01 de desembre 2010

Valoració Electoral: Malgrat de Mar

Miquel
Seguint l'exemple de tants columnistes, analistes, erudits, articulistes, periodistes, escriptors, blocaires, venedors de fum i altres personatges pintorescs de la xarxa i fora d'ella, procedeixo a fer la meva valoració del resultats electorals del 28-N, amb un petit apunt sobre el debat a sis d'acompanyament (que per alguna raó el vaig veure sencer). I d'afegitó, una breu incís de la maneta al Madrit.
__________________________________

CiU: Fa mesos que van apostar fort canviant al logo rialler i endegant el projecte dels Cativistes, basat en l'optimisme i la il·lusió. S'ha d'estar molt convençut de voler difondre aquest missatge quan durant els darrers set anys de motius per ser optimista no n'han hagut gaires. A la tercera va la vençuda; Mas President. S'escapolí amb més o menys èxit de l'intent "desambigüitzador" de Puigcercós sobre el tema del referèndum. La corbata d'Artur al debat em recorda un mantell de taula d'una masia-restaurant del Ripollès.

PSC: Clatellada monumental a Montilla i els seus sequaços. Fins i tot al feu socialista per excel·lència CiU els ha passat la mà per la cara. En el darrer escrit, tot i que sense gaire mèrit, ja anticipava l'adéu de Montilla; poques hores després de l'escrutini l'expresident abandonava el seu escó. Serà interessant veure com es reequilibren les forces dins del si socialista, i si la famosa ala catalanista recupera el poder en detriment del sector sucursalista. Quan parlà Montilla el nivell del debat baixà estrepitosament. "Llengua i cultura són la nostra identitat més fonamental", i després esmentà el trilingüisme, cruel paradoxa. Insegur, no mira als ulls quan parla amb la gent. Què farà a partir d'ara? S'incoporarà al mercat laboral, es convertirà en un "ni-ni"?

PP: L'eloqüent ASC ha tirat de populisme i demagògia per aprofitar el descontentament espanyolista a Catalunya i se n'ha sortit. Fins i tot, esperonada per les permutacions lingüístiques de Rivera també apostà per usar el castellà al debat de TV3, estratègia que irrità la mèdul·la sostenible de l'ecomoderat Herrera. Incisiva en l'u contra u, es mostra molt segura d'ella mateixa. L'argúcia dialèctica de baixa estofa es posà de manifest quan es referí a la qüestió lingüística.

ICV: Amb un discurs repetitiu i cansat (retallades socials, estat del benestar, esforç fiscal per a rendes altes...) abandonen la Generalitat amb més pena que glòria i encara gràcies que la patacada no ha estat més forta. En el record quedarà la gestió d'un dels pitjors consellers que mai ha tingut el nostre petit país. Tornen a l'aïllament parlamentari, i no hi ha gaire més a dir. En alguns instants del debat Herrera em recordà a Josep Piqué per l'aspiració tan marcada, i com a anècdota irrellevant em vaig fixar que du el rellotge a la dreta; a la dreta!

ERC: Trompada de dimensions majúscules. Tot i que el primer en caure fou el marginat Carod, el pèssim resultat de diumenge ja s'ha cobrat la primera víctima amb Benach. Puigcercós té molta feina a fer si de veres vol seguir timonejant Esquerra. No sé ben bé a quin sector pertanyen els Ridao, Simó, Portabella i companyia, però Esquerra necessita cares noves i un projecte il·lusionant de debò. L'experiència els hauria de voler deixar l'E de banda i concentrar-se una mica més en la C. M'agradà molt la valenta proposta sobre infraestructures, però també destaco la última intervenció de Puigcercós al debat. Si bé es mostrà seré i molt correcte durant dues llargues hores, el llenguatge no verbal el traí al final. Un parpelleig iteratiu i neurastènic s'apoderà d'ell quan va haver de demanar el vot pel seu partit, no estic segur que es cregués el que ell mateix estava dient.

SI: Laporta ha entrat al Parlament i crec que és una bona notícia pel país. Un polític poc convencional, sense complexes i amb les idees clares que sens dubte aportarà saba fresca a les Corts catalanes. M'hagués agradat veure'l participar al debat.

C's: Segueixen al Parlament corroborant que s'han consolidat en un petit nínxol social. Mantenint els tres diputats també es pot entendre que estan operant al màxim de les seves possibilitats. A l'inici vaig pensar que en un partit gran Rivera podria haver arribat lluny, minuts més tard, i ben entrat el debat, la impertinència i la poca educació que va demostrar són més pròpies de nen pijo descarat que de polític competent.

RCat: Tot i no obtenir representació al Parlament els incloc en aquesta reflexió per l'expectació que han creat entre el sobiranisme durant els darrers mesos. Al març ja vaig posar en dubte les possibilitats de Reagrupament i el temps ha acabat donant la raó als escèptics dels mètodes del doctor cerdà. El comunicat post electoral a la web del partit acaba desacreditant la formació per complet: "El poble de Catalunya ha decidit que vol seguir la via autonomista i la seva decisió s'ha de respectar."

_________________________________

No hi ha gaire més a dir:


11 Comentaris:

  1. Una anàlisi molt acurada. Fer pronòstics a partir d'ara és dificilíssim. El que ens espera!

    ResponElimina
  2. Molt bon anàlisi company. Avui he escoltat en Mas dient que porta trucant a Laporta per quedar amb ell i xerrar desde fa no sé quant de temps i que encara no ha contestat al telèfon. Jo no sé si Laporta s'està prenent això de la política gaire seriosament...

