22 de juny 2012

L'Ètnia del Cens

Miquel
Segons determina la Constitució dels Estats Units cada 10 anys s'ha de realitzar un recompte oficial del cens que permeti, entre altres coses, reflectir la progressió poblacional del país i determinar la composició demogràfica del mateix. El darrer recompte va tenir lloc al 2010 i com a estudiant resident em va tocar emplenar la butlleta corresponent.

A priori no semblà una tasca gaire complicada destriar d'entre un seguit d'opcions la meva raça, la nacionalitat o  la llengua nadiua i marcar les creuetes corresponents; però les complicacions aparegueren quan vaig haver d'escollir el grup ètnic en el qual m'incloc. La percepció americana d'aquest concepte pot resultar confusa a ulls estrangers. El govern americà et dona dues possibilitats perquè identifiquis la teva ètnia; "hispànic o latino", o simplement "no hispànic o latino". Per entendre'ns millor, la descripció oficial d'aquests dos termes es refereix a totes les persones que tenen el seu origen o descendència a Mèxic, Puerto Rico, Cuba, altres països de l’Amèrica Central i Sud-Amèrica de parla espanyola o qualsevol altra cultura espanyola independentment de la raça.

Oficiosament, el fet d'haver nascut i crescut en territori espanyol determina que la meva ètnia és la hispana o latina, i a efectes pràctics no hi ha cap diferència ètnica ni cultural entre qualsevol persona nascuda als països sud-americans d'antiga colonització espanyola i un català, per exemple; per molt que jo em consideri més proper tan ètnica com culturalment a altres països del sud-oest europeu que no pas a estats de parla espanyola.

Vaig discutir la situació amb una de les professores d'antropologia de la universitat, precisament de Costa Rica, i la resposta, en tot cas vague, fou que el concepte es troba perpètuament envoltat de controvèrsia i en continu estat de revisió. En l'hipotètic cas que Catalunya s'emancipés, si bé el llegat durant la subjugació espanyola és evident i irrenunciable, deixaríem de ser considerats hispànics o latinos, com no ho són els francesos, els portuguesos o fins i tot els andorrans, i no només obtindríem la plena sobirania econòmica, argument ben recent, sinó que a ulls forans recuperaríem una cosa molt més important, la nostra identitat com a poble.


2017. Miquel Casajuana. Comparteix-ho amb qui vulguis, reconeix-ne l'autoria. Amb la tecnologia de Blogger.