19 de maig 2012

Desglossant la Taxa Turística

Miquel
La instauració d’una taxa als imports carregats pels establiments turístics als clients fou un dels temes candents que marcaren l’actualitat política del primer trimestre d’enguany.  Les quotes acordades un cop finalitzades les negociacions entre la Confederació Empresarial d’Hostaleria, Restauració i Apartaments Turístics de Catalunya i representants de CiU i del PP varien entre els 2,50 € per pernoctació per tots els hotels de cinc estrelles i 0,50 € per pernoctació als hotels de tres o menys estrelles, càmpings, cases rurals i apartaments situats fora de la ciutat de Barcelona. 

Ara bé, és necessari plantejar-se un parell de preguntes. És efectiu una taxa d’aquest tipus? I, qui assumeix l’impacte econòmic de la implementació de llur recàrrec? El sentit comú ens dirà que sí, el consumidor final n’assumeix el cost total, doncs si a un producte que val X€ augmentem el preu en un euro, el preu final de X+1€ el segueix pagant íntegrament el consumidor. Sorprenentment l’anterior és un plantejament erroni i la gràfica següent ens ajudarà a entendre-ho millor:


Anem a pams; D representa la demanda dels consumidors en un mercat determinat, O1 és l’oferta que els venedors proveeixen al mercat per diferents nivells de preus, i O2 la nova oferta del bé o el producte un cop s’ha aplicat el recàrrec. Fixem-nos que O2 es paral·lela a O1 i que la taxa turística no varia la corba de demanda sinó que troba un nou punt d’equilibri a D. Així mateix, Eq* ens indica el preu i la quantitat en la que el mercat es troba en equilibri sense intervenció pública, i finalment EqTax ens mostra el nou equilibri al que arriben consumidors i venedors un cop aplicada la taxa.

Fem servir l'exemple dels hotelers: 

1. L’oferta varia de O1 a O2 un cop el preu incrementa de P* a P+Tax un cop el govern introdueix l’impost sobre les pernoctacions turístiques.

2. Tot i l’increment del preu, els proveïdors preveuen mantenir el mateix nivell d’ocupació assumint que els turistes es faran càrrec del cost total de la taxa. 

3. El consumidors, en canvi, per al nou preu de P+Tax només estan disposats a comprar la quantitat de nits Q+Tax i es produeix un excés de demanda  que és tradueix en un nombre de llits buits Q*-(Q+Tax). 

4. Davant d’aquesta situació, els hotelers decideixen reduir el preu fins a Ptax* per augmentar el nombre de nits comprades establint així el nou equilibri de mercat a EqTax. 

Aquest exemple ens serveix per demostrar com els hotelers volen desviar el recàrrec de la taxa als consumidors venent les habitacions a P+Tax i en canvi s’han hagut de conformar amb el preu Ptax*. Així, l’hoteler és el responsable final de pagar la taxa entre P+Tax i EqTax, i el consumidor paga l’increment de preu final, de P* a Ptax. 

Alhora, cal tenir present que l’impacte d’aquest tipus de mesures econòmiques varia en funció de l’elasticitat del bé o servei. Taxes aplicades al tabac o l’alcohol, productes molt inelàstics, tenen una incidència molt més gran en el cost que assumeixen els consumidors més que no pas els proveïdors; d’altra banda, si aquesta taxa s’aplica als establiments turístics, els hotelers n’assumeixen una part important del cost ja que el turisme és un bé a molts substituts naturals.

Article publicat al Liberal.cat

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.