20 de setembre 2011

Canvi de Model

Miquel
Ens trobem enmig d’un desgavell econòmic descomunal, disculpin-me l’obvietat.  Les pèrdues de llocs de treball i el conseqüent augment de la cua a les oficines de l’INEM, el descens de la confiança en els mercats i l’inevitable davallada de la borsa (l’Ibex 35 es troba 3000 punts per sota el nivell de fa un any), les necessàries retallades que el tripartit mai s’atreví a fer i les respostes que es produïren quan el nou govern les dugué a terme. Llurs manifestacions evidencien l’impacte immediat de la crisi i l’efecte directe que ha tingut a les nostres vides, del que encara no som conscients és que ens trobem ben a la vora d’un punt d’inflexió que determinarà el model de societat durant un bon grapat d’anys.
Com és sabut les societats modernes s’organitzen en un sistema de taxació progressiva en el qual els més afavorits proveeixen més recursos a l’estat per contribuir al desenvolupament dels menys agraciats, la qüestió fonamental rau en traçar una línia que marqui l’àmbit d’actuació del sector públic i les esferes econòmiques en que l’administració no intervé. Per tant, l’índex retributiu a les rendes altes serà elevat en un país on la línia traçada doni molt de marge de maniobra pel sector públic i, en canvi, ho serà menys quan l’administració disposi de menys poder d’influència econòmica.
En aquest sentit, la socialdemocràcia, d’una banda, i el liberalisme, de l’altra, són els dos sistemes socioeconòmics que han regit aquestes societats que distingeixo durant les darreres dècades.  Dos exemples paradigmàtics, representatius de cada una d’aquestes tendències, els trobem en els països escandinaus i en els Estats Units d’Amèrica. Els primers com a exemple de socialdemocràcies equilibrades i satisfaents, i el darrer com a exemple d’un model liberal en el que tothom té l’oportunitat de guanyar-se la vida. Així mateix, podríem dir que la resta d’estats moderns es troben en algun punt entremig.
Sobre el paper, ambdós sistemes són models organitzatius efectius que permeten al col·lectiu assolir nivells de progrés i prosperitat adequats. Llavors quin és el factor que en determina l’èxit o el fracàs? Doncs cap altre que els propis individus, aquells que conformen el col·lectiu. I no precisament per la manera de ser o pensar, sinó per una raó tan elemental com incontrolable: el grau d’heterogeneïtat del grup. Els països escandinaus romanen com els estats europeus amb un nivell d’immigració més baix, i si bé l’índex de nouvinguts s’ha multiplicat durant els darrers anys no es pot comparar amb el d’altres indrets com Itàlia, França o Catalunya.
Ens agradi més o menys, les persones som éssers amb un gran sentit de la identificació amb la nostra tribu, i el sistema social que ens regeix n’és el reflex directe. A Suècia, per exemple, els contribuents estan disposats a pagar alts tipus impositius perquè saben que el beneficiari serà una altra persona sueca, probablement blanc, que a casa parla el suec i que comparteix lligams culturals i religiosos amb ell. Als Estats Units, un dels països demogràficament més diversos del planeta, el grup ètnic amb rendes més elevades no està disposat a pagar una fortuna en impostos perquè els beneficis segurament no contribuiran a millorar la qualitat de vida d’algú com ell mateix o el seu veí, sinó que en gran part es destinaran a ajudar comunitats menys afavorides amb qui possiblement no comparteix vincles culturals, raça, llengua i fins i tot religió.
Ara ens hauria de resultar més fàcil entendre perquè cada país té un sistema socioeconòmic determinat. A casa nostra el problema no és menor, les tendències poblacionals ens mostren una heterogeneïtat ètnica en augment  mentre nosaltres seguim encaparrats amb un sistema que ja no s’escau. Al cap i a la fi, hem arribat al final d’una etapa i estem abocats a una transició que ens afectarà a nosaltres i a la resta del continent, afrontem-la amb esperit crític i exigència abans que els abanderats en contra de la immigració aprofitin l’escenari actual i en treguin rèdit polític. Alliberem-nos de tabús innecessaris i esdevinguem partícips d’aquest canvi de model.


2 Comentaris:

  1. A la meitat del quart paràgraf és on he patinat, fins llavors anava a velocitat de creuer. M'explico: convergeixo amb tu pel que fa als dos "sistemes socioeconòmics" però no em sembla que l'heterogeneïtat d'una societat (aka, el % d'immigració/diversitat de races/cultures/creences) sigui el problema. Clar que tu t'ho mires des dels EUA, on aquest és un dels Temes, amb majúscules; a Catalunya, en tot cas, i a bona part d'Europa no crec, sincerament, que aquesta diversitat sigui rellevant en aquest sentit.

    Sí ho és, al meu entendre, la responsabilitat individual. En això hi té molt a veure la pròpia història d'un poble i els seus valors morals. Per la meva experiència, els pobles del nord d'Europa tenen una més gran conciència de col.lectivitat, mentre que el sud em sembla un "campi qui pugui".

    Fa dos o tres anys es va destapar, aquí on visc, la notícia que uns quants "Top Verdieners" alemanys (gent dels que guanya molts calers) havien tret molts diners il.legalment del país, portant-los a Liechtenstein. Em va sorprendre que el debat, a l'esfera pública, es va centrar en la immoralitat que suposa fer una cosa així, no en "què tontos, mira que deixar-se enganxar", que és el que hauria passat a Espanya. No sé si m'explico.

    En qualsevol cas, suposo que cadascú veu les coses en funció de les pròpies experiències. Sigui per la "barreja cultural" o pels "valors morals", estem absolutament d'acord que el canvi de model és imperatiu.

    ResponElimina
  2. @ Ferran
    Disculpes per haver tardat tant en respondre, tenia present el teu comentari però m'han passat els dies sense adonar-m'en!
    Respecte el que comentes crec podem distingir un punt de trobada entre la teva explicació i la meva, la resposanbilitat individual (col.lectivisme d'una banda, "campi qui pugi" per l'altra) crec que té molt a veure amb la història de cada poble. Precisament els països escandinaus han romàs aïllats mentre el sud d'Europa sempre ha estat terra de pas, i Estats Units, doncs encara més!
    Gràcies com sempre per l'aportació!

    ResponElimina

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.