10 de març 2011

Prioritats

Miquel
A l'inici de l'actual recessió fou recurrent evocar episodis passats que també dugueren al desastre econòmic. Un dels successos més emprats resultà ser el crac del Dow Jones del 1929. El cert és que el daltabaix borsari del mercat de valors nord-americà té molts punts en comú amb la nostra crisi: especulació que inflà preus i creà una inflació elevada; inversors que cregueren que el mercat podia mantenir aquest nivell de preus i seguiren invertint, endeutant-se; i davallada del valor dels immobles, que havien començat a decréixer pocs anys abans. Eren èpoques de prosperitat i bonança. Us sona?

Encara avui aquest període és motiu d'anàlisi a les aules de finances i inversions d'universitats d'arreu. La Gran Depressió, que durà una dècada, any amunt any avall, en fou la conseqüència directa. Dins d'aquest interval, l'any amb l'impacte social més elevat fou el 1932, en els tres anys anteriors el nombre de parats va augmentar un 607%, moment en què l'atur nord-americà registrà un màxim històric encara vigent, 21,7% (altres fonts diuen fins a un 25%).

A Espanya no és cap secret que les coses no van gaire bé; de fet, podríem dir que estem pagant els plats de la gestió nefasta d'una crisi anunciada. Si entrem al web de l'Institut Nacional d'Estadística veurem que l'atur pel quart trimestre del 2010 és del 20,33%. I les previsions per aquest any no són gaire bones.

Analitzant les dades amb més profunditat descobrim que un 14% de la població espanyola assegura haver tingut dificultats per proveir-se de menjar durant el darrer any, que tenim la tassa d'atur més elevada d'Europa de llarg, i que els nostres estudiants treuen pitjors resultats acadèmics en comparació amb la majoria de països desenvolupats(*); mentrestant, nosaltres seguim preocupats amb allò que vertaderament ens preocupa.

Fent servir la interessant gràfica que calcula la "Felicitat Nacional Bruta" (Gross National Happiness), desenvolupada per Facebook a partir dels comentaris generats pels seus milions d'usuaris, ens adonem que l'augment de felicitat més radical de l'any passat, sense comptar Nadal, Any Nou i Sant Valentí, es produeix el 10 de Juliol quan Espanya conquereix el món de la pilota; d'altra banda, la davallada més important es produeix el 27 de Novembre, curiosament quan el Barça li clavà la maneta al Madrid. Entre tanta misèria, almenys formem part d'un estat que té ben clares les prioritats.

(*) Dades recopilades del blog Llibertat d'en Salvador Garcia-Ruiz.
_________________________________
També podeu llegir aquest article publicat al Diari Maresme aquí.

2 Comentaris:

  1. Sotil però perspicaç.

    ResponElimina
  2. La situació, realment, és dramàtica. I tampoc fa pinta de solucionar-se en un termini de temps ni curt i per rpou feins mitjà. No s'estan sentant les bases per a una transformació radical de l'activitat econòmica, que és el que cal. La veritat és que fa por i tot!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.