05 de març 2011

Estratègies Municipalistes

Miquel
Desconcert és el substantiu més precís per definir la meva reacció al assabentar-me de la notícia. El pilar més mediàtic de Solidaritat Catalana per la Independència abandona la coalició per als propers comicis locals i s'apropa a Esquerra en una estranya estratègia municipalista.

Des de la seva etapa com a màxim executiu blaugrana que Laporta em transmet una especial simpatia; la claredat del missatge, el determinisme desacomplexat. El fet que des de l'estranger se l'ataqués amb rigorosa freqüència i que des d'aquí molts el titllessin de no "apte" per la política, especialment els responsables d'envestir un president mediocre, també ajudà a crear aquesta imatge en la qual molts catalans es sentiren identificats. El resultat prou clar, quatre diputats i el parlament aviat debatrà sobre la independència de la nació.

Dit això, no entenc la seva darrera paradinya política, i tot que ja n'ha fet unes quantes, amb més o menys gràcia, amb millor o pitjor resultat, se n'ha acabat sortint. Els més crítics li segueixen qüestionant aquesta aura messiànica que destil.la, aquesta transcendència nacional que s'imposa. Crec que fa massa temps que Catalunya i Espanya estan impregnades de líders de pa sucat amb oli, que ho són anomenats per posició i no per mèrits, i quan apareix un personatge que no encaixa amb el motlle preestablert salten les alarmes a Can Statu Quo.

Sigui com sigui, haurem d'esperar un parell de mesos per descobrir si el darrer moviment és una simple tafarra personalista o d'una estratègia efectiva per bastir l'assoliment de la plena sobirania des de la capital de la país. De moment, fidel al seu estil, en una entrevista a l'Avui, qui sap si otorgant-se excessiva responsabilitat, Laporta ja ha anunciat que "en els propers dies, per tant, decidiré què és el millor per a tothom."
_________________________________________

Article publicat al Diari Maresme, accediu-hi fent clic aquí.

5 Comentaris:

  1. Aquí a Catalunya tots estem prou perplexos amb el nou moviment de Joan Laporta... però tampoc no sorprèn gaire, és bastant coherent amb el seu missatge incoherent -al cap i a la fi és així, oi? és el que fa diferent Laporta dels altres...-.

    Parles de líders de pa sucat amb oli, que són anomenats per posició no per mèrits. Fa temps que hi penso què és el que fa un líder. No ho són pas els mèrits tot i que això sigui una meritocràcia... hi ha quelcom més, però els nostres polítics que tenim ara necessiten una doble ració de la substància x.

    Salutacions des de Valls!

    ResponElimina
  2. La veritat és que ara mateix estic desubicat. Estic sentint versions per tots els gustos però, mica en mica, vaig teixint una idea.
    A mi també sempre he valorat molt positivament tot el que ha fet el Laporta. Ha donat la cara sempre, mai s'ha amagat, ha fotut fora els violents del camp jugant-se la seva pròpia vida... i a canvi només ha rebut mentides, vexacions i insults. Uns insults que, escopits pels prinicpals mitjans, han quallat en força gent.
    Esperem a veure què passa. Dimarts serà un dia importnat perquè hi haurà hagut la reunió Laporta-Portabella i també la del subgrup parlamentari de SI. Llavors veurem.

    ResponElimina
  3. @ Esther
    Tenim uns referents tant llunyans que ja no estem segurs de qui volem que ens mani.

    @ Albert
    Espero impacientment el teu "inside" en la fragmentació de SI.

    ResponElimina
  4. Jo estic totalment fora de lloc.
    Volia escriure un article sobre això, però si ho hagués fet divendres o dissabte hagués estat ple d'insults, avui ja ho veig més clar però m'he d'acabar de refredar.
    Em penso que tots en tenen la culpa i evidentment no han estat a l'alçada. Només esperava que no fessin espectacles d'aquests i al cap de quatre mesos ja ens les hem tingut...
    Lamentable.
    I tots els que al començament l'adoraven ara en reneguen. Quin fàstic.

    ResponElimina
  5. @ Home del Sac
    Tens raó, una altra oportunitat llançada per la borda. Estic segur, però, que no defallirem. Per sort, aconseguir l'objectiu no és cosa de tres o quatre persones.

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.