    ResponElimina
  3. Estic d'acord amb els teus punts de vista, bàsicament. Com a exmilitant d'ERC (me'n vaig donar de baixa amb la signatura del segon tripartit), espero que la santa castanya que s'ha fomut el partit suposi dues coses fonamentalment: l'entrada de nous aires i l'estabilitat que permeti resorgir, amb idees serioses i moviments clars en clau independentista i d'esquerres. ERC, vaja.

    ResponElimina
  4. Em fot l'altíssim resultat del PP, que els imbècils caiguin en demagògies de mitjans del segle passat, que aquesta cara de cavall se n'hagi sortit amb uns resultats espectaculars. Ni nebrera ni piqué ho havien aconseguit. Senyal que la intel.ligència està molt devaluada. Content, però, amb els resultats de Ciu, tot i que hagués preferit que haguessin tret majoria absoluta. La derrota dels sociates és mereixadora i veure'ls després de les eleccions era veure una peli de muertos vivientes, sobretot amb la Tura, que semblava una zombie. Content que laporta aporti testosterona al parlament i que Erc se l'hagi fumut. Per concloure, quan un poble se sent estafat, castiga llurs governants i el més important, participa en les eleccions. La foto de Puyol a lo Mike Jagger, és sensacional...saludus!

    ResponElimina
  5. Molt bona anàlisi, Miquel, de comunicació verbal i no verbal.
    A observar sobre els resultats: els 15 punts que va perdre el PSC a Cornellà, on hi tinc amics i aprecien molt (molt!) el seu ex-alcalde Montilla, i la davallada a tota l'àrea metropolitana; i aquell moment en què, a mig escrutini, PxC aconseguia 3 escons. Les eleccions municipals es presenten interessants.
    Queda per veure com Laporta es porta al Parlament.
    M'ha agradat molt el detall que dius que Herrera duia el rellotge a la mà dreta. Salutacions!

    ResponElimina
  6. Bona anàlisi de les eleccions. A destacar que avui l'espanyolisme està més fluix que fa 4 anys (la suma Psc-PSOE+PP+C's és més baixa) i que les forces "cataloncèntriques" sumen més.
    Evidentment, l'entrada de Solidaritat és una excel·lent notícia. Mira que vam patir! I això que la participació va ser molt més alta del que es preveia. Arriba a ser com la que tothom es creia, i el grup propi l'haguéssim obtingut sense problemes.
    A Esquerra ja tornen a volar els ganivets. El Josep Huguet, del tot impresentable. No sé si has vist l'escrit del seu bloc. Cap autocrítica, a culpar només els de fora! Igual que a RCat. Dir que la gent ha triat "autonomimse" només perquè no els ha votat a ells és del tot esperpèntic. Tan bé que anava al principi! Quin trist final!

    ResponElimina
  7. Estic quasi completament d'acord amb tu. És una reflexió i observació bona, però es nota una mica cap a on inclines la balança, oi?

    Ara toca esperar. Desitjo que no ens sorprengui cap notícia extranya properament...

    Estic satisfet pel meu vot i espero que acabi succeïnt com havia previst.

    ResponElimina
  8. Bona anàlisi, però jo em quedo amb la maneta de Carles Puyol i el seu equip.
    Adéu!

    ResponElimina
  9. @ Reflexions
    Estic que ens esperen moltes alegries, s'ha de ser optimista!

    @ Jordi
    No ho he sentit això. El que m'agradarà veure és si en Laporta és manté fidel a tot el que proclama ara o rebaixarà les seves pretensions. Al Barça es va acostumar a aconseguir tot allò que es proposava i pot que ser que aquesta mentalitat l'ajudi molt al Parlament.

    @ Ferran
    Tinc la sensació que tots els catalanistes que no som d'ERC volíem que Puigcercós i companyia es donessin una bona trompada a aquestes eleccions. Ara que se l'han fumut, només espero que es recuperin i concentrin els seus esforços en clau nacional.

    @ Noctas
    Crec que l'ASC ha estat capaç de recollir part del vot socialista a Catalunya de caràcter espanyol, aquells votants del PSC que tot i ser conscients de la nul·litat del seu candidat es negaren a donar-li el vot a l'Artur, i votaren el PP.

    @ Esther
    Com bé dius, les municipals acabaran de confirmar que s'està produint un vertader canvi en les tendències polítiques del país o no.

    @ Albert B. i R.
    He llegit l'escrit de l'Huguet al seu blog. Sembla que els resultats electorals no li han obert els ulls per veure que els que han de canviar són ells. En fi...

    @ Anònim
    I tant que es nota cap a on s'inclina la balança! Mai no vaig dir que aquest fos un exercici d'objectivitat. És simplement la meva opinió. :)

    @ Albert
    Si em deixes escollir, jo em quedo amb els dos dies!

    ResponElimina
  10. Fins i tot molts catalanistes que sí som d'ERC (d'ERC, com de qualsevol partit que aposti per Catalunya) voliem que es fomessin la nata que s'han fomut. Ara els toca ressorgir de les seves cendres; espero que se'n surtin.

    Sobre el comentari d'en Noctas, a mí també em foten els 18 del PP, però també ho veig que tu: el PP de la Camacho ha escollit part del vot que, en altres moments, anava directament al sarró del PSOE. En l'electorat de tots dos partits no hi ha només preponderància de l'eix dreta-esquerra; també n'hi ha de l'eix nacional.

    ResponElimina
  11. (perdó, el d'aquí dalt sóc jo. Sense adonar-me'n, he deixat el comentari quan tenia activat el perfil del casal català de Berlin; quin embolic de personalitats! ;)

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.