09 de maig 2012

Hollande President, Catalunya progressista

Miquel
Només han hagut de passar uns instants des de que es confirmés que François Hollande serà el nou President de la República Francesa per què es generés una eclosió de joia a les xarxes socials de la Catalunya 2.0. Encapçalats per un Miquel Iceta envalentit, el seu compte de Twitter ha tret fum les darreres jornades, un exèrcit d’aquells que encara es situen a l’esquerra de l’obsoleta dicotomia política s’ha fet notar aquest vespre amb un diluvi de tuits i retuits.

Diuen que després de la tempesta arriba la calma, i això és precisament el que esperen els socialistes i progressistes francesos descontents amb le president bling-bling i les seves promeses d’una França millor. Per la seva banda, Hollande ha esdevingut de la nit al dia nou referent de l’esquerra catalana, per descart, també sigui dit, a falta d’un referent local prou sòlid per enarborar l’estendard del socialisme europeista a casa nostra.

El cert és que des del fa un any i mig l’esquerra catalana ha tingut pocs motius de celebració. Les patacades d’Esquerra, que finalment sembla haver recuperat l’èmfasi envers la C, i el PSC, encara a la deriva i poc acostumat al rol ínfim d’aquesta legislatura, han posat de manifest la necessitat d’emmirallar-se en la victòria d’Hollande i sentir-se part del seguici del cavall guanyador novament. L’eufòria és tal que alguns han valorat positivament el que significarà la fi de Merkozy i la possibilitat d’establir un equilibri polític a nivell continental; altres com Angel Ros, alcalde de Lleida, s’han aventurat a sentenciar que el resultat d’aquestes eleccions presidencials “marca l’inici de la recuperació dels progressistes a Europa”.

Reflexionant sobre llur estabilitat als països de l’Eurozona, restarem atents a l’evolució del repartiment de poder al Parlament Hel·lènic, no es pot obviar que, liberal o progressista, el President de França tindrà com a màxima prioritat l’establiment i la consolidació del creixement de l’economia del país. En aquest sentit, entenent les limitacions en política monetària, el marge de maniobra d’Hollande serà limitat i tard o d’hora les esquerres divisaran el miratge que han creat les últimes hores. Ben mirat, no es tracta tan de dretes o esquerres, cobdiciosa terminologia, sinó que els dirigents europeus siguin capaços d’entendre’s i traçar plans estratègics factibles pels pobles que conformen la unió. Serà llavors quan descobrirem de veres si l’equilibri de forces a Europa ens durà al consens o a la ruptura. Bonne chance, Président.

Article publicat al Liberal.cat


0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.