03 de febrer 2011

Dies Grisos

Miquel
Estem en una d'aquelles setmanes en que hom té la sensació que el decaïment s'està convertint en tendència, per molt s'esforci en eludir-ho. La desmotivació és, freqüentment, el gatell que inicia el procés i els factors externs que t'envolten s'encarreguen de la romanalla. Els dies passen i tu romans. Quina és la petja que deixes?

Fa quatre o cinc dies que no apareix la llum del Sol; es nota en els ànims de la gent. Cares llargues i més grises que el cel arriben d'hora a l'oficina i marxen tard cap a casa. Es un dimecres qualsevol, fa un fred que pela, i sembla que no hagi de passar res. Encara que ens costi de creure ens encomanem els uns als altres, també aquells que sempre esbossen un somrís càlid, que sense dir res ho diuen tot, ara desdibuixen una ganyota tèbia i se'ls endureixen llurs faccions.

Per sort, tot és temporal. Així com arribà l'espessa boira dies ençà avui s'ha esvaït amb el primer llostre matinal. La darrera novel.la llegida, una relat clixé sense cap esquer que t'arrossegui i et faci imaginar, es converteix en una referència perfecta pel següent llibre. Només podem apreciar allò que es bo de debò si ho podem comparar amb el que no ho és tant.

Ens deixem encomanar de nou i tornen els somriures, el xivarri, la fressa dels dies distrets. Ningú en parla però tothom recorda la boira, i fins que no torni a quedar desapresa en algun calaix de la memòria, seguirem gaudint de la rutina dels dies. Avui, per exemple, és l'Any Nou Lunar i els estudiants asiàtics estan d'enhorabona. Bon any.
2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.