontània i sense cap organització al darrere.

    ResponElimina
  7. M’agradaria que no fos necessari que el col•lectiu homosexual s’hagués de reivindicar mitjançant petonejos com el que exposes o cavalcades diverses. Això significaria que haurien estat plenament acceptats per una societat que hauria demostrat ser prou madura. Mentre no sigui així, seguirem tenint aquests tipus d’actes reivindicatius que, mentre siguin pacífics –i segons el meu parer, sempre seran necessaris i acceptables. A mi, el tema "petoneig" ja em va semblar bé.

    *Sànset*

    ResponElimina
  8. Des de la discrepància, crec que els maricons es varen quedar curts. Jo respecto molt al papa i l'esglesia però crec que la seva immisericòrdia amb els gays és molt greu, gravíssima, indigne de la paraula de Jesus. Hi haurà un dia que els maricons es podran casar per l'església i aquest mon serà una mica més Cristià.

    ResponElimina
  9. Segurament no calia fer-ho així, però devien pensar que era la forma més clara de fer-se notar. Potser d'aquí a unes dècades ja no necessitaran fer aquest tipus d'actes, però crec que encara falta perquè l'homosexualitat sigui acceptada per la major part de la societat.
    Adéu!

    ResponElimina
  10. Miquel, debatre estaria bé, certament, però la veritat, dubto moltíssim que la jerarquia eclesiàstica tingui cap interès de tractar el tema. Som pecadors, o bitxos raros o éssers que caldria amagar... En fi, no sé, potser algun dia...

    ResponElimina
  11. Com qui diu que li agrada el Barça, el groc o l'òpera..

    M'ha agradat ;)

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.