25 de febrer 2011

Tocar Sostre

Miquel
Quan els homes encara no ho eren i es desplaçaven a quatre grapes d'aquí a allà, totes les accions que emprenien estaven enfocades a un objectiu comú; la perpetuació de l'espècie. No és estrany, doncs, que aquesta especialització tan concreta aviat proveís els seus fruits. De les quatre potes a les dues cames, de la branca a la corbata; entremig, el foc, la roda, el vapor, l'àtom, la lluna i el facebook.

Si n'interioritzem la vertadera essència, l'origen de les nostres motivacions, la gènesi de la sinapsi, també els contemporanis enfoquem gran part dels nostres esforços a la mateixa causa. Des de rentar-nos les dents dos o, preferiblement, tres cops al dia; destriar la parella genèticament més apta, escollir una opció política o posar-nos el cinturó al cotxe, la meta és la mateixa. Així com uns vingueren, uns seguiran. Hauria de ser de rebut col·laborar en aquesta magnànima empresa col·lectiva i, de fet, la societat ja ha implementat mecanismes per què així sigui. Llars d'infants, escoles i universitats per a futurs col·laboradors; casals d'avis i hospitals per aquells que ja no poden col·laborar més; presons i reformatoris per aquells que simplement no volen col·laborar. Les normes i pautes de conducta varien però el marc i les condicions generals sempre han romàs entre els mateixos paràmetres.

El problema de veres sorgeix amb el conformisme, quan ens pensem que ho tenim tot fet i que som el que tots els que vingueren abans haurien volgut ser. Aquesta suficiència postmoderna, el luxe del temps malversat en activitats innòcues, en passatemps improductius; aquesta felicitat tan poc exigent, instigada pel subsidi intel·lectual -"no et preocupis, ja pensarem per tu". I clar, les conseqüències són inevitables, si certes tendències i comportaments es mantenen constants la propera generació serà la primera de la història amb una esperança de vida inferior a la dels pares.

Tard o d'hora haurem de retre comptes. Com t'ho has empescat per assimilar els conceptes dats, fornir-los i transmetre'ls? Què has fet per millorar l'espai vital dels que t'envolten? No es tracta de jutjar ningú, sinó que cadascú es jutgi a ell mateix. I per moltes distorsions que ens n'allunyin l'objectiu segueix sent el mateix i sempre hi som a temps. Surt al carrer, i col·labora.
____________________________________

També podeu trobar aquest article al Diari Maresme fent clic aquí.

3 Comentaris:

  1. Donem les gràcies a l' alimentació dels dolços & precuinats, i al nou sedentarisme. sense aquests dos factors no haguéssim pogut aconseguir aquesta fita històrica.

    ResponElimina
  2. Molt bona reflexió. És molt trist que els de la nostra generació no siguem capaços de continuar aquesta línia evolutiva cap al millor benestar que comentes.
    Per cert, no si si has vist això que el 60% dels joves barcelonins admeten haver fumat porros i un 40% haver-se emborratxat el darrer mes. No sembla que el futur sigui millor.

    ResponElimina
  3. @ Albert B. i R.
    Si em permets, opino que aquests percentatges són força més baixos de la realitat.
    De totes formes, deixant de banda opinions subjectives, no trobes estrany que sigui més consumida una droga il·legal que no pas l' alcohol, que sembla la condició indispensable per passar-s'ho bé en la societat d' aquí? Vol dir quelcom o només són divagacions meves? gràcies.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.